L'Hospital d'Igualada: l'adaptació al pitjor brot de coronavirus a Catalunya

Des del principi de la crisi sanitària es va definir l'Hospital d'Igualada com el pitjor brot del virus a Catalunya. Hi han mort 110 persones i s'han comptabilitzat gairebé 900 positius dels quals la meitat ingressats. Ara, set setmanes després, la situació ha canviat completament i fins i tot s'ofereixen per acollir pacients d'altres hospitals.

A l'exterior de l'Hospital sempre s'hi ha mantingut la mateixa tranquil·litat, però a dins la situació era ben diferent. Janina Marsol, responsable Atenció al Ciutadà i Admissions del Consorci Sanitari de l'Anoia, explica que durant aquestes setmanes havien de canviar de protocols molt sovint.

"Era contínuament cada hora, cada dues hores, estaven canviant circuits i protocols per adaptar-nos a les necessitats."

Tijana Postic, directora d'Infermeria del Consorci Sanitari de l'Anoia, explica la seva experiència durant aquestes setmanes tan difícils. Diu que han hagut de reorganitzar la institució de dalt a baix, amb una implicació de tothom al 100% fent allò que feia falta fer i no allò que tocava pel càrrec.

Tijana Posti

El 9 de març es van detectar els primers casos de coronavirus a Igualada. Aquell dia començava una cursa contrarellotge per evitar que l'hospital, de referència a la comarca, es col·lapsés.

El confinament perimetral, que arribaria 4 dies més tard, l'ajuda externa i la reorganització interna van permetre capgirar la situació que ha servit d'exemple per a altres hospitals.

A Igualada, la Covid-19 hi va arribar quan es desconeixia l'abast real del virus i sent el primer punt on esclatava de manera descontrolada. El focus va ser comunitari afectant molts ciutadans, entre els quals molts professionals del mateix centre.

Dels gairebé 900 professionals que té l'Hospital, 221 han patit la malaltia i això va portar a doblar i fins i tot triplicar torns, fer canvis de rutina, però també canvis a les instal·lacions.

Quiròfans reconvertits en UCI o sales de distensió per al personal, sales d'espera i passadissos plens de llits per si calia ampliar la capacitat de l'hospital, o una biblioteca que ha passat a ser una sala de reunions.

L'objectiu, aconseguir el benestar dels pacients, i facilitar la comunicació amb els familiars. Situacions que mai no s'havien plantejat abans i que també van obligar a atendre els efectius sanitaris que seguien al peu del canó, evitant episodis d'estrès.

Tijana Postic Bijavica explica que "ningú està preparat per viure una situació així; sí que anteriorment havíem previst protocols, però tot anat més enllà".

Josep Checa, cap del Servei d'Atenció a la Salut Mental i Addiccions del Consorci Sanitari de l'Anoia, explica que ara s'està donant prioritat a tot el que té a veure amb l'estrès que pateix la gent.

"S'ha donat prioritari tot el que és atenció d'estrès, i tot el que té a veure amb el trauma psíquic, el que està vivint la gent, el que se'n diu estrès pros traumàtic. Això ens dona marge perquè mentre la gent està lluitant no li pots estar despertant imatges que li vindran més endavant."

Al final de tota situació extrema, se'n pot treure un costat pestiu. Janina Marsol explica la part positiva de tota aquesta situació.

"Ara sí que penses, quin goig tot el que hem fet, i tenir els resultats d'agraïments dels nostres pacients."

I lTijana Postic diu que el treball en equip és molt important, "sense això no ens hauríem en sortit". Josep Checa explica que hi ha moments en la vida en què no pots fallar, i "aquest era un moment professional en què no es podia fallar". Reflexions fetes un cop ha passat el pitjor.