L'habitatge cooperatiu: de l'oportunitat a la dificultat d'aconseguir el capital inicial

L'Elsa Bottini i l'Àlex Riera són amics des de fa anys. Es van conèixer en una associació de persones amb esclerosi múltiple, on parlen de com és el seu dia a dia amb aquesta malaltia degenerativa. Allà va sorgir la idea –explica l'Elsa– d'anar a viure tots junts per crear un edifici rehabilitador, per portar els fisioterapeutes a casa i combatre la soledat:

"Quan et diagnostiquen una malaltia crònica, invalidant i progressiva, el que més et preocupa és que passarà més endavant. La soledat és terrible. Cada cop serem més vells, estarem més discapacitats i més sols. I aquesta és una oportunitat per no estar sols. Per què no viure tots junts en un espai adaptat i amb totes les necessitats?"

I per portar-ho a la pràctica, l'Àlex, ella i dues persones més amb discapacitat física han creat la cooperativa Aflorem, per comprar un solar i decidir com volen que sigui el seu futur. L'Àlex destaca que seria la primera de l'estat d'aquestes característiques.

"En una residència et diuen el que has de fer. Aquí, tu dius el que vols fer. Seria una zona molt accessible, amb una piscina i un gimnàs per fer la nostra rehabilitació diària i no haver-nos de desplaçar. Així estaríem acompanyats de persones amb les mateixes patologies."

Guanyar autonomia, malgrat tenir discapacitat i ser dependents, també és, per l'Elsa, un dels principals valors del seu projecte "d'edifici rehabilitador". Un projecte que expliquen, amb detall, en aquest vídeo:

Els obstacles del cohabitatge

Ja tenen pactat un solar a Badalona i estan dissenyant com serà l'edifici conjuntament amb l'Ana, una arquitecta que fa projectes d'habitatge cooperatiu i que està especialitzada en arquitectura social. Des de fa molts anys treballa a Holanda, on tenen més tradició en aquestes fórmules de cohabitatge, i també té altres projectes en marxa aquí a Catalunya.

El bloc de la cooperativa Aflorem tindrà dotze pisos, amb espais comuns com el gimnàs, una terrassa o la piscina. Però l'obra no podrà començar fins que no trobin els vuit socis que els falten. Han de tenir discapacitat física i disposar d'uns 30.000 euros per fer una aportació inicial i poder comprar el terreny.

L'Ana Fernández, de l'estudi Colab, especialitzat en cohabitatge, creu que ja tenen el camí mig fet i que si troben les vuit persones que els falten, en dos anys hi podrien entrar a viure.

"Està molt avançat. Haver trobat el solar i tenir-lo consensuat amb l'Ajuntament, el finançament amb Tríodos i un grup impulsor fidel és tenir-ho gairebé tot. Només ens falten la resta d'integrants que entenguin que tenir una cooperativa és com tenir una empresa, i que els facilitarà la vida."

Malgrat que és una iniciativa social, hauran de pagar el 100% de l'impost per construir l'obra, l'ICIO, a l'Ajuntament de Badalona.

Can Paler Nou, el més gran en sòl privat

Un impost que l'Ajuntament de Cardedeu, en canvi, ha bonificat a la cooperativa que ha comprat un terreny als afores del poble per fer 39 habitatges amb espais comuns.

Serà el cohabitatge fet en sòl privat més gran de Catalunya. Una part del terreny l'han pagat gràcies a l'emissió d'una mena de títols participatius que tenen un cost de 500 € cadascun, remunerats amb un interès d'un 2% anual. Gràcies a això, es van emetre 600 títols participatius i van recaptar 450.000 euros en poc més de vint dies.

Això els ha ajudat molt, però també necessiten l'aportació col·lectiva d'uns 30.000 euros per part dels socis impulsors del projecte. La Julieta Duran, de la cooperativa de Cal Paler Nou, és conscient que aquests imports deixen molta gent fora d'aquests projectes.

"És un model que ara per ara no és assequible per a totes les butxaques. Si tinguéssim ajudes per assumir el capital inicial, que són aquests diners que hem de pagar d'entrada, seria més fàcil i ajudaria a més persones."

A més de l'aportació inicial, cada soci haurà de continuar pagant una quota mensual per tornar els crèdits que demana la cooperativa per aixecar tota la construcció. Un problema, el del finançament, que s'estén a totes les cooperatives en cessió d'ús, en què la propietat és compartida i mai passa a ser individual.

Falta de suport institucional

En aquests moments, a Catalunya hi ha un miler de persones que estan intentant tirar endavant la trentena de projectes de cohabitatge que estan en diferents fases de construcció.

N'hi ha que s'estan fent en solars cedits pels ajuntaments, sobretot el de Barcelona, i n'hi ha que s'han de comprar el solar, com el cas de Badalona o de Cardedeu. El denominador comú de tots ells és la dificultat de fer-los més accessibles econòmicament, com explica l'Àngel Estévez, coordinador de projectes de la cooperativa Sostre Cívic.

"Sobretot, és a les estratègies de finançament on ens trobem barreres, és el moll de l'os on estem ara, perquè no tenim instruments per superar la barrera del capital inicial perquè sigui assequible per a les bases populars."

L'Àngel explica que necessitarien que es creés una línia d'ajuts per reduir l'aportació inicial i també per adquirir els solars. Creu que l'Institut Català de Finances podria millorar les condicions de les línies de finançament públic i pensar en productes financers més adequats, amb períodes més llargs per poder anar tornant els diners, fet que ajudaria a reduir les quotes.

També voldrien tenir més bonificacions fiscals en l'àmbit local, o un IVA súper reduït d'un 4%. La llista de demandes és molt més llarga, però en síntesi reclamen a les administracions més suport, flexibilitat i imaginació per tirar endavant aquestes iniciatives que retiren sòl privat del mercat i aporten un benefici social.