Li estafen 100.000 euros amb falses inversions en criptomonedes: "Creia que era amiga meva"
Les estafes per internet, cada cop més freqüents i sofisticades, actualment són el segon delicte més denunciat a Catalunya
L'esquer tenia el seu atractiu: una conversa entre dos periodistes coneguts que s'explicaven els guanys després d'haver invertit en criptomonedes. Una falsa conversa de la qual els periodistes no tenien constància, però que als estafadors els serveix per generar confiança entre els possibles clients.
I la Maria Rosa Lladó Mora va picar l'ham. Ella tenia por del futur, de no tenir prou estalvis per anar-se'n a viure en un habitatge assistit on ja hi ha dues amigues seves. Li agrada la idea de poder disposar d'un minihabitatge per a ella sola però en un edifici compartit, amb atenció mèdica. Amb aquesta conjuntura va pensar que havia de clicar al bàner d'internet. De seguida van contactar amb ella per telèfon i, a partir d'aquí, van començar a tenir una comunicació intensa.
Quan ja havia fet les primeres inversions, van deixar de contactar-hi. I uns dies després li van canviar l'interlocutor. L'home amb qui havia fet les primeres transferències de diners ja havia desaparegut i ara s'hi posava en contacte una dona que li explicava que ell se li havia endut els diners, però que amb ella els recuperaria. "Tenen un 'pico de oro'. Diria que són psicòlegs", explica.
Durant uns mesos, una dona li enviava missatges de WhatsApp constants i també li trucava per telèfon. "Era la meva amiga", diu. I de seguida rectifica: "Jo creia que era la meva amiga". Li preguntava com estava, s'interessava pels seus familiars. En definitiva, li treia tanta informació com podia per saber quines eren les febleses de la Maria Rosa en aquell moment. La víctima d'estafa no explicava a ningú què feia, ni a la seva germana, ni a la filla, ni a les amigues, tot i que amb totes hi té una bona relació. Esperava obtenir els guanys per dir-ho.
De tant en tant li ensenyaven una pantalla com si anés obtenint beneficis, però no l'hi ingressaven mai a l'entitat financera. Va arribar un moment que li van remotar l'ordinador portàtil i els estafadors es feien les transferències bancàries ells sols. A la Maria Rosa li han estafat 100.000 euros:
"M'han estafat, m'han enganyat i no en tinc ni cinc. Ni cinc! Ni per menjar".
Ara és conscient de la situació i ha denunciat el cas als Mossos d'Esquadra. No és l'única. Enguany els Mossos tenen una mitjana de 225 denúncies per estafa per internet diàries. De fet, és el segon delicte que més es denuncia actualment, després dels furts.
L'advocat Rafael Sánchez Sevilla, del bufet Fieldfisher, té altres casos similars. No hi ha un únic perfil de víctima: ni per edat, ni per formació. Els estafadors capten uns clients heterogenis. Sánchez Sevilla apel·la a una implicació més directa de les entitats financeres, que donin tocs d'alerta o reaccionin si hi ha canvis molt significatius en la manera d'operar habitual d'un client:
"Els bancs haurien d'intentar parar aquest tipus de situacions".
José Ángel Merino, cap de l'Àrea Central de Delictes Econòmics dels Mossos d'Esquadra, ha explicat al programa "Els Matins" que en la investigació de les estafes que es fan per internet es troben sovint amb la dificultat que els diners van a parar a altres països.
El traspàs d'informació policial i judicial no sempre és àgil. I els estafadors canvien sovint els diners per dificultar que els policies en segueixin el rastre.
Pots recuperar l'entrevista amb José Ángel Merino aquí:
