L'evolució del suport a la independència, del CEO a les manifestacions de la Diada

Quan fa deu anys de la primera gran manifestació independentista de l'Onze de Setembre, és una incògnita quina participació hi haurà en la d'aquest any.

La divisió dins l'independentisme pot afectar l'èxit de la manifestació. El mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, no hi assistirà perquè assegura que és una manifestació contra els partits i les institucions i no pas contra l'estat espanyol.

El 2012, el 2013, el 2014 o el 2015, els primers anys de l'anomenat procés independentista, més d'un milió de persones van sortir al carrer per la Diada, segons els recomptes de la Guàrdia Urbana.

Des d'aleshores, però, l'assistència a les manifestacions organitzades per l'Assemblea Nacional Catalana ha anat disminuint.

A banda dels assistents a les manifestacions, les dades que recull regularment el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) mostren un lleuger descens del suport a la independència.

El director del CEO, Jordi Muñoz, considera que hi ha un "desgast" en el suport independentista:

"El que veiem en l'estudi de l'opinió pública és que en els darrers temps hi ha hagut un cert desgast del suport a la independència. No hi ha cap cataclisme, però sí que hi ha una certa tendència al desgast."

Així ho explica en una entrevista amb TV3:

Marc Sanjaume, professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, creu que tots els moviments polítics, no només els independentistes, acostumen a tenir una estructura cíclica.

En declaracions al 324.cat, posa com a exemple que "si organitzes un seguit de festes a casa teva, a les primeres vindrà gent; després pot ser que cada vegada vingui més gent fins que arribi un moment que tocaràs sostre, i a partir de llavors ja vindrà menys gent".

En el cas de l'independentisme català, assenyala que després d'uns anys de creixement, ara està "clarament a la baixada de l'onada". Això, però, considera que no és gaire sorprenent:

"Una mobilització com la que hi va haver entre el 2012 i el 2017 no és sostenible en el temps, ja va ser molt llarga."

Sanjaume, que ha estudiat processos sobiranistes d'arreu del món, apunta que la força de l'independentisme no s'ha de mesurar només per la força al carrer perquè, més enllà de l'assistència a les manifestacions, "el suport a les enquestes és el que és i el suport en diputats i en vots és el que és":

"No crec que s'hagi de jutjar l'èxit o el fracàs de l'independentisme en funció de com va el moviment social."

Sanjaume, autor del llibre "Independència i progrés", sobre la política escocesa i l'evolució de l'SNP, destaca que David Cameron i Alex Salmond van signar l'acord per celebrar un referèndum d'independència sense que hi hagués grans mobilitzacions al carrer. "A Escòcia han fet manifestacions de 20.000 persones i semblava històric", assenyala.

Uns canvis lents

Per Jordi Muñoz, els factors conjunturals poden influir en el suport a la independència, però en general els canvis en l'opinió pública són lents:

"Actituds com ara estar a favor o en contra de la independència són coses que canvien poc i, si canvien en el conjunt de la societat, tendeixen a canviar lentament."

El procés independentista va tenir el moment de més força entre el 2015 i el 2017, des de les eleccions al Parlament amb una llista conjunta de CDC, ERC, Òmnium i l'ANC fins al referèndum de l'1-O i la declaració d'independència.

Sanjaume, però, apunta que demoscòpicament el creixement de l'independentisme es detecta una mica abans. "El suport màxim a la independència en l'opinió pública, si mirem enquestes, és previ: el 2013 o el 2014", afirma:

"Clarament, va ser una cosa que va venir de baix i les institucions van recollir."