L'exdirectora del CNI, investigada en un segon cas d'espionatge a ERC amb Pegasus
Paz Esteban haurà de declarar com a investigada per l'espionatge al diputat Josep Maria Jové i l'eurodiputada Diana Riba
L'Audiència de Barcelona ha ordenat citar a declarar com a investigada l'exdirectora del CNI Paz Esteban per l'espionatge al diputat d'ERC Josep Maria Jové i l'europarlamentària Diana Riba. És la seva segona imputació per l'atac amb Pegasus al telèfon de dirigents del partit.
En una interlocutòria que ha avançat elDiario.es, la secció tercera de l'Audiència de Barcelona estima el recurs presentat per Jové i Riba, després que la titular del jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona, amb el suport de la Fiscalia, denegués diverses diligències proposades pel seu advocat, entre les quals la declaració d'Esteban com a imputada.
L'exdirectora del CNI, que va ser destituïda arran de l'escàndol per l'espionatge massiu a l'independentisme, continua investigada i l'any passat ja va declarar en un altre jutjat de Barcelona --al jutjat d'instrucció 29-- per l'atac amb Pegasus al mòbil de l'expresident català Pere Aragonès.
En la nova investigació oberta a Paz Esteban, la jutgessa indaga en l'espionatge al diputat d'ERC al Parlament Josep Maria Jové --un dels càrrecs d'Oriol Junqueras en la Conselleria d'Economia, que està processat pel seu paper en l'organització de l'1-O i té l'amnistia en suspens--, i a l'europarlamentària Diana Riba, dona de l'exconseller Raül Romeva.
En la seva querella, Jové va detallar que té acreditats dos atacs amb el programari Pegasus als seus dos mòbils, el 2019 i el 2020, mentre mantenia importants negociacions polítiques, com ara les de la investidura del president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
El CNI, possible únic client a Espanya de Pegasus
L'Audiència de Barcelona considera que l'"atribució delictiva" de l'espionatge al CNI que plantegen els querellants té prou força incriminatòria per citar com a investigada Esteban, atès que hi ha indicis que els seus telèfons van ser atacats amb la mateixa infraestructura informàtica que van utilitzar els serveis secrets per espiar mòbils amb autorització del Tribunal Suprem.
Es tracta, argumenta l'Audiència de Barcelona, del mateix programari maliciós i idèntic servidor i domini, i considera que d'això se'n desprenen "prou elements per pensar fonamentadament que pugui ser el CNI l'únic client a Espanya" de NSO, l'empresa israeliana que en principi només comercialitza a estats el programa Pegasus.
Segons el tribunal, a tot això s'hi afegeix el fet que les víctimes "pertanyen al mateix entorn polític", i per això no es pot rebutjar la "versemblança i probabilitat" de la tesi dels querellants que és el CNI qui hi ha al darrere dels atacs amb Pegasus.
La documentació del cas Aragonès
Juntament amb la imputació d'Esteban, l'Audiència ha ordenat una altra diligència que va rebutjar la jutgessa: incorporar a aquesta causa la documentació desclassificada que el govern espanyol va remetre al jutjat que investiga l'espionatge a Aragonès, que incloïa les actuacions del Suprem avalant els atacs.
"Sospites" contra Esteban
L'Audiència considera que existeix "identitat" entre les dues causes, ja que les sospites es dirigeixen contra la mateixa persona, Paz Esteban, com a responsable del CNI en aquella etapa.
En aquest sentit, el tribunal subratlla que no hi hauria d'haver cap impediment legal per investigar-la, i no creu que admetre aquesta documentació en la causa suposi "posar en risc la seguretat o els interessos de l'Estat o les persones vinculades a l'activitat del CNI".
Una altra de les diligències descartades per la jutgessa que ordena el tribunal és que es torni a demanar el mòbil de Jové al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el té a les seves mans a l'espera que se celebri el judici contra el diputat per l'organització de l'1-O, de moment suspès perquè la justícia europea es pronunciï sobre si el cas és amnistiable.
El TSJC va rebutjar lliurar-lo al maig de 2023, però la sala creu que la negativa es podria reconsiderar.
