L'èxit de la missió Hypatia I de recreació de Mart portarà a una segona expedició el 2025

Després de superar amb èxit la primera missió simulada a Mart, el projecte de científiques catalanes Hypatia anuncia la propera simulació el 2025. 

La comandant d'aquest grup de científiques, Mariona Badenas-Aagustí, ha expressat aquest divendres en una roda de premsa a la Pedrera la voluntat de continuar el projecte de simulació a Mart.

La missió es farà al mateix lloc on es va fer la primera, a la Mars Research Desert Station (MDRS), una estació situada al desert de Utah, als Estats Units.

Aquest paratge permet recrear les condicions geològiques del planeta Mart, la baixa humitat i les altes ratxes de vent. A més, permet conviure amb temperatures extremes similars a les del planeta vermell, que van dels 3 als 29 graus centígrads. 

Tot i l'èxit, Badenas-Aagustí assegura que "encara queden uns quants anys per arribar a Mart". De moment, se centraran a simular com seria viure a Mart per acostumar-se als reptes tecnològics i humans que impliquen i a la incògnita de no saber com sobreviure-hi.

Si finalment es produís l'expedició a Mart, es convertirien en el primer grup de dones científiques en arribar-hi.

L'objectiu és impulsar projectes de recerca, desenvolupar activitats de divulgació i fer visibles dones científiques per inspirar vocacions, sobretot a nenes i joves. 

No totes les tripulants repetiran

La nova expedició Hypatia II comptarà amb una tripulació de diferents edats i perfils professionals. Ara per ara, la matemàtica Anna Bach i l'estudiant d'enginyeria Helena Arias serien les úniques tripulants que repetirien la missió.

En el grup d'Hypatia I han participat nou científiques catalanes de disciplines diverses, com astrofísica, enginyeria o biologia. Totes elles han hagut de conviure en diferents mòduls de l'estació. En un dels espais hi tenien la zona de dormitoris, i en altres tenien la cuina, una cúpula científica on dur a terme experiments químics, un observatori solar amb telescopi i, fins i tot, una zona de cultiu.

També tenien un mòdul de reparació on les enginyeres intentaven arreglar allò que es feia malbé i fer anar les bateries.

Una missió marcada per la falta d'aigua

La simulació ha estat marcada per les limitacions d'aigua, alimentació i comunicació.

L'enginyera i integrant del grup, Neus Sabater, ha explicat que el repte més gran del dia a dia ha estat la distribució d'aigua. Una de les activitats clau per estalviar aigua ha estat "reciclar" l'orina per fer funcionar les bateries.

"El meu projecte consistia a usar materials que es podrien trobar a Mart, muntar unes bateries i omplir-les amb orina humana de les tripulants, perquè allà l'aigua era molt escassa. Amb aquesta energia vam il·luminar uns leds per fer uns brots i obtenir una mica d'amanida i poder menjar fresc. Ho vam petar. Va ser fantàstic!"

A l'inici comptaven amb un tanc de 2.000 litres que havien de racionar. Cada tripulant ha gastat 13,4 litres d'aigua diaris per hidratar-se, mantenir la higiene personal, cuinar i netejar.

Aquesta dada contrasta amb el consum diari d'una persona a Barcelona que, segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), se situa als 105 litres. Davant d'això, Sabater planteja que les mesures de restricció preses durant l'expedició per estalviar aigua podrien servir en un clima de sequera.

Per a l'alimentació, les tripulants han utilitzat productes deshidratats, com làctics, ous, verdures i fruites que s'activen amb aigua. A banda, també tenien un hivernacle on les tripulants van poder recollir cogombres, tomàquets cherry o brots per fer amanida, entre d'altres. 

Gràcies a l'hivernacle hi havia algun acompanyament fresc al menjar deshidratat, com 3 cogombres a repartir durant tota la missió pic.twitter.com/zOvMNq1f5X

— Xavier Duran (@xduran_e) June 16, 2023

Les comunicacions amb la Terra també han estat restringides per simular la comunicació que hi hauria des de Mart. Només tenien tres hores d'Internet perquè es poguessin comunicar amb familiars, amics i col·laboradors científics o enviar informes diaris a l'equip de Control de Missió.

Aquesta missió ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Catalunya La Pedrera, la Fundació Banc Sabadell i la Generalitat de Catalunya.