L'habitatge protegit s'esfuma: l'àrea de Barcelona perdrà la meitat del que té en 7 anys

Dels 72.501 habitatges que hi havia amb protecció oficial a la província de Barcelona l'any 2021, només en quedaran 36.031 el 2030. La xifra encara decreixerà una dècada més tard: el 2040, només en quedaran 18.830.

Percentualment, doncs, i al marge de les noves promocions que es puguin tirar endavant, en 7 anys, el parc haurà disminuït gairebé a la meitat (49,7%) i en quedarà només un terç (74%) d'aquí a 17 anys.

Aquestes dades són l'eix principal sobre el qual es desenvolupa l'informe "El parc d'habitatge protegit a Barcelona: estoc existent i la seva evolució", que ha elaborat l'Observatori DESC, una plataforma de defensa del dret a l'habitatge, el treball, l'educació, la salut i l'alimentació, i l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB).

La important disminució d'habitatges protegits coincideix amb la desqualificació dels immobles en aquest règim a l'empara de la legislació vigent fins a l'any 2019, mitjançant la qual, passats uns anys, "es podien vendre al mercat privat sense cap retorn a l'erari públic, com si fos un habitatge qualsevol que no s'hagués beneficiat d'una subvenció pública," exposa l'estudi.

Protecció pública limitada

Una normativa que, a banda de les conseqüències sobre el parc actual i el de les pròximes dues dècades, l'estudi qualifica de "profundament inadequada i injusta" per les conseqüències que acabarà comportant.  

En aquest sentit, el canvi legal del 2019 a Catalunya, a través del decret llei 17/2019, va propiciar que la pràctica totalitat dels habitatges protegits que s'estan construint i es construiran no podran ser desqualificats en endavant.

L'articulat coincideix amb el del País Basc, que estableix que "els habitatges protegits no podran ser desqualificats tant si són de titularitat pública com si no ho són," tot i que es contemplen algunes excepcions.

"A dia d'avui, pràcticament tots els HPO del nou parc d'habitatge tenen qualificació permanent."

Amb l'actual normativa, subratlla l'informe, Catalunya, com el País Basc, s'avança, pel que fa al període de vigència de la qualificació, a altres comunitats autònomes analitzades com Astúries, Galícia i Andalusia.
 

Estoc insuficient

No obstant això, tot i les millores en el marc normatiu, segons l'Agència d'Habitatge de Catalunya, la demarcació de Barcelona comptava amb 72.501 habitatges protegits el 2021, contraposats als 75.454 sol·licitants que n'esperaven un al mateix àmbit territorial.

Un indicador clar que tant l'oferta com la disponibilitat d'habitatges protegits és insuficient i se situa molt per sota de la mitjana europea. Segons l'informe State of housing 2021:

"El percentatge d'habitatges de lloguer social a Barcelona, (1,9%), l'àrea metropolitana (1,8%), Catalunya (1,7%) i l'estat espanyol (2%) se situa molt per sota del global europeu del 9%."

HPO a Catalunya les últimes dècades

Passat el període del "desarrollismo" franquista i la construcció d'habitatge social i barris dormitoris a l'àrea metropolitana, la normativa d'habitatge HPO a Catalunya durant les darreres dècades s'ha caracteritzat per preveure uns períodes de qualificació curts i no permanents.

En les conclusions de l'estudi, amb les dades publicades en el treball "State of housing" a la mà, si bé és veritat que cal més inversió pública en pro de l'habitatge protegit, "una mirada més detallada ha de portar, almenys, a matisar aquesta afirmació".

L'inventariat d'HPO, almenys a la demarcació de Barcelona, comptabilitza un volum de construcció prou notable:

"En el període 1960-2021, a la capital catalana i la seva àrea metropolitana es van edificar 582.517 habitatges de règim protegit, un 28% de tot el parc en els últims seixanta anys."

Però la limitació legal de les qualificacions ha provocat que bona part de l'estoc d'habitatge a preu regulat es perdi.

L'anàlisi que plasma l'estudi, en aquest sentit, permet posar encara més en valor els últims canvis legislatius que han corregit parcialment aquest "defecte en la normativa". Amb tot, el treball impulsat per l'Observatori DESC i l'O-HB és útil per qüestionar les polítiques d'habitatge a partir de les dades sobre el parc d'HPO que es conserva.

Unes dades que constaten que, una part dels habitatges propietat de particulars continuen satisfent una necessitat social d'allotjament i, alhora, n'hi ha d'altres que tant es poden transmetre a familiars com entrar al mercat i ser objecte de l'especulació immobiliària.  

Superades les mancances de les polítiques d'habitatge precedents, es pot explorar la possibilitat d'activar mesures per recuperar part del parc d'habitatges desqualificats i, si cal, augmentar el parc assequible de forma permanent.

Una pèrdua de diners públics

És una pèrdua de diners públics que també denuncia el Sindicat de Llogateres, que ha apuntat a pràctiques abusives en promocions de vivenda protegida de La Caixa. 

El Sindicat de Llogateres assenyala que hi ha com a mínim 2.500 pisos protegits de La Caixa, i que l'entitat els primers deu anys ja hauria amortitzat la inversió gràcies a subvencions, beneficis fiscals i vendes de terrenys en condicions avantatjoses.

Recollim la denúncia en aquest reportatge: