L'exconsellera valenciana investigada per la dana diu que és "un cap de turc" i demana arxivar el cas

La defensa de l'exconsellera valenciana de Justícia i Interior, Salomé Pradas, ha demanat que s'arxivi la causa penal de la dana, i ha qualificat d'"absolutament inadmissible" que se la situi "com a cap de turc amb la pretensió de poder-li atribuir la responsabilitat penal" de les morts.

Així consta en un recurs d'apel·lació presentat a la jutgessa de Catarroja que fa dues setmanes va imputar l'exconsellera juntament amb el seu exnúmero dos, Emilio Argüeso, a la causa que investiga les tràgiques conseqüències de la dana del 29 d'octubre, que va deixar 227 morts (tres dels cossos encara no s'han pogut localitzar).

Segons la defensa, "l'origen principal" dels fets va ser la "inexistència de les obres de canalització dels rius que van arrossegar les aigües pel barranc de Poio, unes obres no executades per decisions d'administracions anteriors" que "haurien evitat les morts que malauradament hi va haver".

A més, afegeix que les morts s'expliquen per "la magnitud d'una catàstrofe natural" convertida en un "fenomen d'impossible previsió", i diu que "ningú ha atemptat contra la vida dels morts". 

La setmana passada, en una altra interlocutòria, la jutgessa va tornar a posar en dubte la versió del president valencià, Carlos Mazón, afirmant que la Generalitat Valenciana "sabia perfectament" que el barranc de Poio s'havia desbordat i que no va activar les alertes a temps.

Critica la via penal

A l'escrit que s'ha publicat aquest dilluns, la defensa de Pradas diu que la via penal no és la "idònia" en aquest cas, "tot i que s'inspiri en el lloable propòsit de 'fer justícia'", i sosté que a Espanya "de tant en tant hi ha tragèdies de la naturalesa que produeixen gran quantitat de víctimes en molt poc espai de temps", com la riuada de València del 1957 o la pandèmia de covid-19, en què no es va responsabilitzar penalment cap autoritat. 

En conseqüència, l'escrit demana que es recondueixi la causa cap a un contenciós administratiu, i lamenta que s'atribueixi a Pradas la "màxima autoritat" a l'emergència, "obviant que existia codirecció amb la delegada del govern" espanyol. 

També assenyala que "no és admissible centrar la qüestió" en el retard de l'enviament del missatge d'alerta a la població, perquè "en els fets hi van intervenir per acció o omissió innombrables organismes de les diferents administracions", i remarca que l'Estat té competències en aquest àmbit i comanda "organismes que també van participar de manera rellevant en els fets", com l'Aemet.