L'èxit turístic de Tarragona fa que hi hagi menys pisos de lloguer temporal i més cars

El Pol Sánchez té 20 anys i estudia un grau superior a Tarragona. Viu a tocar de Creixell i les combinacions amb transport públic són complicades. Per això fa temps que busca pis a Tarragona, on vol viure i treballar. La feina de l'estiu li ha permès estalviar, però serà insuficient per pagar els preus de lloguer que demanen a Tarragona.

"Els pisos moblats i en bones condicions són de 800, 900 o 1.000 euros i això jo no m'ho puc permetre", explica.

Per això intentarà buscar pis amb un company d'estudis, tot i que tampoc és fàcil. També s'ha plantejat llogar una habitació, però els preus que ha trobat van de 300 a 500 euros.

El problema del Pol s'estén a molts estudiants, perquè segons el catedràtic de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili Antonio Paolo Russo, "en una ciutat universitària com Tarragona, els estudiants estan competint per una habitació amb els turistes i econòmicament no competeixen amb les mateixes condicions".

De fet, Russo també explica que la URV i Tarragona s'havien posicionat entre els estudiants internacionals com una alternativa a les universitats de Barcelona pels preus elevats de l'habitatge de lloguer, però que avui Tarragona ja no pot competir tant com abans perquè els preus també estan pujant. "Aquest avantatge ja no el podem posar sobre la taula", diu.

Tarragona segueix la tendència de moltes ciutats on augmenta el nombre d'habitatges que es destinen a ús turístic en lloc de lloguer de temporada. Ho constaten agents immobiliaris com Víctor Tomàs, gerent de Finques Mèdol de Tarragona.

"L'augment de pisos turístics sobretot ens afecta negativament a la nostra cartera d'immobles, que jo diria que pràcticament s'ha reduït en un 50%. Fa qüestió de 3 anys devíem tenir 25-30 immobles en cartera i actualment en tenim només 10 o 12".

I és que els propietaris prefereixen llogar el pis o l'habitació a turistes amb estades curtes perquè econòmicament és més rendible. Això treu oferta de lloguer de pisos del mercat.

Víctor Tomàs diu que és "la llei de l'oferta i la demanda": "Com menys oferta de pisos, més demanda, i els preus pugen moltíssim". Amb les dades de la seva immobiliària calcula que els preus dels pisos han pujat un 30% en els últims dos o tres anys.

Aquí s'hi suma el problema de la temporalitat, ja que alguns apartaments es lloguen durant l'hivern a un sol client, però a l'abril, maig o juny ja no es renova el contracte perquè el pis es destina a turistes.

30 metres a 500 euros

És el cas d'un pis que ens ensenya el Víctor. És un quart sense ascensor, en ple centre de la Part Alta de Tarragona. Té 30 metres quadrats i val 500 euros al mes. Les finques el lloguen a l'hivern; a l'estiu el lloga el propietari amb estades curtes.

El Pol s'ha trobat amb ofertes com aquesta, i per això, encara li costa més trobar pis perquè ell vol un lloguer per a tot l'any.

Entre les ofertes de les immobiliàries a la Part Alta de la ciutat, es troben un estudi de 40 metres sense cuina a 1.100 euros, o un pis de 40 metres i una habitació a 725 euros, per exemple.

Augment imparable de pisos turístics

La preocupació pel tema va fer que l'Ajuntament de Tarragona i el Patronat de Turisme encarreguessin a la Fundació Universitat Rovira i Virgili i al centre tecnològic de Catalunya Eurecat un estudi sobre l'evolució de l'habitatge d'ús turístic a la ciutat del 2017 al 2021. Precisament Antonio Paolo Russo estava al capdavant d'aquest estudi.

La fotografia que resumeix l'oferta indica un creixement constant de pisos HUT (habitatges d'ús turístic): el 2017 hi havia 1.280 HUT (amb 6.009 places); el 2019, abans de la pandèmia, es va arribar al topall de 2.082 (amb 9.932 places); amb la pandèmia molts d'aquests HUT es van reconvertir en pisos de lloguer temporal, però ara ja s'han tornat a incorporar al mercat dels HUT; el 2021 ja n'hi havia 1.891 (8.388 places), i el gener del 2023 (segons dades del Patronat de Turisme de Tarragona), 1.973.

L'estudi constata que el 2017 hi havia molts pisos oferts en plataformes com Airbnb sense llicència, però aquesta tendència ha canviat radicalment amb el decret 5/2020 de la Generalitat, que regulava els HUT com a empreses turístiques d'allotjament.

Els barris tarragonins més tensionats pels HUT són la Part Alta, Eixample Centre, les urbanitzacions de Llevant (la Móra i Cala Romana) o els barris marítims (Serrallo i el voltant de la plaça dels Carros). De fet, les dades del 2021 ja indicaven, segons Russo, que la Part Alta es podia comparar amb la situació del Barri Gòtic de Barcelona.

L'estudi del 2021 concloïa que no s'havia detectat ni una disminució de la població censada ni un desplaçament de la població local per culpa de l'augment dels HUT, però que calia estar atents a alguns barris perquè es detectava un risc de tensionament en el mercat de l'habitatge. Era el cas de la Part Alta i Llevant, on el nombre d'HUT ja representava el 12% del cens d'habitatges inscrits al cadastre.

El turisme: una oportunitat per rehabilitar els barris antics?

Antonio Paolo Russo destaca un factor positiu en l'augment d'habitatges turístics i és la inversió que han fet els propietaris per rehabilitar els pisos. Això repercuteix en la millora del barri.

El 24,5% dels allotjaments amb llicència HUT de la Part Alta, els barris marítims i Eixample Centre són de finques construïdes entre el 1900 i 1950 i el 21,4% pertanyen a finques anteriors a 1900. Per tant, la repercussió en la millora del barri és evident, segons Russo.

Però també apunta que si es desequilibra el nombre de veïns reals del barri amb els turistes, hi ha el perill que els comerços es focalitzin només a donar servei als turistes i els veïns perdin els comerços i serveis bàsics.

I després de l'estudi, què?

El juliol del 2022 es va presentar la diagnosi d'habitatges d'ús turístic a Tarragona de la Fundació URV i Eurecat. L'Ajuntament d'aquell moment, amb en Pau Ricomà al capdavant, va prometre la creació d'una taula de treball per seguir l'evolució dels HUT i els seus efectes en la població i els barris.

L'objectiu era posar les bases per a una futura ordenança que regulés els HUT tenint en compte tant els veïns com el turisme sostenible.

Tarragona, sense ordenança

Però a finals del 2023 Tarragona encara no té cap ordenança que reguli els habitatges d'ús turístic i això preocupa a alguns sectors i als experts.

Antonio Paolo Russo diu que l'aposta pel turisme a Tarragona és un èxit i això es nota en l'augment dels HUT, i per això "hauria de tenir algun tipus de normativa en aquest sentit i encara no la té". I ho compara amb Barcelona i Girona, que ja han regulat el nombre d'HUT per barris.

De fet, el juny d'enguany, just passades les eleccions, el president en funcions del Patronat de Turisme de Tarragona, Pau Ricomà, va proposar que l'Ajuntament fes una moratòria d'un any a l'hora de concedir llicències de pisos turístics. El patronat considerava que calia suspendre temporalment la concessió de llicències fins que no s'hagués vist la situació turística a cada barri i es proposava la redacció d'un pla especial per limitar-ne l'augment depenent de la zona.

La moratòria no s'ha posat en marxa amb el nou govern de Rubén Viñuales, però sí que han anunciat altres mesures per pal·liar la manca d'habitatge de lloguer, com ara la construcció de 192 habitatges de lloguer social a la zona de l'Anella Mediterrània (PP-10).

El projecte, del Servei Municipal de l'Habitatge de Tarragona, reservarà un 25% dels pisos a menors de 35 anys i un altre 25% a majors de 65 anys o a persones amb discapacitat. El preu per metre quadrat quedarà regulat (6,63 euros per metre quadrat útil més actualització de l'IPC) per evitar els preus disparats per metre quadrat que en aquests moments es paga a les zones com la Part Alta o la Móra, on els preus arriben a 13, 15 o 18 euros el metre quadrat, mentre que la mitjana de Tarragona se situa en 10,29 euros/metre quadrat, segons dades d'Habitaclia.com.