L'extrema dreta, molt a prop de guanyar les seves primeres eleccions al Parlament d'Àustria

A la república federal d'Àustria ja saben el que és tenir l'extrema dreta al govern. El Partit de la llibertat, l'FPÖ, ho ha fet en diverses ocasions al llarg de la història del país alpí. Així doncs, no és cap tabú formar coalició amb aquesta formació xenòfoba i ultradretana.

Els lideratges de l'FPÖ són el factor que pot marcar la diferència o el que, dit d'una altra manera, pot fer més o menys fàstics a la resta de partits a l'hora de pactar-hi. És el cas del Partit Popular d'Àustria, l'ÖVP, que ja hi va governar recentment sota la cancelleria de Sebastian Kurz.

Un escàndol de corrupció protagonitzat per l'aleshores líder de l'FPÖ, Hans Christian Strache, va apartar el partit d'extrema dreta del govern. Strache va ser gravat acceptant el xantatge de la màfia russa. Bàsicament, l'ultrapatriota estava disposat a vendre el país a canvi del suport rus.

Però ara l'FPÖ ja no és el de Strache ni tampoc el del desaparegut Haider. Ara és el de Herbert Kickl, un altre extremista, ara alineat amb Alternativa per Alemanya, al país veí, i amb moviments d'extrema dreta i xenòfobs d'arreu de la Unió Europea, com també és el cas de l'Hongria de Victor Orban.

Pel canceller austríac, Karl Nehammer, de l'ÖVP el Partit de la llibertat d'Àustria de Kickl se surt de les línies de l'extremisme dretà acceptables. Nehammer no ha volgut descartar una potencial col·laboració postelectoral amb l'extrema dreta, però ha perjurat durant tota la campanya electoral que no ho farà mentre Kickl hi estigui al capdvant.

Enquestes, sondejos i aliances

El cas és que el Partit de la llibertat d'Àustria es perfila, segons totes les enquestes, com el clar guanyador de les eleccions al parlament austríac. Alguns sondejos li donen fins a 4 punts percentuals de suport electoral d'avantatge sobre els conservadors. Això significa que, en cas de formar part d'un futur govern, seria estrany que no exigissin fer-ho com a principal partit i, per tant, ocupant la cancelleria.

Probablement per això, si no hi ha cap daltabaix, el més probable és que els conservadors hagin de buscar aliances amb els socialdemòcrates i els neoliberals per a poder mantenir-se al govern i també per a deixar l'extrema dreta a l'oposició. El perill de la deslegitimació política podria significar més munició per a una extrema dreta disparada i que, en cas d'una repetició electoral, podria arribar a aconseguir alguna cosa més que una victòria, potser una majoria absoluta. 

Caldrà esperar què decideixen els més de sis milions d'austríacs convocats a les urnes, especialment els joves, en un país on l'edat de votació està fixada als 16 anys. Ara és quan es veurà si la migració realment és un dels problemes que més amoïnen els ciutadans d'aquest país alpí. És clar que també ho podria ser la decepció amb els grans partits, conservadors i socialdemòcrates, immersos en batalles internes que els podrien sortir molt cares.