L'exposició del fetus a la contaminació augmenta el risc de TDAH i autisme

L'exposició a la contaminació atmosfèrica durant l'embaràs ja pot tenir impacte negatiu en el cervell dels nadons i afavorir trastorns del comportament. Així ho assenyala un estudi d'investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) publicat a la revista Environmental Research.

L'estudi, dirigit per Jordi Sunyer, cap del Programa d'Infància i Medi ambient d'ISGlobal, ha trobat un vincle entre l'exposició del fetus a contaminants atmosfèrics i modificacions en una zona del cervell anomenada cos callós. Les alteracions en el cos callós es relacionen amb trastorns com el de Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i el de l'Espectre Autista (TEA).

La recerca s'ha fet en el marc del projecte BREATHE (Brain Air School Investigation). Les troballes prèvies ja apuntaven a l'existència d'efectes perjudicials de la contaminació de l'aire sobre les funcions cognitives de nens i nenes en edat escolar i també a canvis funcionals en aquest òrgan.

Ressonàncies magnètiques

Per fer aquest nou estudi els investigadors van relacionar l'exposició prenatal a les partícules fines (PM2,5), presents en aires urbans, i la grandària del cos callós en la infància. Hi van participar 186 nens pertanyents a quaranta escoles de Barcelona.

L'exposició als contaminants es va calcular a partir de dades sobre la concentració i l'historial de residència de cada nen o nena. Per analitzar els efectes sobre l'anatomia cerebral es van practicar ressonàncies magnètiques. També es van obtenir dades de comportament a partir de qüestionaris emplenats per mares, pares i professorat.

Els resultats indiquen que l'exposició prenatal a les partícules fines, sobretot durant l'últim trimestre de l'embaràs, pot induir canvis estructurals en el cos callós observables en nens de 8 i 12 anys. Un augment de 7 μg/m² (micrograms o milionèsimes de gram per metre cúbic) en la concentració de PM2,5 s'associa amb una reducció de gairebé el 5% del volum mitjà del cos callós.

Però fins i tot complint els límits permesos per la Unió Europea es produeixen efectes, com explica Jordi Sunyer:

"Els nostres resultats són preocupants per diverses raons. En primer lloc, perquè provenen de casos d'exposició prenatal crònica a nivells de PM2,5 que no excedeixen el valor límit establert per la Unió Europea (25 μg/m3). En segon lloc perquè, tot i que no es tracta d'una alteració específica d'aquests trastorns, la reducció del volum del cos callós és una característica comuna del TDAH i del TEA".

Sunyer afegeix un tercer motiu de preocupació: "els nens i nenes amb el volum del cos callós reduït en un 5% van mostrar uns nivells d'hiperactivitat més alts".

També és especialment preocupant que els efectes es produeixin durant l'embaràs, com afirma Marion Mortamais, primera signant de l'article:

"Es tracta de l'època en la qual les estructures cerebrals s'estan formant, i els danys provocats per l'exposició a alts nivells de contaminació podrien ser permanents."

Al mateix temps, conèixer els danys cerebrals causats durant aquest període pot ser molt útil. Així ho afirma Jesús Pujol, director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica de l'Hospital del Mar, perquè es podrien utilitzar "a l'hora de predir i tractar problemes conductuals que normalment es diagnostiquen més tard, en la infància".

Crida a dones embarassades

Les línies de recerca iniciades per BREATHE continuen amb el Projecte BiSC (Barcelona Life Study Cohort). Entre els objectius hi ha analitzar el cervell amb imatges abans i després del naixement i fer una avaluació de l'exposició de manera individual.

El Projecte BiSC s'està duent a terme a Barcelona sota la coordinació d'ISGlobal i en col·laboració amb BCNatal (Hospital Sant Joan de Déu, Hospital Clínic i Universitat de Barcelona) i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Requereix la participació d'unes 1.200 embarassades voluntàries i per això els investigadors fan una crida perquè les interessades s'hi apuntin a través de la web.