El Suprem condemna Junqueras a la pena més severa en considerar-lo el dirigent de la sedició

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya i exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras ha estat condemnat pel Tribunal Suprem a 13 anys de presó, en considerar-lo culpable dels delictes de sedició i malversació. L'alt tribunal també l'ha condemnat a 13 anys d'inhabilitació absoluta.

El Suprem imposa a Junqueras la pena més severa, en considerar-lo el màxim responsable del procés i el dirigent de la sedició. La pena que haurà de complir està allunyada del que reclamava el ministeri fiscal, de 25 anys, però una mica superior al que demanava l'advocacia de l'estat que eren 12.

 

 

La sentència, que s'ha conegut aquest dilluns al matí, parla de concurs medial dels delictes de sedició i malversació. Això vol dir que els dos delictes estan associats i que un desemboca en l'altre. Per tant, no s'imposen dues penes, una per cada delicte, sinó que s'imposa una pena pels dos delictes que no superarà la suma dels dos per separat.

Segons el Tribunal Suprem, els fets provats comencen l'endemà de les lleis de desconexió i del referèndum. Pel Tribunal hi ha una estratègia concertada per crear aparença de legalitat i fer creure als ciutadans que el referèndum significava l'inici de la creació de la república catalana. Les lleis aprovades pel Parlament establien, com a forma de pressió política, un repartiment de funcions entre el Parlament i el govern i, des de l'àmbit civil, destaca la funció rellevant dels líders de l'ANC i Òmnium.

 

 

La sala conclou que l'autoria de Junqueras, que aleshores era vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, es basa en l'abundant prova documental de caràcter públic (el Suprem cita el Butlletí Oficial del Parlament, el diari de sessions i el BOE), que permet establir el "procés de construcció normativa al qual l'acusat atribuïa força jurídica per reemplaçar les bases del sistema constitucional espanyol".

La sentència posa de manifest que, tot i que només va contestar les preguntes del seu advocat, va admetre la realitat dels fets malgrat reivindicant-ne la legitimitat i l'absència de responsabilitat criminal.

Passades les 10 del matí, Oriol Junqueras ha reaccionat a la sentència amb un missatge a Twitter en què assegura: "Tornarem més forts, més convençuts i ferms que mai". També agraeix tots els suports rebuts i afegeix que "persistirem, sempre".

 

 

L'exvicepresident del govern, a qui el Tribunal Suprem castiga amb la condemna més dura, ha enviat una gravació amb un missatge de veu des de la presó de Lledoners un cop ha conegut la sentència:

 

Uns minuts abans, ERC havia publicat una carta de Junqueras sobre la sentència.

 

 

L'escrit del president d'ERC comença afirmant que "han volgut acabar amb nosaltres" i que "la democràcia a l'Estat espanyol ha fet falida":

"Avui han volgut acabar amb nosaltres, amb tota una generació de catalans que lluita per aconseguir la llibertat. Amb aquesta sentència, volen destrossar vides, escapçar partits i lideratges, aturar i acabar amb un moviment polític i democràtic i silenciar a tot un poble que es vol expressar a les urnes."

"Avui la democràcia a l'Estat espanyol ha fet fallida i els seus poders exerceixen la venjança perquè no entenen de justícia, de política ni de processos democràtics. Demostren un cop més que la unidad del Reino de España està per sobre de qualsevol cosa, fins i tot, de la reputació internacional i, probablement, de la supervivència del seu propi estat."

Junqueras afegeix que la sentència demostra que "no hi ha una altra opció que construir un nou estat per fugir d'aquest que persegueix demòcrates, prohibeix votar i protestar i empresona per idees polítiques.

Més endavant recorda que "en diverses ocasions havíem expressat que no havíem tingut una instrucció justa, que no tindríem un judici just i que l'Estat s'acarnissaria", i també fa referència a l'afusellament del president Lluís Companys, el 15 d'octubre de 1940, i a "la llarga nit del franquisme"

"Avui volen tornar a acabar amb una generació sencera de catalans i catalanes disposats a decidir el futur del seu país, decidits a lluitar per guanyar la llibertat definitiva. I no podran. Si les nostres àvies se'n van sortir, en condicions immensament més difícils, nosaltres també ho farem."

Junqueras acaba la seva carta versionant la frase d'Unamuno i dient que "avui no acaba res, ni venceu ni convenceu" i fent una crida a l'esperança i

"Oblidem-nos de venjances, omplim-nos d'esperança en aquestes hores difícils i convertim la injustícia en energia, en coratge i en força democràtica."

L'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, ha ironitzat a Twitter sobre el fet que la sentència s'ha publicat als mitjans abans que li hagués arribat.  

 

 

Des d'Esquerra Republicana de Catalunya, el diputat al Congrés Gabriel Rufián i la diputada al Parlament Marta Vilalta han comparegut a la cambra legislativa catalana per valorar la sentència.

Vilalta ha defensat que "el que ha passat avui és que la democràcia ha mort a l'Estat espanyol".

"La sentència no és justícia, sinó venjança. Respon a una voluntat de venjança per part dels poders de l'Estat espanyol. És una causa general contra l'independentisme. L'Estat comet un error històric que causarà un terratrèmol polític i social."

Considera també que "condemnen dotze persones perquè no poden condemnar tot un poble".

 

 

Rufián ha afirmat que "si alguna cosa comparteix la immensa majoria de la població de Catalunya avui, (...) si és demòcrata, si és decent, és que és una salvatjada el que ha passat avui" i s'ha referit a "la miopia, el salvatgisme i la barbaritat" i la "irresponsabilitat històrica" de "la gent que substcriu i dona suport" a la sentència, que considera una "venjança".

"No cal ser independentista, no cal ser republicà català, no cal votar a qualsevol de les opcions independentistes, per saber que el que s'acaba de publicar no és una sentència, és una venjança. I les venjances, en la política i en la vida, sempre surten malament."

Rufián ha defensat, a més, que "aquesta és la pitjor agressió judicial [a Catalunya] des del judici a Lluís Companys". I ha afegit:

"Els catalans sempre s'han defensat de determinades agressions de la mateixa manera, al carrer, de manera cívica pacífica, i amb les urnes".

Per aquest motiu, ha dit per tancar la seva compareixença, "és més important que mai que l'independentisme, que el republicanisme català, tingui les sigles que tingui, respongui el 10 de novembre", data de les eleccions generals.

 

Entre 12 i 74 anys

Les diferents acusacions havien reclamat condemnar-lo pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació, desobediència i organització criminal.

La principal acusació, la de la Fiscalia, va demanar al principi del judici 25 anys de presó per rebel·lió, malversació i desobediència, petició que es va convertir en definitiva.

El motiu: va considerar Junqueras el màxim responsable d'un "alçament generalitzat, esquitxat d'actes de força, agressió i violència".

Per la seva banda, l'Advocacia de l'Estat va rebaixar el principal delicte a sedició, però també va demanar la pena més alta per a Junqueras: 12 anys, menys de la meitat que la Fiscalia.

L'acusació popular exercida pel partit d'extrema dreta Vox, en canvi, va reclamar una pena altíssima: 74 anys, per dos presumptes delictes de rebel·lió i dos de sedició.

Hi afegia també el d'organització criminal, a Junqueras i tots els altres exmembres del govern en presó preventiva. A tots ells els demanava la mateixa pena: 74 anys.

Junqueras: "Soc un pres polític en un judici polític"

Durant la vista oral, Junqueras va negar totes les acusacions i es va autodefinir com a "pres polític" en un "judici polític".

Va assegurar que la violència de l'1-O va existir només per part de la policia, que no s'hi va respondre i que, a més, el referèndum no va costar "absolutament res" als ciutadans.

 

 

També va defensar la legitimitat d'aspirar a l'autodeterminació de Catalunya i va afegir: "Ho intentarem sempre."

I va apuntar que l'oferta de l'independentisme per dialogar amb l'administració espanyola per buscar una "solució política" s'havia trobat amb "una cadira que està sempre buida".

"Tornar la pilota a la política"

En les conclusions finals, el seu advocat, Andreu Van den Eynde, va afirmar que les acusacions no tenien proves vàlides per als delictes que imputaven, i que només eren estridències, exageracions i "alguna mentida".

En aquest sentit, va retreure a l'Advocacia de l'Estat no haver defensat els drets dels acusats i haver donat suport a "la repressió penal".

 

 

Segons l'advocat, les acusacions s'han basat en una "causa general" contra l'independentisme en la qual la Fiscalia i la Guàrdia Civil van actuar concertadament.

Seguint aquesta argumentació, l'advocat va dir que els càrrecs només es basaven en l'anomenat "dret penal de l'enemic".

Apel·lant directament als membres del tribunal presidit per Manuel Marchena, Van den Eynde va demanar-los de "tornar la pilota a la política" amb l'absolució dels acusats.

President i diputat d'ERC des de la presó

Oriol Junqueras és a la presó des del 2 de novembre, només 6 dies després de l'aplicació del 155 i de la declaració d'independència del 27 d'octubre.

Li va enviar la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela després de la querella de la Fiscalia que l'acusava, a ell i a tot el govern, de rebel·lió entre altres delictes.

 

 

L'estar tancat a les presons, a Madrid i també a Lledoners, no li ha impedit continuar exercint com a president d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Tampoc de presentar-se a les convocatòries electorals: 9 dies després d'entrar a la presó es va anunciar que seria el cap de llista del seu partit per les autonòmiques del 21D convocades per Rajoy.

Malgrat ser escollit, Junqueras no va poder anar a cap sessió del Parlament, perquè el jutge Pablo Llarena li va negar el permís per fer-ho.

Ell i els altres empresonats escollits el 21D, però, sí que van poder votar per delegació, i va continuar exercint el càrrec a distància.

 

 

Fins i tot, després que no s'arribés a fer la investidura de Carles Puigdemont, ERC va plantejar que Junqueras havia de ser el candidat a president de la Generalitat.

El juliol, coincidint amb el traslladament de Junqueras i els altres presos a Catalunya, Llarena el va suspendre com a diputat del Parlament, a ell i als altres diputats presos, però no va donar-se de baixa.

Diputat també a Madrid i a Brussel·les

Junqueras va deixar el Parlament per ser cap de llista d'ERC a les generals del 28A i també a les europees del 26M, en què va ser presentat fins i tot com a candidat a presidir la Comissió Europea pel grup Aliança Lliure Europea.

Va poder arribar a prendre possessió com a diputat, però el mateix Congrés el va suspendre, a ell i als altres polítics presos, després que el Suprem li ho reclamés.

 

 

En canvi, malgrat que va ser escollit eurodiputat, el líder d'ERC no va poder prendre possessió perquè el tribunal presidit per Manuel Marchena li va negar el permís per acreditar-se i per assistir a la sessió constitutiva del Parlament Europeu a Estrasburg.

Junqueras es va tornar a postular el setembre com a cap de llista per ERC a les eleccions del 10N, esperant que la justícia europea el declarés immune per la seva condició d'eurodiputat electe abans de la sentència del Suprem que previsiblement l'inhabilitaria per exercir càrrecs públics.