L'extrema dreta de Vox entra amb 11 diputats al Parlament de Catalunya

L'extrema dreta ha entrat amb força al Parlament per primer cop des de la restitució de les institucions democràtiques a Catalunya. Amb un total d'11 diputats, Vox s'ha situat com la segona força del constitucionalisme i ha superat en escons la suma de Cs i el PP.

7 diputats per la demarcació de Barcelona, 2 per Tarragona i 1 per Lleida i Girona. Aquesta és una marca inèdita per a una formació a la qual els seus detractors acusen de difondre discursos xenòfobs, islamòfobs i ultraconservadors després que l'any 2010 Plataforma per Catalunya (PxC), actualment dissolta en Vox, se situés a les portes d'obtenir representació a la cambra catalana.

El partit de Santiago Abascal, però, no sembla disposat a donar suport a cap govern de cap color, clarament enfrontat com està a l'independentisme, encara majoritari, i al PSC.

En un discurs triomfal, el candidat de Vox a la Generalitat, Ignacio Garriga, s'ha autoproclamat líder de l'oposició "al separatisme i a l'esquerra".

"Ens han dit durant mesos, durant setmanes, que no passaríem. I jo els vull dir des d'aquí que hem passat, que passarem i que seguirem treballant fins a desallotjar-los de totes les institucions de Catalunya", ha dit el líder de Vox en una al·lusió al lema antifeixista "no passaran".

"Perquè avui liderem l'oposició, però acabarem liderant el govern de Catalunya", ha assegurat.

Sense expectativa de governar

És d'esperar que el partit d'extrema dreta se situï volgudament a l'oposició. Si Vox manté la seva promesa, expressada en els dos debats electorals en què el seu presidenciable ha participat, el candidat socialista Salvador Illa no podrà comptar amb els seus vots per accedir a la presidència de la Generalitat i trencar, així, l'hegemonia independentista sostinguda fins avui.

De fet, el portaveu adjunt del PSC Ferran Pedret va afirmar a Twitter el 23 de gener que no tenen previst "cap pacte amb Vox".

Ah, i a @Eva_Granados ja li van preguntar a TV3, fa pocs dies, i ja va respondre que cap pacte amb VOX. Però la desesperació dels comuns i d'altres que també estan neguitosos sembla aliena a raons.

— Ferran Pedret Santos (@FerranPedret) January 23, 2021

Pedret va ser el representant dels socialistes catalans a Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), un col·lectiu que agrupa diferents partits i organitzacions per denunciar formacions d'extrema dreta, PxC primer i Vox després.

Però ho va ser fins que el seu partit va ser expulsat del col·lectiu antifeixista per donar suport a la manifestació de Societat Civil Catalana del 8 d'octubre del 2017, a la qual també van cridar a participar-hi diversos grups neofeixistes i neonazis. Tot i que, actualment, alguns membres del PSC participen de grups locals d'UCFR.

En un manifest de l'organització antiracista difós fa una setmana i promogut amb la signatura inicial d'ERC, En Comú Podem i CUP-Guanyem Catalunya, els sotasignats, entre els quals també hi ha Junts per Catalunya, es comprometen a no pactar amb Vox.

El portaveu de C's, Carlos Carrizosa, i el candidat del PP, Alejandro Fernández, han estat els únics que, públicament, no han rebutjat la possibilitat d'entendre's amb el partit de Santiago Abascal.

Carrizosa va afirmar que no farien "cordons sanitaris al Parlament de Catalunya amb ningú" i Fernández va descartar aquesta possibilitat perquè, segons ell, aquestes iniciatives no respecten "la idea de pluralisme polític".

Els populars governen a les comunitats autònomes de Madrid, Ceuta, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó i la Regió de Múrcia gràcies al suport de Cs i Vox, però a Catalunya tots tres es troben molt lluny de sumar per exercir qualsevol tipus d'influència al govern si prescindeixen dels socialistes.

Les claus de la consolidació del vot a Vox

El votant prototípic de Vox, segons el sondeig elaborat per GAD3 per a TV3 i Catalunya Ràdio, és un home de 45 a 64 anys, castellanoparlant, amb estudis secundaris, aturat o que treballa al sector privat.

Baixar al detall dels resultats de la formació d'extrema dreta en les eleccions generals del 10 de novembre de 2019, les últimes en què es va poder votar aquest partit a Catalunya, permet formular hipòtesis sobre el perquè dels resultats que ha assolit Ignacio Garriga, candidat de Vox a la presidir la Generalitat i veure els diversos factors que fan que Vox reculli més sufragis en uns llocs que en uns altres.

El partit liderat per Santiago Abascal va obtenir el millor resultat en una secció censal al municipi bagenc del Pont de Vilomara. Es tracta d'una localitat de gairebé 4.000 habitants i una circumscripció electoral única on Vox va rebre el 13% del sufragi, uns 268 vots.

Els darrers 15 anys la xifra d'arribada de persones migrades no hi ha crescut significativament (176 el 2005 i 213 el 2020), pel que la presència de població estrangera no és un factor que pugui explicar el creixement de Vox en aquesta localitat

Sí que ho pot ser, en canvi, que en aquest municipi hi resideixin alguns dels membres més actius dels Grups de Defensa i Resistència (GDR) de la comarca, la manera com es feien dir els també anomenats "arrencallaços". Entre ells hi ha Héctor Cocera, identificat l'abril del 2018 amb 16 persones més per la policia local de Santpedor quan provaven de retirar l'estelada gegant desplegada a la carretera de Castellnou del Bages, o José Luis Iglesias Guerrero, professor de boxa i cara visible del GDR Resistència Pont de Vilomara.

Cocera va ser un dels detinguts i empresonats per l'atac amb un artefacte incendiari contra un veí migrant de Sant Vicenç de Castellet l'any 2002.

Entre els arrestats i condemnats per aquests fets hi havia també Isidro Cano, veí de Navarcles, exmilitant del partit neonazi Movimiento Social Republicano (MSR) i membre de la banda de motoristes Rebels d'Artés, formada per destacats militants d'ultradreta propers a Vox. Cano es va fer una foto amb altres membres de Rebels davant de la paradeta del partit d'Abascal diumenge passat.

De fet, el de Cano no és l'únic cas d'algú militant de Vox o proper a aquest partit amb passat neonazi o encara vinculat a aquest ideari. Dijous transcendien unes imatges que mostraven el secretari d'Organització del partit a Barcelona, Jordi de la Fuente, en un concert d'una banda neofeixista a Madrid fent la salutació romana mentre cridava "Duce, Duce, Duce", en una al·lusió al dictador italià Benito Mussolini.

Superposició amb el votant de PxC?

La presència de militants dels GDR és un factor explicatiu dels bons resultats de Vox en altres territoris catalans. La jornada electoral del 10N, la formació d'extrema dreta va assolir el millor resultat en una mesa de la demarcació de Barcelona al centre de votació de l'Institut Puig i Cadafalch, al barri de Cerdanyola de Mataró.

Es dona la circumstància que el moviment Mataró es Queda a Espanya, impulsor de dues convocatòries de caràcter espanyolista a la ciutat la tardor del 2017, va fer una bona part de les seves manifestacions en aquest barri, fins a l'última, abans de desaparèixer, l'octubre del 2019. El seu portaveu, José Casado, esdevindria també la cara visible del GDR Segadors del Maresme.

Casado és avui coordinador de Vox a la capital del Maresme i la pàgina de Facebook de Mataró es Queda a Espanya ha canviat el nom pel de Mataró con Vox.

Abans d'integrar-se al partit de Santiago Abascal, José Casado col·laborava estretament amb el nucli de Plataforma per Catalunya (PxC) a la ciutat, encapçalat per Mónica Lora, regidora de la Plataforma des del 2011 i ara diputada de Vox per la demarcació de Barcelona. PxC va optar per dissoldre's i transferir una bona part de la seva militància al partit d'Abascal.

Lora va iniciar la seva carrera política fa una dècada amb un discurs d'investidura en què es referia al seu partit com una formació "identitària" i als processos migratoris com un instrument "del gran capital" per precaritzar les condicions de la classe treballadora autòctona.

"Identitari" és un terme utilitzat per grups de tot Europa inspirats en l'anomenada Nova Dreta francesa, alguns membres de la qual prediquen que al Vell Continent es viu un procés de dissolució de les identitats nacionals "per culpa de la immigració".

PxC va provar de fer forat a la capital del Maresme apel·lant als veïns dels barris de la perifèria mataronina associant delinqüència amb el fet de ser estranger. Aquesta estratègia, acompanyada de la infiltració en moviments veïnals i populars com Mataró es Queda a Espanya, els va donar tres regidors en les municipals de fa deu anys.

El millor resultat de Vox el 10N el va fer en la mateixa secció censal mataronina on la Plataforma va fer el millor resultat l'any 2011, al barri de Cirera.

Altres factors explicatius del vot a Vox

A Barcelona ciutat, la mesa amb més vots per a la formació d'extrema dreta el passat 10N i la segona de tota la demarcació, després de Mataró, seguida de prop pel Pont de Vilomara, estava situada al districte de Pedralbes, a l'Institut Joan Boscà, que és al costat del quarter militar del Bruc.

En general, Vox va fer un bon resultat al districte de Pedralbes, on va assolir un 18% del sufragi, només per sota del PP. Aquest, de fet, va ser el comportament electoral de la formació d'extrema dreta en les eleccions generals d'abril del 2019, quan els d'Abascal van irrompre amb força pel suport d'exvotants populars en territoris habitats per persones amb la renda mitjana total més alta.

També va ser una constant a tot Espanya i en altres conteses electorals la correlació entre la presència de quarters militars i comissaries de la Guàrdia Civil i bons resultats de Vox en determinades seccions censals.

Però, amb l'excepció del Pont de Vilomara i Pedralbes, les millors marques la formació d'extrema dreta les fa en barris vulnerables de grans nuclis urbans semblants al de Cerdanyola, a Mataró. Un exemple d'això és el barri de Bonavista, a Tarragona, on Vox va obtenir el millor resultat de la demarcació, superant el 20% de suport electoral de les generals de novembre del 2019.

A la demarcació de Girona és als barris de Can Ribalaigua, Mas Vila i Can Carbó, de Lloret de Mar, on el partit d'Abascal obté més suports el 10N. Aquesta localitat costanera depèn, sobretot, del treball estacional durant els mesos d'estiu, per la qual cosa manté una taxa d'atur molt per sobre de la mitjana catalana fora d'aquest període.

I a la demarcació de Lleida és al barri del Secà de Sant Pere on Vox recull més vots en la mateixa contesa electoral. Com el barri de Cerdanyola o el de Bonavista, aquest districte és el producte de la migració del sud d'Espanya. A banda, hi ha la secció censal on vota la comandància de la Guàrdia Civil del municipi.

És la combinació de tots els factors enumerats el que ha permès a Vox obtenir 11 diputats.