L'èxit i el perill de les "tradwives", el discurs viral ultraconservador que torna la dona a la llar

Dones que es queden a casa, cuinen els plats més desitjats pels seus marits, s'ocupen dels fills i ho graven tot per fer contingut per TikTok i Instagram.

Les anomenades "tradwives" --acrònim d'esposes tradicionals en anglès-- acumulen milions de visites i likes a xarxes socials i són el nou fenomen viral, que comença a arribar a casa nostra després de la seva explosió als Estats Units.

Són dones blanques, de classe mitjana que fan servir una veu aguda per parlar, quasi infantil. En els seus vídeos, se les veu treballar per a la família incansablement amb un somriure i aparença perfecta. Llueixen una estètica pròpia dels anys 50, en un exercici de nostàlgia de temps en què les dones no podien sortir a treballar fora de casa.

@gwenthemilkmaid God's perfect design 🤍 . #tradwife #conservativewomen #simplelife #traditionalvalues #homemakerlife ♬ Home - Matthew Hall

A banda d'explicar les receptes més feixugues i els seus hàbits de mestressa de casa, les "tradwives" parlen del paper que creuen que han de tenir les dones a la societat: deixar de treballar per dedicar-se a les tasques de la llar.

@jasminedinis2 Morherhood is rhe only career i want. #morherhood #parenting #foryoupage #stayathomemom #tradwife #homemaker #homesteading #conservativewomen #traditionalwife ♬ original sound - Jasmine Dinis

"Els seus vídeos són una defensa del rol més tradicional de la dona com a mestressa de casa, molt pendent de les necessitats de l'home i de la família", explica Sílvia Martínez, directora del màster Social Media, Gestió i Estratègia de la UOC.

Les "tradwives" critiquen el feminisme per apartar-les del seu "camí natural" de cuidadores i defensen els valors de la família heterosexual més conservadora. Entre les seves files, s'hi poden trobar també discursos racistes que criden a la maternitat de les dones blanques per assegurar-se una societat estatunidenca blanca. Ho explica Martínez: 

"Es dediquen a donar resposta al que necessita el seu home qun arriba de treballar fora de casa, perquè és el responsable de l'economia familiar i ella ha d'estar perfecte per quan arribin", afegeix.

Un moviment que sorgeix de la "manosfera"

El fenomen de les "tradwives" sorgeix als Estats Units a l'ombra del creixement del trumpisme. Gran part de les seves referències culturals beuen del moviment fonamentalista cristià dels mormons.

Els inicis d'aquest corrent es van originar el 2012, en paral·lel al sorgiment de comunitats digitals associades a la propagació de discurs antifeminista i d'odi cap a les persones LGTBIQ+, l'anomenada "manosfera", un terme procedent de l'anglès "man" i "sphere".

L'embranzida de grups d'homes d'extrema dreta en línia va generar el seu homònim entre elles, que van començar a fer discurs a favor de la submissió social i econòmica cap a les seves parelles.

La plataforma on va sorgir el moviment de les "tradwives" és Reddit, el popular fòrum a internet que té el seu públic sobretot en països anglosaxons.

Alba Sidera, experta en extrema dreta: "Darrere d'un vídeo que pot semblar graciós, amb una dona vestida dels anys 50 tractant el seu home de manera reverencial, hi ha ideologia i uns think tanks pensant com fer arribar les seves idees al màxim de gent possible."

En aquest fòrum també s'hi va originar The Red Pill, una gran comunitat amb discurs misogin que metafòricament diuen prendre's la pastilla vermella contra les idees del feminisme, en referència a l'escena de la pel·lícula Matrix.

També el moviment dels incels, acrònim de "celibat involuntari" en anglès, creat per homes que diuen odiar les dones perquè no els desitgen sexualment.

A la comunitat digital de les "tradwives" hi circulen conceptes com el valor al mercat sexual, el VMS, una puntuació de l'1 al 10 amb la que els homes les valoren en funció del desig sexual que els desperten, segons si compleixen més o menys amb l'estereotip de la dona mestressa de casa.

"És un fenomen que serveix com a símptoma per poder veure fins on arriba la capacitat de l'extrema dreta de viralitzar els seus discursos i fer-los penetrar a la societat", explica l'especialista en extrema dreta, Alba Sidera.

"Tradwives" fora del món anglosaxó

La "manosfera" va traspassar fronteres ràpidament en paral·lel a l'auge de l'extrema dreta a les institucions globals i va generar un ampli mapa de perfils de l'extrema dreta espanyola, com ara el popular influencer ultra Alvise Pérez, qui va aconseguir l'acta d'eurodiputat a les passades eleccions europees del 9 de juny.

Ara, les "tradwives" comencen a irrompre en el panorama digital fora del món anglosaxó. El referent més popular és el de la tiktoker madrilenya RoRo, amb 4,7 milions de seguidors al seu perfil.

Tots els vídeos comparteixen l'inici que l'ha catapultat a la fama: el seu company li demana una recepta, ella es passa hores preparant-la per, finalment, mostrar com ell queda satisfet.

@roro.bueno nunca los había hecho pero quedaron muy bonitos🤍 #homemade #chocoflakes #homecooking #recetafacil #recetarapida #comidacasera #comidasaludable #healthy #foodtok #parati #desayuno ♬ New Home (Slowed) - Austin Farwell

Els seus vídeos també han generat una resposta massiva a la mateixa xarxa social en forma de mems, amb milers d'usuaris fent mofa del gran sacrifici que està disposada a assumir RoRo per respondre als desitjos del seu company.

És la resposta i debat a les xarxes el que està ajudant a difondre aquest tipus de contingut, segons Martínez: "Els missatges que generen polèmica tenen una ràpida difusió, justament per les interaccions que genera. Això dona pas al fet que determinada ideologia pugui arribar a més gent".

A diferència de les seves homònimes als Estats Units, RoRo diu no formar part del col·lectiu de les "tradwives" i ser feminista. "És un missatge contradictori amb el que explica als vídeos. Diu que és feminista i que es reparteixen les tasques amb el seu company, però després envia un missatge de submissió i d'estar pendent dels desitjos de la seva parella", opina Martínez.

Als Estats Units, una de les influencers més coneguda és Estee Williams. Al seu perfil publica consells per atreure els homes més masculins, com vestir-se més femenina o defensa que les dones no han de ser independents econòmicament respecte als homes:

@esteecwilliams 9 tips for highschool girls who aspire to be a traditional wife in the future. This video is broken up into 2 parts: 1. If you choose to go to college 2. If you choose NOT to go to college #tradwife #traditionalwife #aspiringtradwife #traditionalmarriage #homemaker #traditionalgenderroles #futurewivesoftiktok #collegeornot? ♬ original sound - Estee

Doble càrrega laboral i de cures

L'auge dels discursos de l'extrema dreta ha portat a la fama aquest fenomen, però no només. Les expertes assenyalen que també hi ha motius d'arrel que tenen a veure, precisament, amb les desigualtats entre homes i dones en la càrrega de tasques de cures.

Ho explica Bruna Álvarez, professora del Departament d'Antropologia de la UAB i investigadora del grup AFIN: "No hi ha una corresponsabilitat de gènere ni per part dels homes ni de la societat. Ningú ens ajuda a portar la doble jornada, i això genera determinades respostes socials."

"Les dones ens hem incorporat massivament al mercat laboral, però no hi ha hagut la mateixa incorporació dels homes en l'ambit domèstic, ni de criança, ni de cures de la gent gran. Hi ha molta càrrega mental, dobles i triples jornades."

Segons apunta Álvarez, això pot haver generat una mirada romàntica del fet d'ocupar-se només de ser mestressa de casa, ja que suposaria l'alliberament, de facto, de la meitat de la càrrega: "Tornem als rols tradicionals perquè, al final, suposa quedar-se amb una sola càrrega."

Producte de màrqueting polític

El que no mostren aquestes influencers en els seus vídeos és el gran volum de feina que els suposa generar el contingut, que, lluny de ser el retrat d'una escena quotidiana, requereixen hores de guió, gravació i edició.

De fet, en diverses entrevistes, RoRo ha revelat que els seus vídeos no reflecteixen la dificultat de les receptes i que no és cert que ell li demani què ha de cuinar, sinó que és un recurs per captar l'atenció.

Segons l'experta en extrema dreta Alba Sidera, es tracta de tot un aparell de comunicació política de l'extrema dreta: "L'objectiu és difondre una ideologia reaccionària d'una manera que sembli innòcua. Però al darrere hi ha creadores de contingut que ficcionen una realitat. És un producte de màrqueting".

A més, amb la creació del contingut per a xarxes, les "tradwives" acaben fent tot el contrari del que diuen defensar, ja que lluny de dedicar-se exclusivament a les tasques de la llar s'han convertit en empresàries de l'audiovisual.

El gran volum de seguidors que acumulen els genera uns ingressos que aporten a la llar. Fins i tot n'hi ha que venen altres productes com ara roba o productes de bellesa.