L'executiu de Rajoy aprova la polèmica reforma de l'administració local per evitar duplicitats
El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres el projecte de llei de racionalització i sostenibilitat en l'administració local amb l'objectiu d'evitar duplicitats entre les administracions autonòmiques i locals i racionalitzar l'oferta de serveis. Es reforcen les diputacions en detriment dels ajuntaments i s'incentivarà, en comptes d'obligar com es preveia inicialment, la fusió de municipis. L'estalvi previst serà de 8.000 milions d'euros fins al 2016.
Redacció / TV3Actualitzat
El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest divendres al projecte de llei de racionalització i sostenibilitat en l'administració local. Una nova normativa no exempta de polèmica que pretén reordenar competències per evitar duplicitats entre les administracions autonòmiques i locals i reforça el paper de les diputacions.
La reforma s'ha dissenyat durant més d'un any i l'oposició en ple la rebutja perquè ho considera una privatització encoberta de serveis. Per la seva banda, la Generalitat interpreta que no afectarà Catalunya, que tindrà llei pròpia la setmana vinent.
La reforma preveu estalviar 8.000 milions d'euros fins al 2016 i aconseguir, segons l'executiu, una gestió local més àgil i eficient i l'abaratiment de la prestació de serveis. El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, assegura que aquesta és una reforma municipalista i que preveu "racionalitzar l'oferta de serveis de la nostra democràcia".
Municipis retallats
En els nombrosos esborranys que el govern central ha plantejat, s'ha mantingut la màxima "una administració, una competència" i la supeditació de tota l'activitat municipal a la sostenibilitat financera de l'administració local. L'oposició a la llei ha estat una constant, tant per part d'ajuntaments com de partits polítics. Fins i tot s'hi ha oposat el Consell d'Estat, que ha qüestionat la constitucionalitat de la norma.
En el text aprovat aquest divendres ja no es parla d'intentar eliminar municipis petits, sinó d'incentivar-ne la fusió. També s'ha eliminat la intervenció obligatòria dels ajuntaments de menys de 5.000 habitants amb pèrdues.
Continua, però, el buidatge de competències municipals. Els ajuntaments tindran cinc anys per traspassar les de sanitat i educació a les comunitats autònomes i un per fer el mateix amb els serveis socials. Només els quedarà l'atenció social d'urgència, l'obligació d'oferir solars per fer-hi centres escolars i la de mantenir-los.
Pel que fa als serveis obligatoris, desapareix el concepte de cost estàndard, tot i que era una de les estrelles del primer esborrany de la llei. Els serveis dels municipis de menys de 20.000 habitants es prestaran des de les diputacions, excepte en els casos en què algun ajuntament demostri que li surt més barat fer-ho sol.
L'avantprojecte fixa que el sou màxim d'un alcalde ha de ser el mateix que el d'un secretari d'Estat i que els de municipis de menys de 1.000 habitants no tindran sou. També estableix, en funció de la mida del poble o ciutat, el nombre màxim de regidors amb dedicació exclusiva i els assessors que es poden contractar.
Segons el nou redactat, cap d'aquestes obligacions afectaria la ciutat de Barcelona, que té la Carta Municipal. Pel que fa a la resta d'ajuntaments, la Generalitat interpreta que la disposició addicional segona blinda la prevalença de la llei catalana que el govern aprovarà la setmana que ve.
La reforma s'ha dissenyat durant més d'un any i l'oposició en ple la rebutja perquè ho considera una privatització encoberta de serveis. Per la seva banda, la Generalitat interpreta que no afectarà Catalunya, que tindrà llei pròpia la setmana vinent.
La reforma preveu estalviar 8.000 milions d'euros fins al 2016 i aconseguir, segons l'executiu, una gestió local més àgil i eficient i l'abaratiment de la prestació de serveis. El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, assegura que aquesta és una reforma municipalista i que preveu "racionalitzar l'oferta de serveis de la nostra democràcia".
Municipis retallats
En els nombrosos esborranys que el govern central ha plantejat, s'ha mantingut la màxima "una administració, una competència" i la supeditació de tota l'activitat municipal a la sostenibilitat financera de l'administració local. L'oposició a la llei ha estat una constant, tant per part d'ajuntaments com de partits polítics. Fins i tot s'hi ha oposat el Consell d'Estat, que ha qüestionat la constitucionalitat de la norma.
En el text aprovat aquest divendres ja no es parla d'intentar eliminar municipis petits, sinó d'incentivar-ne la fusió. També s'ha eliminat la intervenció obligatòria dels ajuntaments de menys de 5.000 habitants amb pèrdues.
Continua, però, el buidatge de competències municipals. Els ajuntaments tindran cinc anys per traspassar les de sanitat i educació a les comunitats autònomes i un per fer el mateix amb els serveis socials. Només els quedarà l'atenció social d'urgència, l'obligació d'oferir solars per fer-hi centres escolars i la de mantenir-los.
Pel que fa als serveis obligatoris, desapareix el concepte de cost estàndard, tot i que era una de les estrelles del primer esborrany de la llei. Els serveis dels municipis de menys de 20.000 habitants es prestaran des de les diputacions, excepte en els casos en què algun ajuntament demostri que li surt més barat fer-ho sol.
L'avantprojecte fixa que el sou màxim d'un alcalde ha de ser el mateix que el d'un secretari d'Estat i que els de municipis de menys de 1.000 habitants no tindran sou. També estableix, en funció de la mida del poble o ciutat, el nombre màxim de regidors amb dedicació exclusiva i els assessors que es poden contractar.
Segons el nou redactat, cap d'aquestes obligacions afectaria la ciutat de Barcelona, que té la Carta Municipal. Pel que fa a la resta d'ajuntaments, la Generalitat interpreta que la disposició addicional segona blinda la prevalença de la llei catalana que el govern aprovarà la setmana que ve.
