L'FMI adverteix a Espanya que el 2023 hauran de començar les retallades postpandèmia
El Fons Monetari Internacional entén i justifica l'increment de la despesa pública per fer front a la pandèmia, però li posa data de caducitat: el 2023. Creu que llavors Espanya haurà de fer un "ajust fiscal"; unes retallades, això sí, que no haurien d'afectar la despesa en ensenyament o la inversió pública, segons l'organisme.
L'FMI creu que s'ha de reduir el deute, i demana un "procés sostingut i gradual de consolidació fiscal" quan el creixement econòmic ja hagi recuperat el seu ritme.
Menys desgravacions, més impostos verds
Les potencials retallades haurien d'anar acompanyades, segons l'FMI, de mesures per incrementar els ingressos. I n'apunta dues: reduir les desgravacions fiscals i incrementar els impostos mediambientals.
Demana contenir salaris malgrat la inflació
L'FMI rebaixa les previsions d'aquest any, i el que ve. En concret, pel 2021 espera que l'economia espanyola millori un 4,6%, una rebaixa de més d'un punt respecte les anteriors previsions. De cara al 2022, s'espera un creixement del 5,8%, per sota de les previsions del 6,4%.
L'organisme creu que el desplegament dels fons europeu serà clau per certificar aquestes previsions o fins i tot millorar-les. Un dels riscos és la inflació, i en aquest sentit, l'FMI s'uneix a d'altres institucions, com el Banc d'Espanya i el BCE, que reclamen contenció en els salaris per evitar un "un cercle viciós".
Assegura que aquest episodi d'inflació serà "temporal" i considera que actualitzar salaris tenint en compte l'IPC dels últims mesos seria contraproduent.
Pensions: més "esforços"
Sobre pensions, l'FMI recull les últimes reformes proposades pel govern espanyol, com ara l'actualització via IPC, i apunta que això incrementarà la despesa anual en un 3,5% del PIB d'aquí al 2050.
Entén que hi haurà mesures per compensar-ho, però assenyala que, igualment, caldran "esforços addicionals" per assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions. En aquest sentit, l'organisme recull les propostes que ja són sobre la taula de cara al 2022: allargar l'edat de jubilació i incrementar les cotitzacions màximes.
Reforma laboral; convenis d'empresa
L'FMI també entra en la reforma laboral. Sindicats i patronals estan discutint sobre els convenis; els sindicats volen que tinguin prioritat els que es negocien a sectorialment, mentre que les patronals prefereixen els negociats a peu d'empresa.
L'organisme s'alinea amb aquestes tesis i assegura que per "preservar la flexibilitat" de la negociació col·lectiva s'han de permetre els acords a nivells d'empresa, encara que vinguin marcats per "paràmetres amplis" fixats sectorialment.
El Fons Monetari aplaudeix les iniciatives per reduir la temporalitat i creu que una manera d'incentivar els contractes indefinits és fer-los més "atractius" per a les empreses, reduint el marge per portar als tribunals els acomiadaments i els costos que això comporta.
També apunta a mecanismes com els ERTO, però sense "carregar-ne" el cost a les administracions públiques.
Crítica a les limitacions del preu del lloguer
Pel que fa al mercat immobiliari, l'FMI critica els límits al preu del lloguer aprovats pel govern espanyol, perquè poden reduir l'oferta de pisos, tot i que reconeixen que cal fer-ne una avaluació "més detallada" per quantificar l'impacte de les mesures.
I sobre compravenda de vivendes, l'FMI recull l'increment d'operacions dels últims mesos, provocat per demanda "reprimida" durant els mesos més durs de confinament. Ara bé, l'organisme no creu que hi hagi una bombolla de preus, tot i reconèixer que el Banc d'Espanya ha de "vigilar-ho amb atenció".