L'exnúmero dos d'Interior es nega a revelar qüestions relacionades amb l'operació Catalunya

L'exsecretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, ha estat aquest dimarts el primer compareixent a la comissió del Congrés que investiga l'anomenada operació Catalunya contra l'independentisme català.

Martínez, que va ser el número dos del ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz entre gener del 2013 i novembre del 2016, no ha respost a les principals preguntes dels grups, perquè s'ha acollit al dret de defensa.

El motiu que ha al·legat és que l'operació Catalunya s'està investigant judicialment, i ell està entre els investigats, i davant de cada pregunta compromesa, ha respost que optava per "prioritzar el seu dret de defensa".

Investigacions il·legals a Podem

Ha començat la diputada Ione Belarra, de Podem, que no li ha fet preguntes relacionades amb l'operació Catalunya, sinó amb investigacions il·legals a membres de Podem mentre ell era a Interior.

Belarra li ha preguntat qui li donava les ordres, i Martínez ha negat els fets en general, i ha estat la primera vegada que ha dit que no responia per estratègia de defensa als jutjats.

Sí que ha contestat a Belarra quan aquesta l'ha acusat d'haver filtrat a la premsa informacions personals de membres de Podem: ha acusat aquest partit d'haver filtrat converses personals seves que formaven part de sumaris judicials.

Nega ser el de les gravacions de Villarejo

Pel PNB, Miquel Legarda ha renunciat a interrogar-lo perquè no li hagués respost, però Jon Iñarritu, d'EH Bildu, sí que li ha preguntat sobre converses que li va gravar l'excomissari Villarejo en les quals es definia com a "un pringat" que "se sentia utilitzat".

També Josep Pagès, de Junts, ha fet referència a altres converses gravades en què Martínez va dir que el projecte independentisme s'havia convertit en un risc "de primera magnitud".

Martínez els ha respost que no es reconeix en cap d'aquestes gravacions, i ha negat així que ell sigui la persona que va dir aquestes coses i que era en aquells moments amb Villarejo.

Pilar Ballugera, d'ERC, ha intentat fer preguntes que Martínez pogués respondre com, per exemple, si considera que l'independentisme és un risc, i Martínez ha dit que no ho és si respecta la legalitat vigent.

Malgrat no respondre a les preguntes més importants sobre l'operació Catalunya, l'actitud de Martínez amb els diputats de la comissió ha estat en tot moment molt respectuosa i formalment impecable.

L'exDAO Eugenio Pino tampoc respon

Després de Martínez, cap a dos quarts d'una ha comparegut Eugenio Pino, director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional entre el 2012 i 2016, que també ha dit que no respondria les preguntes sobre l'operació Catalunya.

Ho ha argumentat al·legant que "aquesta és una comissió política, i produeix efectes polítics", i ha afegit que, com a expolicia, està obligat a mantenir el secret professional sobre les seves actuacions.

Tant Mikel Legarda, del PNB, com Jon Iñarritu, d'EH Bildu, han renunciat per això a fer-li preguntes, però sí que ha intentat interrogar-lo Josep Pagès, de Junts, que ha dit que el deure de Pino era respondre.

Pagès li ha preguntat també sobre converses gravades per Villarejo amb ell la tardor del 2012, quan s'hauria organitzat l'operació contra l'independentisme i s'hauria fet llistes de noms a atacar, però Pino no ha respost.

Pino s'enganxa amb Rufián

Per ERC l'ha interrogat Gabriel Rufián, que li ha preguntat si és un policia corrupte, i Pino li ha respost que no, i després ha continuat amb una sèrie de qüestions relacionades amb detalls coneguts de l'operació Catalunya.

Pino s'ha negat a respondre'n cap, i Rufián ha apujat el to per forçar-lo a respondre sobre una reunió amb Villarejo el març del 2014 en què haurien planificat buscar informació sobre Oriol Junqueras a bancs d'Andorra.

En aquella conversa, Pino hauria dit que calia "donar canya a ERC", però aquest s'ha negat a contestar. Rufián ha insistit, l'excàrrec policial ha amenaçat d'abandonar la comissió, i el diputat d'ERC l'ha animat a fer-ho.

Després de la intervenció de la presidenta de la comissió, l'interrogatori ha continuat, amb Rufián fent referència a les reaccions de Pino i "els seus camarades" de PP i Vox a les seves preguntes.

En relació amb la paraula "camarades", Pino li ha dit que feia servir "expressions estranyes" que indicaven "una formació rara en la seva joventut", i Rufián li ha preguntat si l'estava titllant de "comunista".

Tots dos han protagonitzat el moment més significatiu de la sessió, quan Rufián li ha preguntat si ho faria "tot per Espanya", i Pino li ha dit que sí, i ha precisat que "tot és tot", és a dir, qualsevol cosa. Pots veure-ho en aquest vídeo:

Martínez i Pino van comparèixer a la comissió de l'operació Kitchen

Martínez havia de ser cridat per la comissió l'any passat, però l'òrgan es va tancar precipitadament per la convocatòria d'eleccions generals anticipades.

Tant ell com l'excomissari Eugenio Pino ja van anar al Congrés el juny del 2021 per donar explicacions sobre l'operació Kitchen, el presumpte entramat d'Interior per espiar l'extresorer del PP Luis Bárcenas i robar-li proves que poguessin implicar dirigents del partit en casos de corrupció, un cas que està investigant l'Audiència Nacional.

Fa set anys Pino, que també és investigat pel cas Kitchen, va negar que hi hagués una brigada política sota el seu comandament i va evitar donar explicacions sobre les investigacions a la família Pujol i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias.

L'any 2022, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid el va condemnar pel cas del llapis de memòria dels Pujol, l'intent per part de l'anomenada policia patriòtica d'influir en la investigació sobre Jordi Pujol Ferrusola amb un USB amb informació "d'origen il·lícit".

Aquesta és la tercera vegada que el Congrés investiga l'ús partidista de les anomenades "clavegueres de l'estat": ho va fer per primera vegada l'any 2017 i hi va tornar a principis del 2023. En aquesta última comissió només hi va comparèixer l'excomissari José Manuel Villarejo, abans de quedar interrompuda per la dissolució de les Corts.
 

Una petició de l'independentisme al PSOE

La comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya a la cambra baixa és una de les condicions que l'independentisme va posar al PSOE per votar Francina Armengol com a presidenta del Congrés. L'agost del 2023, els socialistes van pactar amb Esquerra i Junts la creació de tres comissions d'investigació: sobre l'espionatge amb Pegasus, els atemptats del 17 d'agost del 2017 i la de l'operació Catalunya.

Totes tres comissions es van constituir a finals de febrer i s'han posat en marxa les últimes setmanes. Aquest mes d'octubre està previst que comencin les compareixences a la comissió sobre el 17A amb l'interrogatori a l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán. El PSOE ha acordat amb les formacions independentistes deixar per a més endavant la comissió sobre Pegasus.

En principi, totes tres comissions tenien de termini fins al 28 d'octubre per aprovar les conclusions, de manera que hauran de sol·licitar l'autorització del ple del Congrés per poder treballar més enllà d'aquesta data.

20 noms acordats entre el PSOE i els socis de la investidura

A la llista de noms acordats entre el PSOE i els seus socis parlamentaris per comparèixer a la comissió que investiga l'operació Catalunya hi ha l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal o els exministres Jorge Fernández Díaz o Cristóbal Montoro.

També hi ha l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresident Oriol Junqueras, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias o l'exlíder del PP català Alícia Sánchez-Camacho.

Altres noms són l'exconseller delegat del BPA Joan Pau Miquel, l'exmàxim accionista del BPA Higini Cierco, l'exdirector del SEPBLAC Juan Manuel Vega, els periodistes Quico Sallés i Maika Navarro i l'advocat Agustí Carles i Garau.