Li neguen la pensió de viduïtat després de 18 anys i 2 fills: "Sense un matrimoni, no ets ningú"

Mireia Garriga té 46 anys, viu a Torelló, a Osona, i ara fa un any i mig la vida se li va capgirar. La seva parella, el Jordi, va sortir un matí amb bicicleta i ja no va tornar. Va tenir un atac de cor fulminant i va morir.

Explica que a partir d'aquell moment se li va desfer la vida, "la sentimental, la familiar i l'econòmica també". I per si no fos prou dur afrontar la mort sobtada de la seva parella, del pare dels seus dos fills encara petits --de 8 i 12 anys--, la Mireia encara ha hagut de topar de morros amb la crua realitat administrativa: no li concedeixen la pensió de viduïtat perquè no estava casada ni s'havia registrat com a parella de fet. 

Explica que la primera galleda d'aigua freda li va caure tot just al tanatori, quan va anar a buscar les cendres del Jordi. No les hi podien donar si no anava acompanyada del seu sogre:

"Si no ets un matrimoni, no ets ningú. Com pot ser? Hem estat 18 anys junts, vivint sota el mateix sostre, tenim dos fills i molt amor, però de cop i volta he desaparegut, no soc ningú."

La Mireia ha mogut cel i terra perquè se la reconegui oficialment com a parella, però li han denegat fins a 3 cops la pensió de viduïtat. 

Descarta anar a judici perquè diu que els costos econòmics i emocionals li són, ara mateix, inassumibles. I creu, a més, que les possibilitats de guanyar són poques.

Pels deutes, sí que se la reconeix com a parella

Per poder fer front a les despeses familiars, actualment la Mireia fa mans i mànigues. Compagina tres feines diferents per poder arribar a finals de mes i hi ha coses que no entén de cap manera.

Explica, per exemple, que ningú va posar en dubte que ella hagués de pagar el notari quan va anar a obrir el testament que havia deixat el Jordi. Diu que, en aquell cas, "en certa manera sí que se'm reconeixia com a parella":

"Si ell té un deute, el banc em ve a buscar a mi. En algunes coses sí que et reconeixen com a parella sense cap mena de problema, sobretot pel que fa a deutes, però en canvi, quan és hora d'ajudar-te, et quedes com molt despullada."

Tot plegat, sentencia, són pedres que van a parar a una motxilla que ja va molt carregada. 

Un dret perdut el 2014

En els últims 5 anys, a Catalunya la Seguretat Social ha denegat 463 pensions. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, la majoria de les afectades són dones --com la Mireia-- que no estaven ni casades ni registrades com a parella de fet, tot i poder demostrar anys de convivència o fills en comú.

Abans del 2014, a Catalunya i a altres cinc comunitats més, es podia obtenir la prestació de viduïtat acreditant davant d'un jutjat que eres parella estable, però el Tribunal Constitucional ho va tombar. 

Des de fa temps, les persones vídues afectades estan intentant recuperar aquests drets. I justament aquests dies han organitzat una recollida de firmes i s'han reunit amb els diferents partits polítics aprofitant que la proposta de llei de famílies està en període d'esmenes.

Poder triar el model de família

Una de les associacions que treballa per aconseguir revertir aquest dret és l'associació d'àmbit estatal Viudetat Igualtat. El seu objectiu és poder modificar la normativa --aquesta proposta de llei de famílies-- que es va aprovar en Consell de Ministres ara fa un any.

Àsia Selma, vicepresidenta i portaveu de Viudetat Igualtat, explica que la idea és que tothom tingui la llibertat de triar el model de família que vulgui, sense l'obligació de tenir papers signats.

Per aquesta associació, la situació és injusta i "completament discriminatòria" perquè deixa milers de persones desprotegides i asseguren que això anirà a més perquè creuen que aquest model familiar va a l'alça. 

Àsia Selma també adverteix que entre les famílies hi ha molt desconeixement sobre les pensions de viduïtat. I posa aquest exemple: 

"Tu no cobres la prestació de viduïtat des del mateix dia que t'has casat o t'has registrat com a parella de fet. Ha de passar 1 any des del casament i 5 anys des del registre com a parella de fet, que es redueixen a 2 en cas de criatures en comú."

Tal com estan les coses, amb la normativa actual, la Mireia explica que hi ha molta gent del seu voltant que s'està casant per evitar el que li ha passat a ella: "I ho trobo molt trist, haver-te de casar per por, per dir: 'Ostres! Que no em passi com la Mireia.'"

Com a mínim, al costat d'aquesta associació, ara la Mireia se sent menys sola i amb més força.