L'exdiputat rus contactat sobre Catalunya: "Em van preguntar la meva opinió"

La trama russa torna a planar sobre el procés. L'Audiència Nacional té oberta una investigació sobre activitats russes a Catalunya per desestabilitzar el govern espanyol i ara s'ha fet públic un contacte de fa dos anys. A un exdiputat del partit de Vladímir Putin el va contactar una persona propera al president Puigdemont, suposadament amb l'objectiu que donés suport a la declaració d'independència. Fonts del govern de l'època neguen cap gestió oficial relacionada amb Rússia.

El contacte català va ser Víctor Terradellas, amic personal del president Puigdemont i president de la fundació Catmón. La tardor del 2017 es fa trobar amb Serguei Markov, exdiputat del partit de Vladímir Putin. Un informe de la Guàrdia Civil en un sumari del jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona, ha posat el contacte al descobert.

El corresponsal de TV3 a Moscou, Manel Alías, ha pogut parlar amb Markov, actualment director de l'Institut d'Investigació Política. No recorda exactament si s'hi va reunir dues o tres vegades, però totes, diu, van ser durant el pic dels esdeveniments que van marcar aquell 2017.

Segons Markov, aquesta és la petició que Terradellas li va traslladar:

"Em van preguntar la meva opinió, si Rússia reconeixeria Catalunya com a país independent. O si expressaria d'alguna manera suport al referèndum, perquè hi havia hagut també el referèndum de Crimea. I també com reaccionaria Rússia si Catalunya prometés reconèixer Crimea com a part de Rússia."

Serguei Markov diu que en va parlar amb experts però no amb el Kremlin, ni amb ningú de l'administració presidencial. I la seva resposta va ser que si Catalunya reconeixia Crimea com a part de Rússia, ho aplaudirien. Però que no esperessin res més.

"Estic segur que si Catalunya declara la independència unilateralment, Rússia no la reconeixeria. Aniria amb compte i observaria primer el comportament dels principals socis, França i Alemanya."

Fonts del govern d'aquella època reconeixen a TV3 que Puigdemont i Terradellas tenen una relació d'amistat i han mantingut contactes. Però neguen cap tipus de gestions oficials amb Rússia i afegeixen que, al contrari, preferien evitar-les.

Pel que fa la investigació de l'Audiència Nacional sobre les activitats d'espies russos a Catalunya, Markov -que va ser diputat per Rússia Unida, el partit que dona suport a Putin-, diu que Rússia té espies a tot arreu, però no per actuar, només per observar.

"El president rus ho és d'un gran país. I Vladímir Putin, evidentment, rep tota la informació, també del que passa a Espanya, a Barcelona, a Catalunya."

Un informe de la Guàrdia Civil

El nom de Markov apareix en trucades de l'exdirigent de Convergència Víctor Terradellas, intervingudes per la Guàrdia Civil. Són unes suposades converses amb Carles Puigdemont.

L'octubre del 2017, Terradellas diu a Puigdemont que ha de parlar amb el president rus, Vladímir Putin, i el pressiona perquè es vegi amb un emissari rus abans de prendre cap decisió respecte a la independència de Catalunya. Aquestes converses mostrarien els intents per aconseguir suport econòmic, a la Xina, i polític, a Rússia, dies abans de la Declaració d'Independència del 27 d'octubre.

Aquestes dades es troben en el sumari de l'operació que investiga suposades desviacions de subvencions de la Diputació de Barcelona a fundacions de l'entorn convergent.

Des de la Conselleria d'Acció Exterior, el seu titular, Alfred Bosch -que es troba de viatge a Washington- desmenteix qualsevol relació del govern català actual amb Rússia.

Rússia nega l'espionatge

Les fonts oficials russes són més concises que Markov. L'ambaixador rus a Espanya, Iuri Kortxaguin, ha negat en un comunicat que el seu país hagués enviat a Catalunya agents secrets en una operació secreta de desestabilització de la Unió Europea aprofitant el procés.

Kortxaguin ha qualificat de "fantasia" les suposades ingerències russes a Catalunya.

Tot i això, la policia segueix el presumpte rastre d'una unitat d'elit, anomenada 29155, a qui s'atribueixen maniobres de desestabilització a diversos països europeus. Es tracta d'una investigació reservada, en mans de la Policia Nacional, en una fase molt incipient, que, segons les mateixes fonts, podria acabar arxivant-se.

La investigació la dirigeix el jutge Manuel García-Castellón, el mateix de la causa contra els CDR i Tsunami Democràtic, amb la qual no hi hauria en principi cap connexió.