L'Hostal de Pinós fa 500 anys: de l'aparició de la verge al restaurant més antic de Catalunya

Aquest dijous fa 500 anys que va obrir portes el restaurant més antic de Catalunya. Va ser el 26 de setembre del 1524, i des d'aquell dia no ha parat de servir menjars i begudes.

És l'Hostal de Pinós, al Solsonès: un establiment que va començar a acollir pelegrins al segle XVI, i que avui ofereix esmorzars de forquilla i dinars casolans.

L'origen: una aparició de la Mare de Déu

Conta la història que la Mare de Déu se li va aparèixer a un jove pagès que s'havia aturat a resar a la zona, una aparició a la qual el Tribunal Eclesiàstic va atorgar veracitat.

Per això, van decidir fer-hi una església. Però, com que no hi havia diners, els monjos de l'època van decidir obrir un hostal com a via de finançament.

De fet, dalt de la portalada de l'hostal hi ha una figura de la verge.

Com se sap quan va obrir l'hostal?

La revista Descobrir estava fent un reportatge de fondes històriques i es va entestar a trobar els documents fundacionals. I els van trobar. Eren a l'Arxiu Diocesà del Solsonès. Concretament, en un lligall d'una vintena de papers relacionats amb el santuari de Pinós.

Els documents recullen que el 1523 el capellà administrador del santuari de Pinós, Narcís Garriga, va pactar amb la senyora de Pinós, Elisabet de Josa, la cessió dels drets per fundar i gestionar l'hostal. Al document l'administrador demana poder cobrar pels serveis de l'hostal i es compromet a posar-hi hostaler en el termini d'un any.

"I, efectivament, més avall se certifica que l'any 1524 Joan Bertrans, de Castelltallat, es converteix en el primer hostaler de Pinós", assenyala el periodista Narcís Clotet, autor del reportatge de la revista Descobrir, que es va publicar en el número del mes d'abril.

Actualment, al restaurant hi tenen penjada una còpia de la documentació.

.

Pelegrins, comerciants i pastors

Inicialment, l'espai era un lloc on fer parada i fonda. Un lloc senzill, on menjar i dormir en màrfegues a terra.

A l'Hostal de Pinós hi anaven pelegrins i devots, però també hi havia molts passavolants, ja que era un camí de transhumància i de comerç, des de la Catalunya Central i cap al Pirineu. També hi passaven els treballadors de les mines de sal de Cardona.  

Un lloc de pas que la historiadora local Laura de Castellet defineix així:

"Era com una rotonda d'autopista de l'època."

A mitjan del segle XX es va deixar d'oferir allotjament, però el servei de menjars no ha parat mai.

Els primers menús: colomins, picada i vi

Aleshores, la cuina era la llar de foc --no hi havia fogons-- i s'hi podia fer carn a l'ast, generalment la bèstia sencera, que després es tallava a taula, tal com explica la historiadora.

Quina carn? "Si hi passaven ramats de la transhumància, segurament algun xai o algun cabrit, i també caça menor com colomins, perdius, llebres o tords", apunta De Castellet en aquest reportatge del programa "Un restaurant caníbal a Berlín", de Catalunya Ràdio.

El que no faltava en cap cuina en aquella època era el morter. N'hi havia de diferents tipus. El greix que anava caient de la carn quan es coïa es recollia en una safata ovalada, una greixonera. Aquest greix després s'afegia en una picada.

I la beguda que mai no faltava era el vi. També es feien caldos en grans perols que es posaven sobre el foc. Ara bé: sense patates, arròs o fideus.

Cal tenir en compte que, a principis del segle XVI, no havien arribat encara els productes americans. Per tant, no hi havia patates, tomàquets, pebrots o mongetes seques.

Probablement tampoc hi havien arribat encara els aliments que van portar els àrabs, com l'arròs, les llenties, les albergínies o els espàrrecs, relata Laura de Castellet.

La reforma del 1677: "Sense diners no donen res"

El 1677 s'hi van fer reformes i, en aquest marc, es va gravar a la portalada principal una inscripció que encara es pot llegir avui: "Veritat es que Ostal es que sence diners no donen Res".

I què vol dir això? Ho explica l'actual llogatera, Mònica Segués: "Vol dir que tota persona que consumeix, esmorza, dina o sopa, ha de pagar. I això és una cosa molt important".

Al segle XVIII: pa, vi, aigua, palla i civada

Entre la documentació històrica, s'ha conservat un contracte del 1703 on es demana a l'arrendatari que tingui sempre "pa, vi, aigua, palla i civada" per a persones i bèsties i "altres menges que siguin ben vistes".

Sí que hi va haver un element decisiu per al receptari: l'arribada massiva de francesos (occitans) al segle XVII que van portar, entre altres coses, "la passió pels bolets" amb receptes noves.

Durant molts segles va dependre de l'orde de l'hospital, però al segle XIX va passar a mans privades en plena desamortització dels convents urbans. Concretament, el 1879, any en què va sortir a subhasta i des de llavors va anar passant per diferents mans de privats fins a dia d'avui.

Cinc segles, diversos llogaters

En els cinc segles d'història de l'hostal, hi ha hagut diversos llogaters que han regentat el negoci. Les actuals són la Mònica Segués --que s'encarrega de la sala-- i la seva mare, la Teresa Castells, que és la cuinera. Porten el restaurant des del 2002.

"Hi va haver una família que s'hi va estar més de 100 anys, set generacions", explica Segués.

Bones vistes des del cor de Catalunya

A molt poca distància del santuari de Santa Maria de Pinós i de l'hostal hi ha el Centre Geogràfic de Catalunya, que està senyalitzat dalt d'un petit turó de 930 metres d'altitud.

Per això, aquest indret és un lloc amb vistes privilegiades, des d'on es pot observar des del massís de Montserrat fins als Pirineus. El restaurant sol ser punt de parada de motoristes, ciclistes i persones que fan senderisme a la zona.

Què s'hi menja, ara?

Cuina tradicional catalana. "El menjar de l'àvia", diu la Teresa entre fogons: peus de porc, vedella, macarrons, cigrons amb espinacs, galtes de porc al forn, bacallà amb samfaina, escudella...

De la carta, el que més s'assembla al que s'hi menjava fa 500 anys seria la carn a la brasa, tal com ha explicat Sagués en una entrevista al "Catalunya nit". Però, evidentment, s'hi han anat incorporant tots els aliments que han entrat a la cuina catalana al llarg dels últims 5 segles.

Actes de celebració

Amb motiu del 500 aniversari, l'Hostal de Pinós ha fet aquest dijous diversos actes, com una missa solemne, la xerrada d'una historiadora, la presentació d'un curtmetratge, un dinar popular amb un centenar de comensals i una visita teatralitzada.