Els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, condemnats a 10 anys i mig de presó per sedició

El Tribunal Suprem ha condemnat l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i l'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull a 10 anys i mig de presó perquè els ha considerat culpables del delicte de sedició. El tribunal també ha condemnat els dos exconsellers a 10 anys i mig d'inhabilitació absoluta. El Suprem els ha absolt del delicte de malversació.

Agents judicials del Suprem s'han traslladat a la presó de Lledoners per notificar la sentència a Joaquim Forn i a Josep Rull, i a la resta dels presos independentistes que hi ha en aquest centre penitenciari.

De Josep Rull la sentència afirma:
 

"Era plenament conscient de la inobservança de la legalitat i dels mandats del Tribunal Constitucional. Va participar activament posant les bases que van propiciar la mobilització ciutadana. Va participar en la convocatòria del referèndum i en la seva realització."

Segons el tribunal, Rull va posar les condicions per impedir el funcionament dels serveis públics i l'actuació de l'Estat d'acord amb la legalitat. Va impedir l'amarratge del Moby Dada en el port de Palamós. I també va posar locals del seu departament a disposició del referèndum.

De Joaquim Forn, el tribunal assenyala:
 

"Amb el criteri de preservar la convivència, dissimulava el seu propòsit que l'actuació dels Mossos no impedís el referèndum."

Segons la sentència, el coordinador Pérez de los Cobos va creure's el conseller Forn quan parlava que la previsió era de normalitat i que es compliria el mandat de la magistrada. El tribunal qualifica això de deslleial per part del conseller ara condemnat. Creuen que no només no va impedir la votació, sinó que va garantir que es fes.

Tant Forn com Rull ja s'han pronunciat a través de Twitter. L'exconseller Rull afirma que han condemnat els 2 milions i mig de catalans que van votar l'1 d'octubre:
 

I Joaquim Forn agraeix el suport que està rebent:

Entre 11 anys i mig i 74 anys

La principal acusació, la de la Fiscalia, demanava 16 anys de presó per a Forn pels delictes de rebel·lió i de malversació, mentre que  l'Advocacia de l'Estat n'hi demanava 11 i 6 mesos pels de sedició i malversació.

L'acusació popular exercida pel partit d'extrema dreta Vox demanava una pena molt més elevada: 74 anys per rebel·lió, organització criminal i malversació.

Totes tres acusacions demanaven per a Forn els mateixos anys que per als seus companys de govern: Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa.

Això malgrat que el paper dels Mossos durant l'1-O, amb Forn al capdavant com a responsable polític, va centrar bona part del judici oral.

Cap "instrucció política"

En la seva declaració durant el judici, Forn va assegurar que els Mossos no van rebre mai cap "instrucció política" seva per facilitar el referèndum.

També que la policia autonòmica catalana va seguir en tot moment les ordres judicials emeses per a aquell dia, i que havien estat la Policia Nacional i la Guàrdia Civil els que no les havien respectat.

En el seu últim torn de paraula al final de la vista oral, l'exconseller d'Interior va afirmar que se'l condemnaria per les seves "idees polítiques" i va defensar el valor de l'1-O.

Desacreditar el referèndum

En les conclusions finals, el seu advocat, Xavier Melero, va admetre que Forn va desobeir el Tribunal Constitucional, però va afirmar que també va facilitar el desplegament policial demanat pel TSJC per impedir l'1-O.

També que l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil aquell dia es va fer per "desacreditar públicament" el referèndum, no per impedir-lo, perquè no podien.

En aquest sentit, va assegurar que la coordinació encarregada al coronel Diego Pérez de los Cobos va ser "un frau".

També va queixar-se que el tribunal no hagués acceptat fer l'acarament de Pérez de los Cobos amb el comissari dels Mossos Ferran López que ell va demanar.

Per arrodonir l'argumentació, Melero va afirmar que no hi havia hagut ni rebel·lió ni sedició perquè el govern de la Generalitat "va abandonar el poder" quan el govern Rajoy va aplicar el 155.

També que aquesta aplicació havia "funcionat perfectament" i que el govern de Carles Puigdemont "va incomplir" els compromisos adquirits en relació amb l'1-O.

De Bèlgica a la presó

Després del 27 d'octubre del 2017 i un cop ja destituït com a conseller d'Interior per l'aplicació del 155, Joaquim Forn va optar per anar a Bèlgica amb altres companys del govern de Carles Puigdemont.

Però va tornar-ne de seguida, l'1 de novembre, i l'endemà la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela el va enviar a la presó, on ha estat fins ara.

El 3 de desembre, i a diferència de la resta d'acusats, el jutge del Suprem Pablo Llarena el va mantenir a presó, juntament amb Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, amb l'argument que no apreciava risc de fuga en cap dels quatre però sí de "reiteració delictiva".

Després de presentar-se com a número 7 per Barcelona a les llistes de JxCat per a les eleccions autonòmiques del 21D, Forn va optar un mes després per dimitir com a diputat, com a estratègia de defensa per poder sortir de la presó.

Va argumentar que, dies abans, en la declaració davant de Llarena, havia renunciat explícitament a la via unilateral per arribar a la independència, i això podria col·lisionar amb la seva feina com a diputat de JxCat.

Però el seu rol com a màxim responsable polític dels Mossos en l'1-O va pesar en la instrucció, i totes les peticions de llibertat posteriors li van ser denegades, amb la declaració contra ell del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a argument principal.

Candidat a alcalde de Barcelona

El desembre del 2018 Forn es va afegir a la vaga de fam començada pels seus companys Jordi Sànchez i Jordi Turull a la presó de Lledoners en protesta perquè el Tribunal Constitucional no tramitava les seves peticions de llibertat.

Després d'això, va desdir-se del distanciament de l'àmbit polític que havia pres un any abans, i va acceptar encapçalar la llista de JxCat per aspirar a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions del 26M.

El tribunal presidit per Manuel Marchena li va donar permís per assistir a la sessió constitutiva del nou consistori municipal, però posteriorment li ha negat la possibilitat d'exercir el càrrec i assistir als plens.

Malgrat això, Forn té la intenció de tornar a presentar-se com a cap de llista del seu partit per a les eleccions generals del 10N per Girona, i Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull encapçalaran respectivament les de Barcelona, Tarragona i Lleida.