L'exèrcit israelià imposa un toc de queda als palestins d'Hebron: "Casa meva és una presó"

Fins fa un mes, les filles de l'Um Abdallah jugaven al pati de casa seva, un petit terreny a tocar de l'entrada de casa. Però després del 7 octubre l'exèrcit va venir i el van reconvertir en un aparcament al costat d'un punt de control militar. Ara les filles amb prou feines surten de casa perquè no s'atreveixen a posar-hi ni un peu. Des d'aleshores, l'aparcament sempre està ple.

"Tenim por de sortir, però tampoc tenim un altre lloc on anar. Això abans era un camí per on passaven els veïns, però ara ja no s'hi pot passar. Els militars ho han destruït i no s'hi pot passar. Si veuen que algú ho fa, immediatament l'apunten amb la pistola", lamenta l'Adballah, mentre les seves filles al costat reguen les plantes que ara estan a la porta d'entrada.

Aquesta família palestina del barri de Tel Rumeida, a Hebron, és una de les que ha rebut un missatge al mòbil en què l'exèrcit informa que s'ha instaurat un toc de queda i que la població palestina només pot sortir de casa dues hores al dia, tres dies a la setmana.

Si no ho compleixen i surten al carrer, corren el risc de ser amenaçats a cop de fusell pels soldats. Per això, senten que casa seva s'ha convertit en una presó i els seus carrers, en un poble fantasma. Això també ha fet que els infants hagin deixat d'anar a escola.

Aquesta setmana els horaris de sortida són de 6.45 del matí a 7.45 i de 16.00 a 17.00 a la tarda. Però, diuen, cada setmana els canvien. Si algú no arriba a temps a tornar, asseguren, "ha de dormir fora o buscar-se una altra casa".  També s'han intensificat els controls d'accés.

Mentre el món sencer mira les morts a Gaza, a Cisjordània la situació empitjora cada dia més. "Tenim por que hi hagi un atac massiu contra la població i que matin un gran nombre de palestins, especialment en aquesta zona, per aconseguir crear un gran assentament de colons". Qui parla és l'Imad Abu Ashamsiyeh, director de Human Rights Defenders, una entitat que es dedica a monitorar i documentar les violacions de drets humans a Palestina.

Aquests dies, però, amb tothom tancat a casa, no poden tirar endavant la seva tasca. "Ens recorda l'època de la covid, quan tothom estava tancat a casa i els colons van aprofitar per guanyar moltes posicions", lamenta l'Imad Abu Ashamsiyeh.

L'Imad no pot ni vol marxar de casa seva ni d'Hebron. "És casa meva, era la casa dels meus pares i dels meus avis", remarca. Tot i les amenaces constants, diu, "no vull marxar" ni "donar-ho a les forces d'ocupació". Una decisió molt similar a la de l'Um Abdallah. Ella assegura que sempre hi ha d'haver algú a casa perquè, si no, "podrien venir i ocupar-me-la". Tot i això, reconeixen que n'hi ha d'altres que sí que han tirat la tovallola i han marxat de la ciutat.

Els colons, convençuts que ara és una oportunitat per a ells

Un ambient molt diferent és el que es viu entre els colons, que es mostren convençuts que ara és una oportunitat per expandir el seu projecte. Aquest dijous llegeixen un fragment de la Torà mentre donen suport a l'exèrcit israelià i resen pel retorn dels ostatges en mans de Hamas.

Un d'ells és en Baruch Marzel, un colon israelià i líder radical d'extrema dreta. Assegura convençut que "Hebron serà un estat jueu, una ciutat jueva". Mentre afegeix que "els jueus, som com un ou: com més el bulls, més fort es fa".

Marzel és molt crític amb els països que, segons ells, donen suport a Palestina. Per això, abans de marxar assegura que "si a Espanya tant us agraden els palestins i els membres de Hamas, us n'enviarem uns quants centenars o milers cap a Espanya, gratis".

Enguany l'exèrcit israelià ha recomanat que, per seguretat, aquest esdeveniment no sigui tan multitudinari com havia sigut en anys anteriors. Tot i això, desenes de persones s'han reunit als peus de la mesquita d'Ibrahimi, on ara es projecta la bandera israeliana a la façana.