L'exèrcit egipci promet una transició pacífica cap a un poder civil escollit pel poble i respecte als tractats internacionals
Egipte torna lentament a la normalitat després de divuit dies de revolta que han acabat amb el règim de Hosni Mubarak, i a l'espera que l'exèrcit aclareixi com pensa fer la transició. El Consell Suprem de les Forces Armades, a qui l'expresident va cedir aquest divendres tots els poders, ha allunyat el temor d'un règim militar i s'ha compromès a traspassar pacíficament el poder a una autoritat civil en el marc d'un sistema democràtic. Per ara, però, no hi ha calendari i el govern actual continuarà treballant en funcions fins que s'esculli un nou gabinet. L'exèrcit també ha tranquil·litzat la comunitat internacional assegurant que complirà amb tots els tractats i acords regionals i internacionals.
L'era post-Mubarak, que pot marcar el futur, potser més enllà de les fronteres del país, ja està en marxa. Després de la nit de celebracions, la ciutat ha anat recuperant el seu caos habitual, la seva normalitat.
Els centenars de manifestants que els últims divuit dies han omplert la plaça Tahrir s'han convertit en un exèrcit de voluntaris de la reconstrucció. Un gran cartell a l'accés a la plaça ho deia clarament: "Perdoneu les molèsties, estem construint Egipte". Han netejat la plaça, han pintat les voreres, han recollit les ja conegudes "pedres de la revolució" i molts han tornat cap a casa.
El Consell Superior de les Forces Armades, sobre qui ha recaigut el poder després de la marxa del rais egipci, ha posat una mica de llum al que pot passar ara a través d'un comunicat que el seu portaveu ha llegit en una intervenció televisada. Ha dibuixat les seves intencions però sense fixar-ne els "tempos".
Al capdavant, Mohamed Hussein Tantawi, un home de la vella guàrdia fins ara fidel a Mubarak que s'ha convertit en la peça clau de la seva dimissió i l'home fort de la transició.
Sis punts per començar
La nota assegura que l'exèrcit aspira a un traspàs pacífic del poder a una autoritat civil escollida per governar el país en el marc d'un sistema democràtic lliure i per construir un estat igualment democràtic i lliure.
Mentre això no arribi, insten l'actual executiu -cessat divendres- a treballar de forma interina. El comunicat també reafirma el compromís egipci amb tots els acords i tractats regionals i internacionals.
La cúpula militar ha manifestat la seva confiança en la capacitat d'Egipte, les seves institucions i el seu poble per superar les "delicades circumstàncies actuals", i insta tots els sectors a "tirar endavant la seva missió patriòtica per impulsar el procés econòmic en tranquil·litat".
També crida la ciutadania a col·laborar amb les forces de seguretat i aquestes, a fer honor al seu lema de "La policia, al servei del poble".
Les noves autoritats egípcies han començat a trencar amb el passat, malgrat ser-ne ells mateixos protagonistes també. Els militars han impedit la sortida del país de l'exprimer ministre i altres antics alts càrrecs del govern de Mubarak involucrats en presumptes casos de malversació de fons i corrupció.
La posició de l'oposició
Els veritables protagonistes de la revolta, els joves agrupats al voltant del Moviment 25 de gener, adverteixen que seguiran de prop l'evolució dels fets i amenacen amb manifestacions setmanals si l'exèrcit no compleix les expectatives de la revolució: una transició governada per civils i unes eleccions lliures. A més, uns quants joves diuen que continuaran acampats fins que no assoleixin el que reclamen.
L'altra gran força de l'oposició, els Germans Musulmans, també han tranquil·litzat l'audiència amb un missatge molt clar. No es presentaran a les presidencials, no volen governar sols, i es posicionen darrere l'exèrcit quan diuen que confien plenament en la transició que planegen. Tot i això, demanen més reformes i un ritme més accelarat.
La gran incògnita: on és Mubarak?
La dimissió de Mubarak ha obert un nou escenari a Egipte i també molta especulació sobre on és i si la seva ràpida marxa va ser fruit d'un cop d'estat o va ser pactada. Tampoc hi ha cap notícia del número dos del seu règim, el vicepresident Omar Suleiman, des que aquest divendres a les cinc de la tarda va anunciar la renúncia de Mubarak.
Les informacions d'on es troba l'expresident són incertes i, en alguns casos, contradictòries. Algunes fonts apuntaven que havia viatjat a la seva residència de Sharm al-Sheikh, lluny de les protestes multitudinàries de la capital. En canvi, les cadenes àrabs Al-Jazeera i Al-Arabiya el situen als Emirats Àrabs, a l'exili.
Els centenars de manifestants que els últims divuit dies han omplert la plaça Tahrir s'han convertit en un exèrcit de voluntaris de la reconstrucció. Un gran cartell a l'accés a la plaça ho deia clarament: "Perdoneu les molèsties, estem construint Egipte". Han netejat la plaça, han pintat les voreres, han recollit les ja conegudes "pedres de la revolució" i molts han tornat cap a casa.
El Consell Superior de les Forces Armades, sobre qui ha recaigut el poder després de la marxa del rais egipci, ha posat una mica de llum al que pot passar ara a través d'un comunicat que el seu portaveu ha llegit en una intervenció televisada. Ha dibuixat les seves intencions però sense fixar-ne els "tempos".
Al capdavant, Mohamed Hussein Tantawi, un home de la vella guàrdia fins ara fidel a Mubarak que s'ha convertit en la peça clau de la seva dimissió i l'home fort de la transició.
Sis punts per començar
La nota assegura que l'exèrcit aspira a un traspàs pacífic del poder a una autoritat civil escollida per governar el país en el marc d'un sistema democràtic lliure i per construir un estat igualment democràtic i lliure.
Mentre això no arribi, insten l'actual executiu -cessat divendres- a treballar de forma interina. El comunicat també reafirma el compromís egipci amb tots els acords i tractats regionals i internacionals.
La cúpula militar ha manifestat la seva confiança en la capacitat d'Egipte, les seves institucions i el seu poble per superar les "delicades circumstàncies actuals", i insta tots els sectors a "tirar endavant la seva missió patriòtica per impulsar el procés econòmic en tranquil·litat".
També crida la ciutadania a col·laborar amb les forces de seguretat i aquestes, a fer honor al seu lema de "La policia, al servei del poble".
Les noves autoritats egípcies han començat a trencar amb el passat, malgrat ser-ne ells mateixos protagonistes també. Els militars han impedit la sortida del país de l'exprimer ministre i altres antics alts càrrecs del govern de Mubarak involucrats en presumptes casos de malversació de fons i corrupció.
La posició de l'oposició
Els veritables protagonistes de la revolta, els joves agrupats al voltant del Moviment 25 de gener, adverteixen que seguiran de prop l'evolució dels fets i amenacen amb manifestacions setmanals si l'exèrcit no compleix les expectatives de la revolució: una transició governada per civils i unes eleccions lliures. A més, uns quants joves diuen que continuaran acampats fins que no assoleixin el que reclamen.
L'altra gran força de l'oposició, els Germans Musulmans, també han tranquil·litzat l'audiència amb un missatge molt clar. No es presentaran a les presidencials, no volen governar sols, i es posicionen darrere l'exèrcit quan diuen que confien plenament en la transició que planegen. Tot i això, demanen més reformes i un ritme més accelarat.
La gran incògnita: on és Mubarak?
La dimissió de Mubarak ha obert un nou escenari a Egipte i també molta especulació sobre on és i si la seva ràpida marxa va ser fruit d'un cop d'estat o va ser pactada. Tampoc hi ha cap notícia del número dos del seu règim, el vicepresident Omar Suleiman, des que aquest divendres a les cinc de la tarda va anunciar la renúncia de Mubarak.
Les informacions d'on es troba l'expresident són incertes i, en alguns casos, contradictòries. Algunes fonts apuntaven que havia viatjat a la seva residència de Sharm al-Sheikh, lluny de les protestes multitudinàries de la capital. En canvi, les cadenes àrabs Al-Jazeera i Al-Arabiya el situen als Emirats Àrabs, a l'exili.
