L'extrema dreta de Vox irromp com a cinquena força: "Hem començat una reconquesta"

Vox, fins ara un partit extraparlamentari, ha irromput aquest diumenge en la política espanyola: cap a la una de la matinada i amb més del 99% dels vots escrutats de les eleccions generals d'aquest 28A, els resultats provisionals li atorguen 24 diputats.

Amb més de 2.670.000 vots, aquest partit d'extrema dreta fundat per exmembres del PP es converteix en el cinquè amb més representació al Congrés dels Diputats, per darrere de Podem, amb 42, i davant d'ERC, amb 15.

"Us vam dir que començàvem una reconquesta"

A les 11 de la nit ha comparegut el líder del partit, Santiago Abascal, davant de la gent congregada a la seu de seguiment de la nit electoral a Madrid.

Abascal ha parlat de "reconquesta":

"Això només és el principi. Us vam dir que començàvem una reconquesta i això és precisament el que hem fet. Una reconquesta que ara té una veu al Congrés, i podem dir clarament a tot Espanya que Vox ha vingut per quedar-se."

El secretari general del partit, Javier Ortega, havia sortit poc abans de dos quarts d'onze per començar la celebració dels resultats:

"Compatriotes, la resistència ja està dins del Congrés, i no pararem. A partir de demà, milions d'espanyols que han estat silenciats, que han estat oblidats, tindran la veu al Congrés."

"No us preocupeu, perquè això acaba de començar. Molts voldrien que nosaltres no hi fóssim, la seva preocupació en aquesta campanya és què passava amb Vox. Doncs han demostrat que han estat incapaços de fer fora l'esquerra sectària del govern d'Espanya."        

Nascut per a les europees del 2014

Aleix Vidal-Quadras amb Santiago Abascal, el 2014, durant la campanya de les eleccions europees

El partit polític Vox va néixer el desembre del 2013 impulsat, entre d'altres, per alguns membres del PP desencantats amb la línia política de l'aleshores president, Mariano Rajoy, que consideraven massa tova i centrista.

Va néixer amb la intenció de presentar-se a les eleccions europees del 2014, per a les quals van bastir una llista encapçalada pel català Aleix Vidal-Quadras, que llavors presidia el partit.

En aquelles eleccions, el nou partit va rebre gairebé 250.000 vots, però es va quedar a només uns quants milers d'aconseguir l'escó per a Vidal-Quadras, que, vist aquell fracàs, va marxar.

Querelles mediàtiques

Després d'algunes desercions més, el setembre del 2014, un dels impulsors inicials, el basc Santiago Abascal, militant del PP des del 1993 i exdiputat autonòmic, va convertir-se en líder i president.

La seva línia política es va centrar en bona part en l'acció jurídica contra altres polítics: menys d'un mes després presentava una querella al TSJC contra Artur Mas per l'organització del 9N quan la consulta, que es va acabar convertint en un "procés participatiu", encara no s'havia fet.

Dos dies després de celebrar-se el 9N, Vox va presentar una altra querella, però aquesta contra Mariano Rajoy per no haver-lo impedit. Després n'hi va haver moltes més.

Mals resultats electorals

Aquesta línia, compartida amb el pseudosindicat Manos Limpias li va donar força presència mediàtica, però malgrat això no va aconseguir representació en les eleccions a les quals s'anava presentant.

Per exemple: en les generals del desembre del 2015 no van arribar a 60.000 vots, el 0,23% del total, i en la repetició de les eleccions, mig any després, es van quedar en 46.000, per darrere d'UPyD i el Pacma.

El membre de Vox Rafael Bardají, amb Steve Bannon l'abril del 2018 a Washington

El cap de campanya de Trump

Des llavors, però, el protagonisme mediàtic lligat al procés independentista de Catalunya, amb les querelles que van permetre investigar els líders ara en presó preventiva, ha anat augmentant.

També fa poc més d'un any, el seu programa polític va atreure l'atenció del cap de la campanya presidencial de Donald Trump, Steve Bannon, que es va convertir en assessor del partit d'Abascal gràcies a Rafael Bardají, un altre quadre provinent del PP.

Després d'això, les seves estratègies comunicatives van millorar, amb el punt d'inflexió del míting celebrat a Madrid a l'octubre, en el qual s'assegura que s'hi van aplegar 10.000 persones.

12 diputats a Andalusia

El moment crucial va arribar al desembre: en les eleccions andaluses van irrompre amb 12 diputats, que, a més, van donar suport a un govern de PP i Cs i la pèrdua històrica de la Junta per part del PSOE.

Des llavors, i amb l'altaveu del judici del procés, en el qual aquest partit és acusació popular, amb el mateix secretari general, Javier Ortega, conduint els interrogatoris, la seva presència mediàtica no ha parat de créixer.

Programa d'extrema dreta

Vox ha fet aquest recorregut amb un programa radical d'extrema dreta que reclama la suspensió indefinida de l'autonomia a Catalunya i, de fet, la fi de l'Espanya autonòmica, que considera "un intent benintencionat, però fallit."

El programa polític se centra en la defensa de la família tradicional, i rebutja totalment l'avortament i qualsevol forma d'eutanàsia. També la immigració és un dels principals objectius de les seves crítiques i proclames polítiques.

El que ha provocat més rebuig en amplis sectors socials ha estat l'exigència de derogar les lleis contra la violència masclista, a més del seu discurs contra el feminisme i el moviment LGTBI.

També propugna un liberalisme econòmic que redueixi o fins i tot elimini els impostos. A més, defensa els toros i la cacera, i reclama que es faciliti més que els ciutadans tinguin armes de defensa personal.