Un nen i una nena travessen un pas de vianants de camí cap a l'escola (iStock)
Un nen i una nena travessen un pas de vianants de camí cap a l'escola (iStock)

L'exposició a contaminants de l'aire fins als 8 anys altera el desenvolupament del cervell

Un estudi liderat per l'ISGlobal de Barcelona mostra, per primer cop, en quins períodes de la infantesa els contaminants afecten més el desenvolupament cerebral

L'exposició a contaminants atmosfèrics en el ventre matern i durant els primers vuit anys i mig de vida, sobretot durant els cinc primers, altera el desenvolupament del cervell en la preadolescència. I això pot tenir impacte en l'aprenentatge i provocar alguns trastorns psiquiàtrics.

Així ho mostra un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que s'ha publicat a Environmental Pollution.

Se sap que la contaminació atmosfèrica en les primeres etapes de la vida, com recorden els autors, està associada a problemes en el desenvolupament del cervell. El que no es coneix, afegeixen, és en quins períodes concrets es produeix aquesta influència.

Per esbrinar-ho van fer un estudi amb 3.515 nens i nenes del Generation R Study de Rotterdam, als Països Baixos. En primer lloc, van estimar els nivells diaris de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules PM2,5 (de diàmetre igual o inferior a 2,5 mil·lèsimes de mil·límetre) registrats al lloc on havien viscut des de la seva concepció fins als 8 anys i mig.

Quan van tenir entre 9 i 12 anys, se'ls van prendre imatges cerebrals amb ressonància magnètica i es van calcular volums de diverses zones del cervell i la connectivitat estructural.

S'entén per connectivitat estructural la connexió per la substància blanca de diferents regions del cervell. La substància blanca es troba en els teixits més profunds del cervell, els subcorticals. Conté unes fibres nervioses anomenades àxons per on les neurones transmeten senyals i es comuniquen entre elles.

Aquesta connectivitat estructural es mesura estudiant la microestructura de la substància blanca i constitueix un marcador del desenvolupament típic del cervell. S'han observat associacions entre una microestructura anòmala de la substància blanca i trastorns psiquiàtrics com símptomes depressius, ansietat o trastorns de l'espectre autista.


Una escala temporal més fina

A més de constatar l'associació entre contaminació de l'aire i connectivitat estructural del cervell, els autors també han trobat un vincle entre l'exposició específica a les partícules PM2,5 i el volum d'una estructura del cervell anomenada putamen.

El putamen està implicat en la funció motora i en els processos d'aprenentatge, entre moltes altres funcions. En aquest cas, han observat que com més gran és l'exposició a les PM2,5, sobretot durant els primers dos anys de vida, més gros és el volum del putamen. I un putamen de més volum s'ha associat amb alguns trastorns psiquiàtrics, com esquizofrènia, trastorns de l'espectre autista i trastorns de l'espectre obsessivocompulsiu.

Anne-Claire Binter, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi, destaca que el treball aporta novetats perquè identifica per primer cop períodes més concrets de susceptibilitat a la contaminació atmosfèrica:

"Hem usat una escala temporal més fina per a considerar l'exposició, analitzant les dades mes a mes, quan els estudis anteriors investigaven trimestres d'embaràs o anys d'infància. D'aquesta manera, hem estudiat la contaminació atmosfèrica des de la concepció fins als 8 anys i mig amb una periodicitat mensual."


Una de les conclusions importants de l'estudi --afegeix Binter-- és que "el cervell és especialment vulnerable a la contaminació atmosfèrica no només durant l'embaràs, com s'ha assenyalat en estudis anteriors, sinó també durant la infància". Concretament, els canvis més importants es donen com més gran és la contaminació rebuda els cinc primers anys.

Una altra d'important és que els nivells de NO2 i PM2,5 registrats en l'estudi superaven les actuals recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut, però complien amb la normativa de la Unió Europea. Això suggereix que les normes actuals tenen un llindar massa alt per evitar que la contaminació atmosfèrica afecti el desenvolupament del cervell.

El següent pas serà repetir les mesures a aquests infants per intentar comprendre els possibles efectes a llarg termini de l'exposició a la contaminació atmosfèrica en el cervell.

ARXIVAT A:
SalutContaminacióRecerca científicaSalut Mental
Anar al contingut