Manel Castellví, durant la declaració al Suprem
Manel Castellví, durant la declaració al Suprem
Madrid

L'excomissari dels Mossos: "Vam advertir el govern d'una escalada de violència l'1-O"

Manel Castellví, que era cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, diu que va quedar "frustrat" perquè la Generalitat tirava endavant el referèndum tot i que ells ho van desaconsellar

Irene VaquéActualitzat

Primera intervenció d'un ex-alt càrrec dels Mossos d'Esquadra al judici del procés. L'excap de la Comissaria d'Informació dels Mossos d'Esquadra, Manel Castellví, ha assegurat que va avisar la Generalitat del perill d'una "escalada de violència" pel referèndum de l'1 d'octubre.

En la tretzena sessió del judici al Suprem, Castellví ha explicat que estaven preocupats pel que anomenaven "independentisme revolucionari", que ha identificat amb associacions com Arran o el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans.

"Patíem per si s'infiltraven als col·legis", ha apuntat. I ha puntualitzat que ell personalment va advertir la cúpula del govern, el dia 28 de setembre, que alguns grups podien passar a una "resistència activa" el mateix 1 d'octubre davant l'actuació policial als col·legis:

"A Puigdemont, Junqueras i Forn, els explico els escenaris i previsions que teníem per l'1-O.

Jo els vaig informar personalment que l'escenari que hi hauria l'1-O és que hi hauria una gran mobilitat, que hi hauria crides –que ja s'estaven fent– per anar als col·legis, que eren centres de votació, que seria una participació molt nombrosa i que el fet que tot i que s'estigui fent una crida perquè la gent assistís als col·legis d'una forma pacífica, sense cap mena de violència, no treu que quan la força actués, aquella actitud passiva d'aquells grups es pogués transformar en activa."

Castellví ha afirmat que els preocupava que "l'independentisme radical manipulés els CDR amb el seu poder de convocatòria", i que el 20S els havia donat "més elements" per pensar que es podien trobar amb "resistència" als col·legis.


"Frustrat" després d'intentar dissuadir el govern

El fiscal Javier Zaragoza durant l'interrogatori a Manel Castellví

El comissari ha afirmat que va sortir "frustrat" de la reunió de dia 28 amb el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Forn perquè va veure que l'executiu estava determinat a tirar endavant el referèndum.

Castellví ha deixat clar que els comandaments policials van dir que complirien la interlocutòria de la jutge sobre l'1-O. I també que van retreure als polítics que fessin declaracions públiques donant "cert aspecte de normalitat" al referèndum:  

"(Zaragoza) Què va dir el senyor Junqueras?

(Castellví) Exactament les seves paraules no les tinc presents... Entenia quina era la nostra posició. Diguem-ne que les sensacions eren que el govern -encara que no ho diu ell- el govern tiraria endavant aquesta iniciativa que estava impulsant.

(Zaragoza) Que se celebraria el referèndum.

(Castellví) Sí. Amb aquest esperit. El president de la Generalitat va dir que comprenia la situació, que es posava en el nostre lloc, però que hi havia un mandat del poble per dur a terme el referèndum i hi havia una decisió del govern de fer-ho. Va ser una resposta que ens va deixar frustrats."

 

"Jo que he treballat amb moltes manifestacions, vaig sortir frustrat perquè les conseqüències en una concentració, si l'escalada de violència augmenta... tots corren més risc."

El comissari ha admès que van aconsellar al govern que desconvoqués el referèndum:

(Zaragoza) Van aconsellar a les tres persones que hi havia a la Generalitat, als tres responsables, que aquest referèndum no es podia celebrar vist el mandat judicial?

(Castellví) Efectivament.


"Ens vam equivocar tots"

Castellví ha considerat que els tres cossos policials no van preveure la magnitud que tindria l'1-O:

"Penso que en l'anàlisi de riscos ens vam equivocar tots. (...) En aquest sentit crec que potser hem fracassat, no vam preveure la magnitud del gran moviment social que hi va haver el dia 1 d'octubre."

Tot i que els recursos humans no depenien d'ell, ha manifestat que el dispositiu dels tres cossos va ser "insuficient" i ha indicat que el pla original dels Mossos es va ampliar amb 800 efectius.

Nega vigilàncies a Policia Nacional i Guàrdia Civil l'1-O

Castellví ha negat que s'ordenés fer vigilància dels moviments de Policia Nacional i Guàrdia Civil. Preguntat pel fiscal Javier Zaragoza al Suprem, ha dit que, durant l'1-O, els Mossos van recollir la informació habitual en desplegaments similars:

"Als col·legis, no perquè fos dia 1, els mossos tenen l'obligació de traslladar les novetats que vagin passant. Si apareixen vehicles de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, de la mateixa manera que si ho fa una ambulància, n'informen el centre de coordinació, com es fa en qualsevol incident. De seguiments no es va donar mai l'ordre ni em consta que es fessin."

I ha donat una explicació similar quan li han preguntat pel control de matrícules de vehicles policials camuflats:

"Ho desconec, però pot ser que es faci un control de matrícules. Ara, que siguin de Policia Nacional o Guàrdia Civil, no fa falta fer-ho. Però que es facin comprovacions de matrícula pot ser."

Sí que ha admès que, des del centre de coordinació, el mateix 1-O van veure una imatge d'un mosso "amb una actitud que no s'ajustava al comportament que ha de tenir un policia" i ha informat que el major Trapero va demanar que Afers Interns obrís una investigació per aquest motiu. Amb tot, ha dit que no en sabia el resultat.

 


Activitats lúdiques als col·legis

Castellví ha explicat que no van tancar col·legis abans de l'1 d'octubre perquè, al seu parer, les activitats que s'hi feien eren lúdiques i no eren de preparació del referèndum:

"No vam tancar aquells col·legis perquè la interlocutòria deia que només s'havien de tancar si s'hi feien activitats sobre el referèndum i no era així."

Preguntat pel fiscal Javier Zaragoza, Castellví ha dit que només podien requisar el material que fos de l'1-O:

"(Zaragoza) Van tancar algun centre?

(Castellví) No.

(Zaragoza) Van requisar algun material?

(Castellví) Entenc que alguna propaganda, però no.

(Zaragoza) Però la interlocutòria deia que s'havia d'impedir l'ús del local i confiscar material?

(Castellví) Impedir-ne l'ús si es feia promoció del referèndum o hi hagués propaganda o material que es pogués fer servir per realitzar el referèndum el dia 1."

 


Castellví ha afirmat que els Mossos d'Esquadra van aixecar "4.469 actes i minutes policials" abans de l'1-O, a partir de les identificacions que van fer als col·legis. I ha considerat que, fruit d'aquestes notificacions, hi va haver 239 col·legis que ja no van obrir. A més, ha xifrat en 134 els locals que van tancar els Mossos, del total de 2.259 col·legis.

Encara sobre xifres, ha parlat dels mossos que es van mobilitzar:

"Aproximadament aquell dia van treballar unes 11.000 persones, de les quals unes 7.800 estaven destinades a l'operatiu".

Castellví, que continuarà declarant dilluns, ha comparegut al judici un cop ha acabat la intervenció de l'excap de la Guàrdia Civil a Catalunya Ángel Gozalo, que ha pres el relleu de l'excap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote. Tant l'un com l'altre han acusat els Mossos de passivitat davant el referèndum.

El fiscal Javier Zaragoza li ha preguntat pels CDR, abans de l'1 d'octubre, i Castellví ha explicat que hi havia gent de procedència molt diversa, que el primer es va detectar el juny del 2017 i que cada vegada van agafar més presència:

"A mesura que ens acostàvem a l'1-O, el nombre de CDR era més elevat i cada cop estaven més presents. El màxim nombre de CDR va ser de 42."

Ha dit que feien accions per promoure el referèndum, entre les quals hi havia "des de xocolatades fins a assemblees" i que "'s'encarregaven de retuitejar tuits d'organitzacions com la CUP".

 

La declaració de Castellví es reprendrà dilluns al matí, amb les preguntes de les defenses.

ARXIVAT A:
Judici procés
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut