L'èxit d'una destinació turística: quantitat o qualitat?

Barcelona preveu batre el rècord de turistes aquesta Setmana Santa, després d'un febrer amb més visitants que el 2019. La ciutat ha estat entre les prioritats de molts europeus per passar aquests dies de vacances. Sobretot ens han visitat alemanys, francesos, italians i britànics.

De fet, segons la plataforma de reserves Booking, Barcelona ha estat entre les 10 ciutats més visitades al món aquesta Setmana Santa. Els hotels de Barcelona han tingut una ocupació mitjana d'entre el 80% i el 90%. Tot i la inflació i la pujada de preus d'hotels i vols, el sector preveu batre un rècord també de despesa turística.

Justament, en un moment en què Catalunya i Espanya toquen sostre com a destinacions turístiques mundials, experts en anàlisi turística posen sobre la taula la necessitat que les administracions i les empreses del sector defineixin el model de turisme que interessa al país, per tal que la destinació no mori d'èxit.

Es qüestionen si èxit vol dir més quantitat de turistes. Eulogi Bordas, soci fundador de la consultora turística THR, apunta que:

"L'èxit no es mesura en nombre de turistes, sinó en llocs de treball creats, qualitat de salaris que es paguen, beneficis que obtenen les empreses del sector i contribució impositiva que fa el turisme a les arques del govern."

José Mansilla, antropòleg i professor de la UAB, considera que "si hi ha empleats treballant en precarietat i sense poder conciliar la vida familiar i laboral; si hi ha desafecció per la massificació dels espais públics; increments del preu del lloguer i pèrdua de sostenibilitat al territori, no es pot parlar d'èxit d'una destinació".

Turisme i esgotament de recursos

El 2023 van venir a Catalunya 18 milions de visitants estrangers. És més del doble dels habitants que hi viuen. Els experts parlen obertament d'esgotament de recursos.

Bordas apunta que "hi ha turistes que visiten Barcelona que es gasten menys de 60 euros al dia. Però per atendre'ls, les administracions han de disposar de més metges dels que caldria només per als residents; han de contractar més policia per garantir la seguretat; han de contractar més serveis públics, com serveis de neteja... Per tant, el país està perdent diners amb aquest tipus de visitants. La indústria es veu forçada a fer llits de qualitat i aquests llits tenen un preu més alt."

"Cal concentrar els esforços i les inversions a atraure un turisme de més poder adquisitiu i de més qualitat."

Per oferir serveis als turistes, la indústria necessita consumir recursos naturals, com l'aigua, i energia i maximitzar la gestió de residus. "Bàsicament, aquests tres elements són el nostre principal capital natural i això s'ha d'estudiar amb deteniment", apunta Zoritsa Urosevic, directora executiva de l'ONU Turisme.

L'alternativa, segons alguns acadèmics, és decréixer. Mansilla diu que "decréixer no vol dir deixar de produir. Significa equilibrar els sectors productius entre ells".

"Si decreixem en turisme hem de repensar a què ens dedicarem i de què treballaran els professionals que ara treballen al sector turístic. Una de les apostes seria desestacionalitzar el turisme dels pics de l'estiu i fomentar el turisme de proximitat."

Els analistes proposen que s'obri un debat sobre el model turístic que pugui reduir la pressió sobre el territori i els ciutadans, tot i que alhora insisteixen que és un sector estratègic al país, que aporta el 12% del PIB de Catalunya.