"L'exorcista" compleix 50 anys: de la veu del dimoni a algunes estranyes coincidències

Va revolucionar el cinema de terror fa 50 anys i és tot un clàssic del cinema. "L'exorcista", de William Friedkin es va estrenar el 1973 l'endemà del dia de Nadal, el 26 de desembre. Als cinemes hi havia gent amb atacs de pànic, vomitant o desmaiant-se pel que acabaven de veure. D'altres, van decidir marxar de la sala. 

A Georgetown, als afores de Washington DC, una nena de 12 anys té espasmes violents molt freqüents. Regan MacNeil, interpretada per Linda Blair, està posseïda pel dimoni Pazuzu i el Pare Merrin (Max von Sydow), ajudat pel Pare Karras (Jason Miller) li fa un exorcisme per alliberar-la del mal esperit.

La història, escrita i produïda per William Peter Blatty segons la seva novel·la homònima, va transgredir en la manera de tractar aspectes com el terror, la religió i la infància. De fet, alguns membres de l'Església la van qualificar de blasfema.

La pel·lícula també va ser trencadora perquè va mostrar les dificultats que tenia una mare soltera, Chris MacNeil, interpretada per Ellen Burstyn, per criar la filla.

"L'exorcista" compta amb dos Oscars (millor guió adaptat i millor so) i quatre Globus d'Or (millor pel·lícula dramàtica, millor director, millor guió i millor actriu secundària per Linda Blair). Ha estat una de les pel·lícules de terror més rendibles de la història. Des del seu llançament ha recaptat més de 389 milions d'euros.

Qui hi ha darrere la veu del Dimoni?

La veu de Regan MacNeil quan està posseïda no és la de Linda Blair, sinó que és l'actriu nord-americana Mercedes McCambridge qui posa veu al dimoni, en la versió anglesa.

Per a aquest doblatge, McCambridge, que havia estat alcohòlica, hi va treballar molt: va tornar a beure i a fumar i es va empassar fins a 18 ous crus per obtenir una veu molt greu.

Aquesta és una de les escenes en què se la pot sentir:

Segons explica en una entrevista, va demanar ser lligada a una cadira per sentir dolor i poder transmetre'l amb la veu. En aquest vídeo la mateixa actriu ho explica:

En una entrevista a The New York Times, l'actriu va dir que havia fet "la interpretació més difícil" de la seva vida. Tot i aquest esforç, McCambridge va denunciar que Warner no l'havia inclòs en cap crèdit de la pel·lícula. 

Finalment, amb l'ajuda del Sindicat d'Actors, va fer que incloguessin el seu nom en els crèdits del film.

Un film amb coincidències... estranyes

Durant el rodatge del film van passar alguns esdeveniments si més no sorprenents: es va calar foc a la decoració de tota la casa dels MacNeil, excepte a l'habitació de Regan, que va quedar intacta. 

Set membres de l'equip van morir abans que la pel·lícula s'estrenés. Dos actors, Jack MacGowran i Vasiliki Maliaros, també van morir i, precisament, el personatge que interpretaven també moria al film.

L'aniversari d'una pel·lícula icònica

William Friedkin ha mort el 7 d'agost d'aquest any a Los Angeles, abans que s'estrenés als cinemes la pel·lícula "The Exorcist: Believer", que, amb una trama diferent, celebra l'aniversari de la icònica cinta.

El cineasta va formar part de l'onada del Nou Hollywood dels anys 70 i la seva experiència com a director de documentals de televisió li va donar una visió avantguardista plasmada en la seva tasca artística.

Abans de "L'exorcista", Friedkin havia dirigit "The French Connection", un film de suspens que retratava el camí de dos detectius de Nova York en la seva lluita per acabar amb una xarxa de narcotraficants d'heroïna, que va rebre vuit nominacions a l'Oscar, de les quals en va guanyar cinc.

Això va fer que Peter Blatty, el creador de "L'exorcista" pressionés els productors de Warner Studios perquè Friedkin fos el director de la pel·lícula.

Per fer el film, Friedkin va contactar amb jerarquies de l'Església Catòlica perquè l'assessoressin en la veracitat de les escenes, però no va ser fins al 2017 que va presenciar un exorcisme de debò. Va ser per un documental que ell mateix va dirigir, "The Devil and Father Amorth". 

A continuació podeu veure el tràiler del documental:

Sigui com sigui, les icòniques escenes de "L'exorcista" del gir de 360 graus del cap de Regan, el vòmit verd o les contorsions de la nena baixant les escales han quedat plasmades en l'imaginari col·lectiu.