Líbia: Més partits que escons
Pot un país celebrar eleccions democràtiques quan el seu propi govern és incapaç de mantenir la seguretat dels ciutadans? Es poden celebrar comicis en un territori farcit de milícies armades, amb faccions armades combatent en diversos indrets? Doncs sí, només en un lloc: a Líbia.
Els libis certifiquen, avui, l'acta de defunció del gaddafisme polític. S'ha acabat la concentració de poder que va mantenir el dictador al llarg de quaranta anys d'història. Hi haurà un poder legislatiu, hi haurà constitució, hi haurà alcaldies i regidors... tot sota un vell axioma: un home, un vot.
Líbia no ho té fàcil, perquè la seva democràcia ha nascut amb defectes de fàbrica. El país està dividit en diversos regnes de taifes, hi ha indrets com Bengasi, Misrata o Zintan que autèntiques ciutat-estat, que desafien el poder el poder central amb centenars de milícies armades que es neguen a lliurar les armes. Són les milícies que van lluitar contra Gaddafi, moltes de les quals, segons Amnistia Internacional, estan darrere dels abusos que es cometen diàriament a Líbia, incloent-hi assassinats, presons clandestines i robatoris. Bengasi, la capital de la Cirenaica, reclama més representació parlamentària i els seus líders flirtegen amb la idea de la secessió. Ahir, uns desconeguts van abatre un helicòpter que transportava material electoral a aquesta ciutat, i el pilot va morir. No es descarta, per tant, que hi hagi un boicot en tota l'àrea de Bengasi.
Però no totes les dades són catastròfiques. Ja s'han fet algunes eleccions locals i la vida quotidiana per als sis milions de libis retorna a la normalitat després de l'enorme convulsió que va suposar la guerra i el col·lapse de la dictadura. Els comerços s'han reobert i la gent passeja pel carrer amb tranquil·litat. I molt important: la producció de petroli, el mannà que proporciona a Líbia el 90% dels seus ingressos, ha recuperat abans del que estava previst el nivell previ a la revolució del febrer del 2011.
Avui votaran 2,8 milions d'electors, però es presenten 2.639 candidats i 374 partits polítics diferents. Tot això per a un parlament de només 200 escons! Hi ha potser un factor que explica aquest autèntic Big Bang de formacions polítiques. Després de 40 anys de concentració de poder en una sola persona, Moammar al-Gaddafi, els libis tenen ganes de diversitat, ganes d'experimentar la fragmentació, potser massa i tot.
Els libis certifiquen, avui, l'acta de defunció del gaddafisme polític. S'ha acabat la concentració de poder que va mantenir el dictador al llarg de quaranta anys d'història. Hi haurà un poder legislatiu, hi haurà constitució, hi haurà alcaldies i regidors... tot sota un vell axioma: un home, un vot.
Líbia no ho té fàcil, perquè la seva democràcia ha nascut amb defectes de fàbrica. El país està dividit en diversos regnes de taifes, hi ha indrets com Bengasi, Misrata o Zintan que autèntiques ciutat-estat, que desafien el poder el poder central amb centenars de milícies armades que es neguen a lliurar les armes. Són les milícies que van lluitar contra Gaddafi, moltes de les quals, segons Amnistia Internacional, estan darrere dels abusos que es cometen diàriament a Líbia, incloent-hi assassinats, presons clandestines i robatoris. Bengasi, la capital de la Cirenaica, reclama més representació parlamentària i els seus líders flirtegen amb la idea de la secessió. Ahir, uns desconeguts van abatre un helicòpter que transportava material electoral a aquesta ciutat, i el pilot va morir. No es descarta, per tant, que hi hagi un boicot en tota l'àrea de Bengasi.
Però no totes les dades són catastròfiques. Ja s'han fet algunes eleccions locals i la vida quotidiana per als sis milions de libis retorna a la normalitat després de l'enorme convulsió que va suposar la guerra i el col·lapse de la dictadura. Els comerços s'han reobert i la gent passeja pel carrer amb tranquil·litat. I molt important: la producció de petroli, el mannà que proporciona a Líbia el 90% dels seus ingressos, ha recuperat abans del que estava previst el nivell previ a la revolució del febrer del 2011.
Avui votaran 2,8 milions d'electors, però es presenten 2.639 candidats i 374 partits polítics diferents. Tot això per a un parlament de només 200 escons! Hi ha potser un factor que explica aquest autèntic Big Bang de formacions polítiques. Després de 40 anys de concentració de poder en una sola persona, Moammar al-Gaddafi, els libis tenen ganes de diversitat, ganes d'experimentar la fragmentació, potser massa i tot.
