L'exercici, per poc que sigui, redueix la mortalitat en persones que porten anys inactives

Per poc exercici físic que facin, les persones que porten molts anys inactives aconsegueixen reduir el risc de mort prematura. Per tant, s'han acabat les excuses per als que pensen que és massa tard per començar o que cal assolir uns mínims d'activitat per notar efectes en la salut.

Així ho revela un estudi encapçalat per la Unitat d'Investigació d'Atenció Primària de Biscaia del Servei Basc de Salut. S'ha publicat al British Journal of General Practice.

Els autors recorden que "els beneficis de l'activitat física són inqüestionables", i que segons estudis previs la mortalitat prematura entre les persones que la porten a terme és entre un 30% i un 60% menor en comparació amb les que es mantenen inactives.

Tot i així, també recorden que a tot el món entre el 27,5% dels adults i el 81% dels adolescents no arriben a complir amb les recomanacions mínimes de 150 minuts setmanals d'activitat física moderada o 75 minuts d'exercici vigorós. En la majoria de països desenvolupats, diuen, més del 40% de la població no ho compleix, i en llocs com Espanya el 70% dels pacients no practiquen cap activitat física.

Encara que sigui poc, té beneficis

El que no havia quedat establert fins ara és si els que han estat molts anys inactius, potser la major part de la seva vida, assoleixen beneficis en començar a fer exercici, encara que sigui poc.

Per això, els autors van decidir fer un estudi a llarg termini amb pacients d'assistència primària per avaluar si començar a fer activitat implicava algun canvi en el seu estat de salut i risc de mort prematura.

Van reclutar 3.357 pacients que havien estat inactius i que participaven en l'assaig clínic PEPAF (Programa Experimental de Promoció de l'Activitat Física) i que no assolien els nivells mínims d'exercici físic. Procedien d'onze centres d'assistència primària de vuit comunitats autònomes, entre els quals el CAP Serraparera de Cerdanyola del Vallès.

Tenien entre 19 i 80 anys i l'edat mitjana era de 50,7 anys. Vora dos terços, el 65,6%, eren dones i la majoria eren treballadors manuals sense formació universitària.

Els seu nivell d'activitat física va ser mesurat entre el 2003 i el 2006, als 6, 12 i 24 mesos després de ser inclosos en l'estudi. Les morts es van registrar fins al 31 de desembre del 2018 i la supervivència es va calcular des del final de la mesura de l'activitat física.

També van considerar la influència d'altres factors, com ara nivell socioeconòmic i educatiu, tabaquisme, tensió arterial, obesitat, consum d'alcohol, diabetis, càncer,  malaltia cardiovascular i altres condicions cròniques.

Exercici és medecina

Segons els resultats, el 30,7% dels participants no van incrementar gens la seva activitat, el 27,3% ho van fer per sota dels nivells recomanats, el 35,4% els va assolir i el 6,5% fins i tot els va superar. Del 0,1% restant no hi ha dades.

Però el resultat important, que era l'objectiu de l'estudi, és constatar que la mortalitat va disminuir fins i tot en els casos en què l'activitat física era petita.

Així, deu minuts diaris o uns 50 minuts setmanals d'activitat moderada ja feien disminuir un 30% el risc de mort. I a partir d'aquí, amb més temps d'activitat la mortalitat va disminuint progressivament fins a aconseguir una reducció aproximadament a la meitat si s'assoleixen els mínims recomanats. Si tots els participants haguessin aconseguit els mínims, el nombre de morts hauria disminuït un 20%.

Com que els mínims de 150 minuts setmanals d'activitat moderada o 75 minuts de vigorosa poden semblar difícils d'assolir per a molta gent que ha estat inactiva durant molts anys, els investigadors destaquen la importància del seu estudi:

"Les troballes d'aquest estudi, que increments mínims en els nivells d'activitat física, fins i tot per sota de les recomanacions establertes per les organitzacions internacionals, en una població inactiva de pacients estan associats amb una reducció significativa de la mortalitat són molt importants".

També destaquen que la disminució del risc es va veure tant en homes com en dones i en tots els grups d'edat.

Acaben amb la conclusió que "exercici és medecina" i que recomanar als pacients de l'assistència primària que abandonin la inactivitat reduiria la mortalitat per qualsevol causa i evitaria un nombre substancial de morts.