L'iceberg més gran del món, atrapat per un inusual fenomen oceànic

Els científics segueixen amb atenció un fenomen pràcticament insòlit, el bloqueig de l'iceberg més gran del món, que s'ha aturat al nord de les illes Òrcades del Sud, a 600 quilòmetres de l'Antàrtida.

Es tracta de l'iceberg A23a, un bloc de gel gairebé tan gran com 40 vegades la ciutat de Barcelona. Fa mesos que gira sobre un mateix punt de l'oceà Antàrtic, en comptes de seguir el corrent en direcció a l'Atlàntic Sud, perquè un enorme cilindre d'aigua l'ha capturat al seu damunt.

Aquest fenomen ha estat batejat pels investigadors amb el nom de Columna Taylor, i podria fer que l'A23a es mantingués donant voltes sobre si mateix durant anys.

Un iceberg que es va desprendre en els anys 80

Els oceanògrafs han documentat la trajectòria de l'A23a des que es va desprendre de la costa antàrtica el 1986. Convertit en un iceberg colossal, de seguida va quedar ancorat als fangs del mar de Weddell, i allà va passar 30 anys.

Però el 2020, l'A23a va tornar a centrar les mirades dels científics quan es va alliberar i va continuar el seu camí cap al nord. El recorregut cap a les aigües més càlides ha durat quatre anys, fins que a principis d'abril de 2024 va entrar al Corrent Circumpolar Antàrtic, un corrent massiu que mou un centenar de vegades més d'aigua que tots els rius del planeta.

Els investigadors donaven per fet que l'iceberg es veuria impulsat definitivament cap a l'Atlàntic Sud, però això no ha estat així. Després d'entrar al Corrent Circumpolar Antàrtic, l'A23a s'ha quedat clavat i girant contra rellotge uns 15 graus cada dia.

A més, el fet que hagi quedat aturat prop de les Òrcades del Sud podria ser problemàtic per a la vida silvestre de l'Antàrtida, on milions de foques, pingüins i aus marines es reprodueixen. Ara que s'ha encallat, l'A23a podria impedir l'accés d'aquests animals a les aigües del voltant, de les quals s'alimenten.

Què és la Columna Taylor

Si fa tres dècades l'A23a va quedar bloquejat al damunt del fang del fons del mar, ara es calcula que hi ha almenys 1.000 metres d'aigua entre la seva part inferior i el terra marí, però igualment no es pot moure. Un fenomen descrit per primer cop fa tot just un segle per part del prestigiós físic de Cambridge Sir G. I. Taylor, que dona nom a la Columna Taylor.

Aquest professor va descobrir que, quan un corrent impacta contra un obstacle al fons del mar, es pot dividir en dos fluxos diferenciats que generen una massa d'aigua en rotació. En el cas de l'iceberg A23a, el corrent d'aigua que l'impulsava ha topat amb el banc de Pirie, un altiplà al fons oceànic que fa 100 quilòmetres d'amplada.

No existeix cap càlcul aproximat sobre quant de temps podria passar l'A23a bloquejat en aquest indret, però un experiment del British Antarctic Survey --traduït com el Relleu Antàrtic Britànic-- amb una boia científica sobre una altra Columna Taylor a la zona del banc de Pirie va comprovar que l'instrument encara girava sobre ell mateix en aquest punt quatre anys més tard.

El que sí que és clar és que, com més temps passi rotant sobre ell mateix, l'iceberg més gran del món retardarà progressivament el camí que li queda cap al nord i farà cada cop més tardana la seva desaparició.