L'exvocal de la JEC a sou de Ciutadans s'havia d'abstenir en els recursos del partit

Caldrà aclarir les possibles conseqüències legals per a Andrés Betancor, que va cobrar un sou de Ciutadans mentre era membre de la Junta Electoral Central (JEC) entre els anys 2017 i 2019 i, com a tal, participava en debats i resolucions que afectaven el partit.

Pel que se sap fins ara, legalment no és incompatible, més enllà dels criteris ètics.

Però hi ha qüestions concretes que serien il·legals. Els juristes consultats per TV3 coincideixen que Betancor tenia el deure d'abstenir-se en els escrits i queixes presentades pel partit que el pagava, d'acord amb les normes de règim jurídic de l'Administració, que són d'aplicació a les juntes electorals, segons la LOREG (llei orgànica del règim electoral general).

El catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona Joan Queralt creu que el deure d'abstenció és clau i no descarta que hi hagi delicte si Betancor no es va abstenir:

Com a vocal de la JEC, Betancor va participar en resolucions com l'exclusió de Carles Puigdemont de la candidatura a les eleccions europees, juntament amb Oriol Junqueras i Toni Comín, decisió que després va ser revocada pel Tribunal Constitucional.

La Junta Electoral també es va haver de pronunciar sobre l'entrevista a Inés Arrimadas que l'ABC va publicar en la jornada de reflexió de les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017. La multa de mil euros al diari no va ser una decisió unànime i el vot particular d'Andrés Betancor demanava l'arxivament de la causa i defensava l'entrevista emparant-se en la llibertat d'expressió, com explica la Fundació Civio:

"Una manera essencial de contribuir a la contesa electoral, i quin millor dia que el denominat de reflexió."

Validesa dels acords de la JEC?

Altra cosa és si el deure d'abstenció de Betancor afecta la validesa dels acords de la JEC. Els juristes creuen que això només passaria si va ser fonamental el seu vot o la seva participació en el debat per convèncer els altres membres, cosa molt difícil de demostrar.

El catedràtic de Dret Processal Jordi Nieva n'ha parlat a "Els Matins" de TV3:

"La Junta és plural, perquè té molts membres, i caldria afirmar que la persona en qüestió tindria una influència molt gran sobre tota la resta, que també tenen el seu pensament i prestigi. Pot ser un cas llampant, però jurídicament, inviable. Si ell fos l'únic que pren decisions... però hi ha més persones i el tema es difumina absolutament."

La JEC la formen vuit magistrats del Suprem escollits per sorteig i cinc catedràtics universitaris proposats pels grups del Congrés dels Diputats.