L'èxit dels corbs: com i per què han pogut escampar-se per tot el món?

Corbs a zones desèrtiques, corbs a regions àrtiques, corbs a tot arreu... Aquest ocells gairebé sempre negres del tot, però alguns amb parts del cos clares, i relativament petits, però que en ocasions poden superar els 60 centímetres, s'han estès per tot el planeta i han ocupat regions amb climes totalment oposats. Com ha estat possible aquest èxit?

Sobretot, per la capacitat de volar llargues distàncies, per un cos gran que els ha permès superar competidors i per la seva intel·ligència, que ha fet possible trobar formes d'adaptació a condicions molt diverses.

Aquesta és la conclusió d'un estudi coliderat per la Universitat Washington de St. Louis i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) que s'ha publicat a Nature Communications.

Aquesta expansió per gairebé tots els continents va acompanyada d'una gran diversitat d'espècies. Del gènere corvus, que agrupa els corbs i les cornelles, n'hi ha 46 espècies. En canvi, la resta de còrvids, com ara garses i gaigs, rarament arriben a presentar una vintena d'espècies diferents.

L'estudi l'han encapçalat Daniel Sol, que també és investigador del CSIC, i Joan Garcia-Porta, que ara està al Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona i a l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la mateixa institució. L'objectiu era analitzar què els ha permès aquesta expansió i com s'han generat tantes espècies diferents.

Ales llargues i cos gros

Per fer l'estudi, els autors van analitzar de forma exhaustiva diversos trets rellevants: la mida de les ales, el volum i forma del bec, les dimensions del cos i la mida del cervell. El material necessari per trobar dades del màxim d'individus i de gran diversitat el van trobar a museus de tot el món, on van poder mesurar i comparar esquelets de moltes espècies de còrvids i no només de corbs.

Han estat una eina molt important, com valora Joan Garcia-Porta:

"Els museus d'història natural són llocs increïbles, veritables arxius de la biodiversitat. En poc espai pots veure i comparar multitud d'espècies diferents, moltes d'elles provinents de racons llunyans del planeta".

Juntament amb aquest viatge per la diversitat morfològica, també van utilitzar dades genètiques per refer l'arbre de la família. D'aquesta forma, la combinació de dades va permetre comprovar si els canvis en els trets a mesura que colonitzaven nous territoris també feien sorgir noves espècies.

Sobre això darrer, van poder comprovar que la velocitat de generació de noves espècies ha estat espectacular: més de 40 en només 10 milions d'anys. Pot semblar un període de temps extraordinari, però des del punt de vista biològic significa un canvi molt accelerat.

La generació d'espècies té a veure, naturalment, amb el fet que la colonització d'ecosistemes molt diferents comportava adaptar-se i, per tant, va fer que les característiques de les diferents poblacions canviessin.

Però, d'entrada, calia esbrinar com havien pogut estendre's per tants llocs. Una de les raons, com han comprovat els investigadors, és que els corbs tenen unes ales relativament més llargues que la resta de còrvids. També tenen uns cossos més grans.

Això els permet volar grans distàncies. I, un cop arriben a lloc, la seva mida també els fa superiors a altres competidors.

A més, si volen llargues distàncies, s'estenen per llocs molt allunyats entre si. I això fa que l'adaptació a les condicions de cadascun comporti l'aparició de noves espècies, perquè ja no hi ha intercanvi genètic amb altres poblacions de corbs.

El paper del cervell

La generació d'espècies ha comportat una gran variació de mides de cos i de formes de bec. Però, a part dels canvis morfològics, què ha permès als corbs estendre's d'aquesta forma? Per al grup de recerca del Daniel Sol, que intenta respondre des de fa molts anys aquesta pregunta, la solució està en la mida del cervell:

"La intel·ligència en animals es demostra quan un individu és capaç de solucionar reptes i sobrepassar les limitacions o desajustos que es donen quan es canvia d'ambient. Això implica tenir una mida relativa de cervell més gran, perquè s'ha demostrat que està relacionat amb tenir més capacitats cognitives i molta flexibilitat de comportament, una característica ben coneguda dels corbs".

Per comprovar la hipòtesi, l'equip va mesurar el volum del cervell de més de 76 espècies de corbs i d'altres còrvids. Els resultats van ser els esperats: els corbs tenen una mida relativa del cervell més gran que la resta de còrvids.

Els investigadors no van deixar de banda una comprovació essencial: si era cert que els corbs vivien en zones on no es trobaven altres còrvids.

Per això, van extreure més de tres milions d'observacions de còrvids de la plataforma de ciència ciutadana eBird. Gràcies al gran nombre d'observadors que aporten les seves dades, els autors van poder comprovar que, efectivament, els corbs ocupen un rang climàtic molt més ampli que tots els altres còrvids. Per tant, han estat capaços d'establir-se en zones climàtiques molt més extremes, on cap altre còrvid pot sobreviure.

Més enllà del que significa aquest estudi per comprendre l'expansió dels corbs, també suggereix, segons els autors, que per analitzar l'expansió d'altres espècies és important tenir en compte trets, com les capacitats cognitives, que faciliten la supervivència en hàbitats on les condicions no serien les òptimes.