L'expresidenta dels serbis de Bòsnia reconeix la seva culpabilitat davant del TPI
L'expresidenta dels serbis de Bòsnia, Biljana Plavsic, s'ha declarat culpable de crims contra la humanitat davant del Tribunal Penal Internacional a la Haia. Plavsic, de 72 anys, es va lliurar l'any 2001 al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, proclamant la seva innocència, però fa dos mesos va canviar la declaració. L'exdirigent serbobosniana ha admès haver perseguit musulmans i croats per motius polítics, racials i religiosos. A canvi d'això, la fiscalia li va retirar set acusacions, entre les quals hi ha la de genocidi. Tot i les concessions, la gravetat dels càrrecs li poden suposar la cadena perpètua.
Biljana Plavsic, expresidenta dels serbis de Bòsnia, ha carregat durament contra l'excap de l'estat iugoslau Slobodan Milosevic, en un document fet públic a la Haia. Segons Plavsic, Milosevic va ser un dels iniciadors i executors de la política de neteja ètnica a Bòsnia.
En un document adjunt a la seva confessió de culpabilitat, fins ara confidencal, Biljana Plavsic afirma que "diversos individus van participar en la concepció i execució de l'objectiu de separació ètnica forçada" a Bòsnia i esmenta, a més a més de Milosevic, el cap polític dels serbis de Bòsnia, Radovan Karadzic, així com el seu braç dret Momcilo Krajisnik i el seu cap militar, Ratko Mladic.
En aquest document, titulat "Base factual per a la declaració de culpabilitat", firmat conjuntament per l'acusació i els advocats de Plavsic, l'exdirigent sèrbia reconeix que la direcció serbobosniana, de la qual ella formava part, sabia perfectament que l'objectiu de neteja ètnica comportava "una campanya discriminatòria de persecucions" contra els croats i els musulmans de Bòsnia.
Biljana Plavsic, que compareix fins dimecres davant del Tribunal Penal Internacional per fixar la seva pena, és la primera responsable sèrbia d'alt nivell que reconeix la seva culpabilitat en els crims que es van cometre a l'ex-Iugoslàvia en els anys noranta.
El document, fet públic per l'acusació, atribueix a Milosevic la responsabilitat principal en la política de neteja ètnica i considera Karadjic i Krajisnik com a "col·laboradors" de l'excap d'estat iugoslau.
"Alguns membres de la direcció serbobosniana han col·laborat estretament amb Milosevic en la concepció i l'execució de l'objectiu de separació ètnica forçada", diu el text.
Plavsic assenyala que Karadzic i Krajisnik viatjaven amb freqüència a Belgrad per recollir les instruccions de Milosevic i reconeix també que l'exèrcit de la República Srpska estava "finançada i sostinguda logísticament per la direcció militar i política de Belgrad, amb la qual es coordinava i cooperava per portar a terme l'objectiu de la neteja ètnica".
Aquestes declaracions contradiuen les de Milosevic, que sempre ha dit, des que va arribar a la Haia el juny de 2001, que no tenia poder efectiu sobre la direcció política dels serbis de Bòsnia. Milosevic està acusat de 66 càrrecs en els tres conflictes que hi van haver als Balcans els anys noranta: Kosovo, Croàcia i Bòsnia.
