Vist per a sentència el judici a l'exconseller Lluís Puig per no entregar les obres de Sixena
Puig, que és a l'exili, no ha participat en la sessió ni presencialment ni de forma telemàtica
Després d'haver-se ajornat un cop, finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha jutjat l'exconseller de Cultura Lluís Puig, per negar-se a entregar les 44 obres de Sixena que eren al Museu de Lleida. Acusat d'un delicte de desobediència, el judici ha quedat vist per a sentència aquest mateix dijous.
La Fiscalia i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena, que exerceixen d'acusació particular, demanen per a Puig una condemna de dos anys d'inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 5.940 euros que l'ajuntament aragonès eleva fins als 66.000 euros.
El delicte de desobediència
Tot i que inicialment havia de declarar per videoconferència, l'exconseller de Cultura ja havia avançat a TV3 que no podrà "declarar ni a Brussel·les ni a Barcelona" i ha explicat que al judici estaria representat per la seva defensa, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas.
"Encarem el judici amb serenitat, a l'espera que la justícia tanqui aquesta causa que, per part nostra, no hauria d'haver existit. Sabem que hi pot haver una condemna que em pot portar a la inhabilitació i això faria que hagués de deixar el Parlament de Catalunya"
Puig també ha denunciat que es posa "en evidència que hi ha hagut moltes alteracions, interferències en tot aquest procés". Un procés del qual "espera sortir-ne bé" i que "no hauria d'haver començat mai".
La Fiscalia acusa Puig de no fer cas suposadament d'una ordre judicial que l'obligava a traslladar l'art sacre del Museu de Lleida al monestir de Sixena.
Un judici en absència de Puig
La defensa de Puig ha demanat la suspensió del judici perquè entén que el tribunal hauria d'haver esperat el canvi legislatiu de Bèlgica que permetés a l'exconseller declarar per videoconferència. Una petició que el president del tribunal, Jesús Maria Barrientos, ha refusat d'entrada, ja que, ha dit, "el judici no es pot quedar en 'stand by'".
Com que la pena que Puig afronta és inferior a dos anys de presó, es pot fer el judici sense la seva presència. Així ho ha demanat la Fiscalia i ho ha acceptat el tribunal.
Una de les persones que havia de declarar és el també exconseller de Cultura Santi Vila, que s'ha acollit al dret a no fer-ho perquè encara està pendent de judici, acusat de desobediència.
Puig només va ocupar la conselleria poc menys de quatre mesos (del 5 de juliol al 27 d'octubre del 2017). Per això, el ministeri públic demana la mateixa pena per al predecessor de Puig a la Conselleria de Cultura, Santi Vila. El judici a l'exconseller Santi Vila, que ja no és aforat, serà en un jutjat penal de Barcelona i encara no té data. Vila ha demanat que se li apliqui l'amnistia en considerar que els fets estan vinculats al procés independentista.
Mentrestant, fora del TSJC, hi ha hagut una concentració de suport a Lluís Puig, amb la representació de Junts i ERC.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha recriminat el silenci de Salvador Illa, a qui exigeix solidaritat i no haver estat a l'altura el 2017.
"Mentre la Guàrdia Civil preparava l'espoli del Museu de Lleida, l'actual president de Catalunya es manifestava amb l'extrema dreta per impedir un referèndum."
Preocupació per les obres
Fa més de dos anys que el monestir de Sixena està tancat per obres de reforma i les 44 peces que es van traslladar del Museu de Lleida en plena aplicació de l'article 155 a Catalunya no es poden veure. El govern d'Aragó ha anunciat que vol reobrir l'espai durant aquest primer trimestre de l'any, però, de moment, encara no s'ha fet pública la data de reobertura.
Hi ha preocupació entre els experts per l'estat de conservació sobretot, d'algunes peces. L'exconservador del Museu de Lleida Alberto Velasco assegura:
"És el cas de les caixes sepulcrals que són les més significatives, eren unes peces que tenien alteracions en la superfície pictòrica i que molt segurament hauran generat aixecaments i crestes per aquestes oscil·lacions d'humitat i temperatura, això no ho poden negar."
Segons Velasco, "l'edifici no reuneix les condicions de conservació de temperatura i humitat que ha de tenir un lloc per conservar les obres d'aquest tipus".
A l'estiu, Justícia d'Aragó, una institució equivalent al síndic de greuges, ja va obrir un expedient al govern aragonès per saber quina era la situació dels béns. Segons Velasco, "el dia que van arribar les obres al monestir, les caixes no es podien obrir. Havien d'estar entre 24 i 48 hores aclimatant-se al nou lloc on arribaven i ho van incomplir i van obrir les caixes per fer-se la foto els polítics aragonesos".
Operació de la Guàrdia Civil
Fa més de 7 anys, l'11 de desembre del 2017, la Guàrdia Civil en un desplegament policial mai vist en un museu, va entrar de matinada i es va endur les obres amb l'ajuda de tècnics aragonesos. Centenars de manifestants es van concentrar als voltants de l'equipament, on hi va haver enfrontaments amb la policia.
La sortida de les obres es va produir amb l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i després que una ordre judicial ordenés el retorn de les obres que eren al Museu de Lleida al monestir de Vilanova de Sixena.
Reclamació econòmica
Després de tots aquests anys, la Generalitat, de moment, no ha reclamat cap compensació econòmica. Cap indemnització per unes peces, les de Sixena, per les quals va pagar 50 milions de pessetes, uns 300.000 euros. A més, les va restaurar i conservar al Museu de Lleida i al MNAC.
Les monges de Sixena, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, van abandonar el monestir a finals dels anys seixanta i es van instal·lar a Valldoreix. El 1983 van acordar amb la Generalitat una primera venda de 44 peces per 10 milions de pessetes, que es van incorporar a les col·leccions del Museu de Lleida. Després, hi va haver dues vendes més el 1992 (25 milions de pessetes) i el 1994 (15 milions de pessetes) que es van destinar al MNAC.
Pendents de les pintures del MNAC
Ara, la gran preocupació són les pintures murals de la Sala Capitular del MNAC. El govern aragonès creu que la sentència del Suprem està a punt d'arribar i no té cap dubte que suposarà l'entrega dels frescos.
Aquest litigi va arrencar el 1996 quan el jutjat de primera instància d'Osca va donar la raó a l'Aragó i va ordenar el trasllat de les pintures de manera immediata. Dos anys després, la jutgessa, però, es va desdir de la urgència de traslladar els frescos mentre no hi hagués una sentència ferma en considerar que es tractava d'una obra especialment vulnerable. L'Audiència d'Osca va ratificar l'any 2020 la sentència a favor d'Aragó i des de llavors, s'espera la sentència definitiva del Suprem.
Aquest, doncs, és un altre dels enfrontaments per l'art entre Aragó i Catalunya que encara no ha acabat.
