L'FMI preveu un creixement mediocre i avisa de riscos polítics i estratègics

Això no és octubre del 2008, quan amb la crisi de Lehman Brothers acabada d'esclatar, la reunió de tardor de l'FMI va afegir encara més llenya al foc amb la seva previsió que els països avançats anaven directes a la recessió (per no dir-li depressió).

Però flota en l'ambient de les previsions d'aquest any una aroma de pessimisme que sembla avisar que, segons el que passi les pròximes setmanes, les coses es poden posar molt negres.

L'economista en cap del fons, el francès Pierre-Olivier Gourinchas, ha començat la seva roda de premsa de dimarts amb un irònic "començaré per la bona notícia...". I ha afirmat que l'epidèmia d'inflació que va afectar el món a partir de l'any 22 sembla que ja està gairebé superada. Bona notícia, certament, perquè fa només dos anys semblava que el món s'ofegava amb uns preus sense fre.

Però, tot seguit, Gourinchas ha passat al capítol del creixement i aquí la cosa ja no tenia res d'optimista. El món creixerà en conjunt un 3,2%, que, en total, només és una dècima menys que l'any passat. Es podria parlar d'un creixement "estable", però el tarannà de l'FMI és considerar-lo més aviat mediocre, com un estancament.

Perquè la previsió per al 2025 és que es quedi exactament igual. I la previsió fins al final de la dècada és que, de mitjana, tampoc creixi més. Això fa que el fons afirmi que ens encaminem cap al ritme de creixement més feble de les darreres dècades.

Endeutats fins al coll

I per què aquest pessimisme? Perquè pesen molt interrogants geoestratègics sobre un panorama marcat per l'endeutament excessiu de bona part dels països. Gourinchas ho ha dit així de clar:

"Quan els països tenen deutes molt alts, tenen els tipus d'interès alts, i tenen un creixement econòmic que està bé, però que no és res de l'altre món... hi ha un risc que les coses puguin agreujar-se o descontrolar-se molt ràpidament."

Quins són els riscos geoestratègics i de política econòmica? A quinze dies de les eleccions als Estats Units, l'FMI en destaca quatre: el primer, el dels diversos conflictes en marxa: amb guerres a l'est d'Europa o al Pròxim Orient. Les matèries primeres i les cadenes de subministrament sempre estan en risc.
 

Guerres i represàlies comercials

El segon, el de les futures guerres comercials, amb les amenaces d'aranzels a dojo de Donald Trump, però sense oblidar que Kamala Harris també en preveu, encara que amb més prudència.

Com que les guerres comercials se sap com comencen però no com acaben, l'aturada econòmica podria ser monumental. Per què? Perquè la gran fàbrica del món és la Xina i, si pren represàlies, per exemple restringint el subministrament de peces i matèries primeres, aturarà en sec les cadenes de producció de moltes fàbriques.

El tercer risc té a veure amb una tendència a bona part de les economies avançades: si es frena l'arribada de migrants, la falta de mà d'obra es pot convertir en un problema.
 

Deutes i apostes financeres

I, finalment, l'advertència de què parlava Gourinchas: el món està endeutat fins al coll. En concret, com va calcular el mateix fons la setmana passada, els deutes públics (ja no parlem dels privats) al conjunt del món ja superen els 100 bilions de dòlars: la xifra més alta de la història.  Un dia o altre caldrà retallar o apujar els impostos.

Amb aquest panorama, el fons monetari adverteix clarament en el seu informe que tot això pot desencadenar en qualsevol moment en un ensurt als mercats financers, per no dir un crac...

De fet, recorda que el que va passar aquest mes d'agost, amb baixades de fins al 5% en molts actius financers en un sol dia, és una mena d'advertència del nivell de les apostes financeres arriscades que hi ha ara mateix.

El 2008, bona part de la màquina econòmica del món va continuar funcionant gràcies a la bona salut dels anomenats països emergents. La Xina, en primer lloc. Però ara la Xina també està molt endeutada. En concret, el doble, com a mínim, del que tenia el 2008.