L'extrema dreta domina a TikTok, la xarxa amb més públic jove

Els joves són, amb diferència, els que més fan servir TikTok. Mentre que un 31% dels catalans utilitzen habitualment aquesta xarxa social, en la franja d'edat de 18 a 24 anys aquest percentatge es dispara al 76%, segons les dades que ha publicat aquest dijous el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). En la franja superior, de 25 a 34 anys, el percentatge també supera la mitjana, amb un 46%, mentre que només l'11% dels més grans de 64 anys la visiten.

Els partits d'extrema dreta han aprofitat aquest fòrum per fer arribar els seus missatges a la generació de joves votants. Segons les dades recopilades per TV3, aquestes formacions estan sobrerepresentades en nombre de seguidors a TikTok, en comparació amb la seva penetració electoral.

De fet, Vox és el partit amb més fidels a TikTok tant a Espanya com a Catalunya. Malgrat ser el cinquè partit del Parlament, el perfil català de la formació d'extrema dreta a la xarxa social xinesa té 57.800 seguidors, molt lluny dels 17.700 que té ERC, el segon partit del Parlament més seguit. I Aliança Catalana, amb només dos escons, trepitja els talons als republicans, amb 15.700 seguidors.

En canvi, partits molt més votats com Junts (4.800 seguidors) i els Comuns (8.200) no han trobat un gruix de públic a TikTok. Tampoc el PSC (2.240) ni la CUP, que és el menys popular, amb 1.874 seguidors. El PP català ni tan sols hi té perfil oficial.

Entre els partits espanyols la situació es repeteix. Vox supera els 618.000 seguidors, per sobre de Podem (472.800) i a gran distància del PSOE (102.600), Sumar (73.400) i el PP, que, malgrat ser el partit estatal més votat del Congrés, és el menys seguit (58.200).

Contingut a mida per als joves

De fet, els partits d'extrema dreta, i sobretot Vox, tenen un enfocament clar a crear contingut específic per a TikTok i directament destinat als joves. El perfil de Santiago Abascal (el polític espanyol més seguit) té missatges obertament enfocats als joves en què directament explicita: "Mensaje a jóvenes".

A través del llenguatge de TikTok, aquests partits fan arribar missatges antifeministes i antiimmigració que fan fortuna en part d'una generació que, segons les enquestes, s'està escorant cap a posicions més de dretes.

"Amb aquesta utilització de les xarxes socials, et dona un llenguatge propi, et dona els conceptes, et dona fins i tot els mems per utilitzar. I aleshores sap com crear aquesta comunitat", reflexiona la investigadora del Cidob Carme Colomina.

L'extrema dreta ha trobat en la generació dels joves un caldo de cultiu d'insatisfacció per les condicions de vida que els fa buscar respostes. I aquests partits assenyalen culpables d'aquesta situació i s'ofereixen com a solució fàcil.

"És una generació que té unes perspectives de futur que a vegades són una mica fosques, entre el canvi climàtic, les dificultats econòmiques, que cada vegada n'hi ha més, dificultats per accedir a un habitatge, tota la convulsió internacional...", explica Martina Fonolleda, professora de l'Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter.

Tallers per fomentar la democràcia

Amb els alumnes de primer de batxillerat, de l'assignatura ciutadania, política i dret, la Martina participa en un taller del Parlament en què els alumnes fan de diputats per un dia, i que serveix per fomentar els valors democràtics en aquesta generació.

Alguns dels seus alumnes, com Sara Asbai, també veuen amb preocupació els impactes que reben a les xarxes socials: "En qualsevol vídeo, quan vas fent scroll als comentaris, veus que la gent diu coses que fan molta por. Amenaces cap a certs grups ètnics, amenaces cap a les dones, comentaris masclistes molt molt forts..."

Altres alumnes, com Gerard Cordente, estan preocupats per les notícies falses que fan fortuna entre companys: "Crec que els joves d'avui dia sí que es creuen molt aquestes fake news que surten. Se les acaben creient i després difonen un tema que pot ser que no sigui veritat."

Una solució complicada

Les xarxes "han canviat la nostra relació amb la veritat", segons Colomina, que assenyala, com a possible solució al fenomen, donar respostes socials a una generació que veu un futur fosc: "No n'hi ha prou a criminalitzar o censurar determinades forces polítiques, però no donar resposta a la por dels seus votants, perquè aquesta gent vol que algú els solucioni problemes o que els doni certes garanties de cap on va la seva vida."