L'exdictador argentí Videla, condemnat a cadena perpètua per delictes de lesa humanitat
El dictador argentí Jorge Rafael Videla, de 85 anys, ha estat condemnat a cadena perpètua per delictes de lesa humanitat comesos durant el règim militar, entre el 1976 i el 1983. El Tribunal Federal de Córdoba ha condemnat a la mateixa pena el general Luciano Benjamín Menéndez i altres 28 persones. Videla i la resta d'acusats van ser portats davant la justícia per l'assassinat de 31 presos polítics, per diferents segrestos i per tortures. La sentència ordena que la condemna es compleixi en una presó comuna.
El procés va començar al juliol a Córdoba, capital provincial situada a 800 quilòmetres al nord de Buenos Aires. Després d'anys d'espera, els familiars de les víctimes i supervivents, molts dels quals seguien la lectura de la sentència des de Buenos Aires, han rebut amb satisfacció la condemna, que a l'Argentina ha estat qualificada d'històrica.
La sentència atén la sol·licitud del fiscal Maximiliano Hairabedián, que va assenyalar a Videla com a "màxim responsable" de la confecció d'un pla sistemàtic "per eliminar opositors" durant el règim militar.
En el seu al·legat final, Jorge Rafel Videla ha insistit que els militars van lliurar "una guerra justa" contra "terroristes" que buscaven "la destrucció de béns materials o de persones" i pretenien instal·lar a l'Argentina un règim marxista leninista. L'exgeneral va assumir "totes les seves responsabilitats" com a cap de l'Estat, càrrec que va ocupar entre el 1976 i el 1981.
La sentència atén la sol·licitud del fiscal Maximiliano Hairabedián, que va assenyalar a Videla com a "màxim responsable" de la confecció d'un pla sistemàtic "per eliminar opositors" durant el règim militar.
En el seu al·legat final, Jorge Rafel Videla ha insistit que els militars van lliurar "una guerra justa" contra "terroristes" que buscaven "la destrucció de béns materials o de persones" i pretenien instal·lar a l'Argentina un règim marxista leninista. L'exgeneral va assumir "totes les seves responsabilitats" com a cap de l'Estat, càrrec que va ocupar entre el 1976 i el 1981.
