L'homenatge a la lluita de sis sindicalistes de Girona contra una "dictadura ferotge"

El 14 de gener del 1974 el règim franquista va detenir sis homes a Sarrià de Ter. Eren treballadors de la fàbrica Torras-Hostench que havien constituït un grup de representació en aquella empresa, un acte castigat per la dictadura, que també perseguia el sindicalisme.

Tots sis van ser empresonats i ara, 50 anys després, la seva història s'ha convertit en un símbol.

Pioners perseguits

El de Torras-Hostench va ser un dels primers grups del sindicat Comissions Obreres a les comarques de Girona. Pel simple fet d'existir, el Tribunal de l'Ordre Públic els va acusar d'associació il·lícita i propaganda il·legal. Se'ls va portar als calabossos de la comissaria de l'antic govern civil i després van ser tancats a la presó de Pont Major.

Un d'ells és Xavier Coromines, que va passar 15 mesos a la presó. Explica que, tot i la insistència dels interrogatoris policials, els seus companys i ell van mantenir una organització sòlida:

"Una de les preguntes que em feien era "Qui et va captar?", però fèiem les coses bastant bé i només dèiem noms de guerra. Així, si em mataven, no podrien estirar el fil, que és el que volien."

Ha passat mig segle d'aquelles detencions i l'Ajuntament de Girona i el sindicat Comissions Obreres han volgut recordar-les i homenatjar-ne els protagonistes. L'acte celebrat aquesta setmana ha reivindicat la memòria històrica de la lluita obrera en un moment de forta repressió a les acaballes del franquisme.

En el discurs abans de la inauguració d'una placa commemorativa, Coromines destacava la importància de mantenir viva la memòria d'aquells fets i del lloc on es van produir. "Fa 50 anys, sis persones vam ser detingudes aquí per voler exercir els nostres drets de reunió, d'associació, de sindicació. Simples drets humans impedits per una dictadura ferotge", subratlla.

A Espanya els sindicats no es van legalitzar fins al 1977, tres anys després d'aquells empresonaments.

Una causa "vigent"

Per la secretària general de Comissions Obreres, Belén López, aquest ha estat un acte reparador per deixar constància d'una reivindicació social i laboral que és "més actual que mai", sobretot tenint en compte l'auge de l'extrema dreta.

"Cal que es reconegui aquesta memòria històrica i el paper de la classe treballadora, del moviment sindical i de les Comissions Obreres, que era l'únic moviment que estava treballant per això."

L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, va reivindicar aquest homenatge a la lluita de la classe treballadora i a totes les gironines i gironins que, durant el franquisme i la transició, van impulsar "una ciutat i un país més justos".