L'excap de la Guàrdia Civil i el "llenguatge prebèl·lic" a les escoles de l'1-O

El segon testimoni d'aquest dijous en el judici del procés al Tribunal Suprem és el d'Ángel Gozalo, que en el moment dels fets jutjats era general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya.

Dos mesos després de l'1-O, el Ministeri de Defensa el va ascendir a tinent general, el màxim rang a l'institut armat. Després d'haver estat des del 2011 a la Guàrdia Civil a Catalunya, Gozalo es va traslladar als serveis centrals, a Madrid.

Testimonis esperats

La declaració de Gozalo i també la de Sebastián Trapote, cap de la Policia Nacional a Catalunya durant l'1-O, han guanyat rellevància quan els superiors polítics han dit que l'operatiu policial es va muntar a partir de decisions tècniques.

Rajoy va dir que no havia pres decisions en aquest sentit, Sáenz de Santamaría que no s'encarregava de dissenyar les operacions policials i Zoido que les decisions les prenien els mateixos operatius policials.

El seu secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, sí que va admetre haver decidit enviar 6.000 agents a Catalunya, però tant ell com el coordinador Diego Pérez de los Cobos van negar haver donat cap ordre de retirada durant l'1-O.

La "complementarietat" de les ordres judicials i governatives

La declaració de Gozalo ha començat a les 13.20 h amb l'interrogatori del fiscal Fidel Cadena.

A preguntes d'aquest fiscal, el testimoni ha explicat que el 29 de setembre del 2017, dos dies abans de l'1-O, la Secretaria d'Estat de Seguretat els va enviar una instrucció, que "complementava" les instruccions judicials:

"Era com un complement a les instruccions del fiscal i la interlocutòria, sota el punt de vista de desenvolupament operatiu i tècnic i, lògicament, marcava, d'una banda, que allò prioritari era el compliment del mandat de l'autoritat judicial, com no pot ser d'altra manera, fent-ho compatible amb aconseguir la convivència ciutadana."

En aquest sentit, i igual que ha fet aquest dijous abans que ell el seu paral·lel a la Policia Nacional, Sebastián Trapote, ha dit que les instruccions de la Fiscalia, que obligaven a precintar les escoles, continuaven vigents:

"Nosaltres vam considerar que les instruccions de la Fiscalia es mantenien, tot  i la interlocutòria de la magistrada."

El fiscal Fidel Cadena, aquest dijous al Tribunal Suprem interrogant Ángel Gozalo

La "disconformitat" de Trapero

El testimoni també ha coincidit amb Trapote que en aquells moments ja hi havia un "pla B" establert:

Fidel Cadena: "Començaven a tenir la percepció que els Mossos podrien no actuar? Se sentia o es valorava aquesta possibilitat en els plans alternatius que estudiaven?"

Ángel Gozalo: "En els plans, com hem assenyalat, la instrucció de Fiscalia ja donava aquesta doble missió: reserva per donar suport, i, si cal, actuació directa. Igualment la Secretaria d'Estat s'assenyalava aquest doble paper en diversos dels seus punts i criteris."

Igual que Trapote, Gozalo ha dit que el major Trapero "va mostrar disconformitat" amb la figura del coordinador, Diego Pérez de los Cobos, que ha defensat dient que el seu paper era "unir esforços amb harmonia".

El testimoni ha dit que ja el dia 19 de setembre "van veure que alguna cosa fallava" amb els Mossos, i ha assegurat que el 20S van informar-los "minuts abans dels registres", i que van trigar molt. "El dubte creixia", ha conclòs.

A preguntes del fiscal, Gozalo ha dit que alguns mitjans de comunicació, entre ells TV3, van "incitar" a omplir les escoles abans de l'1-O:

"Efectivament. A través de comunicacions en xarxes socials i després replicades en els mitjans de comunicació, tant de la mateixa CCMA, com d'altres mitjans privats de la comunitat, amb certa insistència s'anava donant aquesta notícia, i també en xarxes socials, anava donant notícia que això estaria obert, que es podien fer activitats i incitava, d'alguna manera, de diferents punts, a aquesta activitat ludicofestiva, aquest dissabte tarda-nit, cosa que, en comparació amb tots els dissabtes nit de períodes anteriors, no era usual."

"Llenguatge prebèl·lic" a les escoles

Segons ha afirmat, a les escoles es van organitzar "tallers de formació teoricopràctica" per defensar el referèndum:

Ángel Gozalo: "A més d'això, també per xarxes socials vam tenir notícia que els llavors anomenats comitès de defensa de la república convidaven, en la proximitat de la seva seu, la ciutadania perquè anessin a una mena de tallers en què rebrien algun tipus d'orientacions i tal."

Fidel Cadena: "Tallers de resistència?"

Ángel Gozalo: "Tallers de formació teoricopràctica per resistir o oposar-se al que ells deien que calia defensar, doncs, les urnes, la república o defensar el referèndum. Aquestes activitats per defensar, emprant un llenguatge, si se'm permet, prebèl·lic."

El secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, durant l'interrogatori a Ángel Gozalo al Tribunal Suprem

Un "ciutadà" que "compleix la llei"

Durant l'interrogatori de Javier Ortega Smith, el secretari general de Vox, Gozalo ha matisat l'adjectiu "prebèl·lic" dient que l'ha fet servir com a "ciutadà" que "compleix la llei":

"Això era una qualificació sense més ànim que quan es parla de 'defensarem les urnes, la república', un, que també se sent ciutadà, doncs bé, jo estic complint la llei. Llavors, sota el meu punt de vista, 'defensar' és un llenguatge prebèl·lic."

Ortega Smith li ha preguntat pel que va passar a les escoles durant l'1-O, i Gozalo ha evitat fer servir el concepte d'"escuts humans", però ha suggerit que potser es va obligar "persones de determinada edat" a posar-se al davant de tot:

Javier Ortega Smith: "Aquestes persones formaven escuts humans per evitar el compliment de l'actuació policial?"

Ángel Gozalo: "Efectivament. No amb la paraula escut, però de gent que, harmònicament, conjuntament, es posen de manera unida, fins i tot de vegades amb els braços, dificultant els accessos, impedint, en alguns  casos, tant l'accés com la sortida."

Javier Ortega Smith: "Aquestes persones, sap que es posaven en aquesta primera línia per evitar l'accés o la sortida dels efectius policials, eren nens, gent gran o persones amb discapacitat?"

Ángel Gozalo: "No, majoritàriament, no. Sí que es van detectar casos amb nens, fins i tot, recordo un cas d'un ciutadà que tenia un nen, en fi, però no era el més usual. Era més freqüent persones de determinada edat que també es posaven, no sé si ho feien ells o les obligaven a posar-s'hi, a les primeres files amb un grau d'intensitat verbal considerable."

Els cotxes i les armes llargues del 20S

A l'inici de l'interrogatori de la tarda, a preguntes de les defenses, Gozalo ha fet referència als cotxes de la Guàrdia Civil que es van quedar davant la conselleria d'Economia el 20 de setembre. El testimoni ha explicat que dos dels vehicles no cabien a l'aparcament de la conselleria:

"A les 8 i 45 van comparèixer més efectius de Mossos. Se'ls va informar de la necessitat d'establir un petit cèrcol, perquè a aquesta hora no hi havia ningú, teníem aquí els dos vehicles a la porta: eren uns vehicles de la unitat i seguretat amb una alçada determinada, que no era viable introduir-los al pàrquing de la conselleria."

Gozalo ha afegit que a l'interior dels cotxes hi havia armes llargues, de munició de goma, que van custodiar els agents fins que va ser "humanament possible":

"Hi havia armes llargues, amb munició susceptible per llançar projectils de goma. No és munició convencial, és d'antiavalots. Aquestes armes estaven en principi custodiades per l'equip de seguretat que donava protecció a la comitiva. Hi van estar, i això va ser objecte de l'investigació, fins que va ser humanament possible i, quan ja no ho va ser, el cap de l'equip va ordenar que passessin a ser observants dels vehicles però dins de les instal·lacions de la conselleria

"Cap guàrdia civil va utilitzar gas pebre"

L'advocat Jordi Pina, defensor de Sànchez, Rull i Turull, ha demanat a Gozalo si es va fer servir gas pebre contra manifestacions en poblacions de les comarques de Lleida i Tarragona. La resposta de l'excap de la Guàrdia Civil a Catalunya ha estat contundent:

"Nego la major. Cap guàrdia civil ha fet servir gas pebre."

Pina ha tret el cas d'Aiguaviva, on un funcionari policial va ruixar la gent amb un gas, i Gozalo ha explicat aleshores que era un gas irritant:

"Això no és gas pebre. Sí que hi ha en la dotació de les unitats especials de control de masses, que van venir a requeriment per atendre presumptament algunes situacions que es poguessin necessitar el dia 1, i aquestes unitats especials en el seu equipament tenen un esprai que és de defensa personal."

Després, preguntat per l'advocat Àlex Solà, de la defensa de Jordi Cuixart, ha comentat que a Aiguaviva es va fer servir aquest esprai per "donar accés als agents":

Solà: "Aquest gas que no és gas pebre, quin gas és?"

Gozalo: "Químicament sento no poder donar-li la composició detallada."

Solà: "I la funció? És irritant als ulls, o la gola...? O és senzillament molest...?"

Gozalo: "Sí, efectivament. Es tracta d''incomodar' el ciutadà, perquè li irrita parcialment els ulls i permet, amb aquest grau d'incomoditat, poder avançar o poder apartar i afavorir el moviment d'entrada o de sortida que es pretengui. En aquest cas concret, segons em van dir, a Aiguaviva, es tractava de poder donar accés als agents. El feia servir un senyor del grup de reserva i seguretat, i tractava d'afavorir el pas als que integraven l'equip que havia fet o es disposava a fer la intervenció policial."

Aquest vídeo mostra l'ús del gas a Aiguaviva: