Líders internacionals i mediadors de conflictes participen en la Conferència internacional de Sant Sebastià
Faltaven pocs minuts per les dues del migdia quan la cinquantena de participants a la Conferència de Pau han començat a debatre sobre la situació en què es troba Euskadi. En una habitació de la Casa de la Pau de Sant Sebastià, batejada com a "sala Gandhi", representants internacionals i de partits, sindicats i la patronal bascos han consensuat després de tres hores una declaració que demana a ETA que aturi definitivament les accions armades, i als governs espanyol i francès que acceptin el diàleg sobre les conseqüències del conflicte.
Ramon RadóActualitzat
Les entitats organitzadores
La Conferència de Pau està impulsada per l'organització pacifista Lokarri, successora del moviment Elkarri, i el Grup Internacional de Contacte (GIC) liderat per Brian Currin. A més, en l'organització també hi han participat quatre entitats especialitzades en la resolució de conflictes: l'alemanya Berghof Foundation, l'organització de beneficència Conciliation Resources, The Desmond and Leah Tutu Legacy Foundation auspiciada per l'arquebisbe sud-africà i el centre de cultura de pau noruec Noref.
Els líders internacionals
Dins de la sala Gandhi, a la taula presidencial hi havia els dirigents internacionals que després han encapçalat la lectura del comunicat:
Kofi Annan. Secretari general de les Nacions Unides entre 1997 i 2006. Nascut a Ghana el 1938, ha treballat a l'Organització Mundial de la Salut però gran part de la seva trajectòria l'ha fet a l'ONU. Va ser enviat com a representant especial del secretari general a l'antiga Iugoslàvia els anys 1995 i 1996. L'any 2001 va ser guardonat amb el premi Nobel de la Pau.
Gerry Adams. Líder del partit nacionalista irlandès Sinn Féin. Va ser una figura clau en el procés de pau d'Irlanda del Nord, negociant els Acords de Divendres Sant. Juntament amb Martin McGuinness, va aconseguir que l'IRA abandonés les armes.
Bertie Ahern. Primer ministre de la República d'Irlanda entre 1997 i 2008. Líder del partit democrataprogressista Fianna Fáil des del 1994, va ser un dels padrins dels Acords de Divendres Sant del 1998, juntament amb Tony Blair. Va dimitir en veure's involucrat en un cas de corrupció.
Gro Harlem Bruntland. Primera ministra de Noruega en tres ocasions. Política laborista, ha ocupat diversos ministeris i, fins ara, és l'única dona que ha encapçalat l'executiu del seu país. Va ser directora de l'Organització Mundial de la Salut entre 1998 i 2003 i, des de 2007, és enviada especial de l'ONU per al canvi climàtic.
Pierre Joxe. Ministre d'Interior i de Defensa francès en governs de François Mitterrand. Des de l'any 2001 és membre del Consell Constitucional de França. Durant la seva època com a ministre d'Interior va ser responsable de la detenció de desenes de membres d'ETA.
Jonathan Powell. Diplomàtic britànic. Va ser cap de gabinet de Tony Blair durant els deu anys que va ser a Downing Street i, com a tal, va viure de ben a prop les negociacions per la pau a Irlanda del Nord. Va escriure el llibre "Great Hatred, Little Room: Making Peace in Northern Ireland" sobre les interioritats de les converses.
Els mediadors
En una altra taula, davant dels representants internacionals, s'hi asseien els cinc membres del GIC, a més dels representants de les entitats organitzadores:
Brian Currin. Advocat sud-africà. Va participar en la Comissió de la Veritat i la Reconciliació després del final del règim de l'apartheid. Ha participat com a mediador en els conflictes d'Irlanda del Nord, Sri Lanka, Ruanda i el Pròxim Orient i assessora l'esquerra abertzale des del procés de pau frustrat de l'any 2006. Va impulsar la Declaració de Brussel·les, signada per quatre premis Nobel i que demanava a ETA una treva "permanent i verificable internacionalment".
Silvia Casale. Representant de l'ONU contra la tortura entre 2007 i 2009. Criminòloga de professió, ha treballat de consultora independent de Presons d'Anglaterra i Gal·les i, des del 1998, forma part de la Comissió de Revisió de Sentències d'Irlanda del Nord. Des de l'any 2010 assessora el Consell d'Europa per posar en marxa mecanismes preventius dels tractes degradants o inhumans.
Pierre Hazan. Professor universitari suís expert en conflictes. Autor de diversos llibres sobre Justícia Criminal Internacional i Comissions de la Veritat, fa classes a la universitat de Ginebra i a la Sciences-Po de París. Abans de fer carrera acadèmica va treballar de periodista i va cobrir conflictes com la Guerra dels Balcans o l'onada de violència a la regió dels Grans Llacs. Col·labora amb l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans.
Raymond Kendall. Secretari general de la Interpol entre 1985 i 2000. Després de retirar-se, va ser nomenat secretari general honorari d'aquesta organització. Al llarg de tota la seva vida ha desenvolupat tasques en qüestions de seguretat, des de la policia colonial d'Uganda a Scotland Yard. Ha rebut, entre altres condecoracions, la Legió d'Honor.
Nuala O'Loan. Defensora del Poble d'Irlanda del Nord entre 1999 i 2007. És ambaixadora irlandesa per a la resolució de conflictes i enviada especial per a Timor oriental. Ha assessorat agències governamentals responsables de la vigilància en països d'arreu del món. Actualment forma part de la Cambra dels Lords britànica.
Alberto Spektorowski. Professor de Ciència Política a la Universitat de Tel Aviv. Va ser assessor del que va ser ministre d'Afers Estrangers israelià, Shlomo Ben-Ami, durant les negociacions de pau de Camp David, l'any 2000. Ha treballat a les universitats nord-americanes de Colúmbia i Wisconsin i a la Universitat Hebrea de Jerusalem.
Els representants polítics i socials
La resta de participants eren al voltant d'aquestes dues taules. Entre els representants polítics bascos hi havia Iñigo Urkullu (PNB), Jesús Eguiguren i Carlos Totorika (PSE-EE), Pello Urizar (EA), Oskar Matute (Alternatiba), Uxue Barkos (Geroa Bai), Rebeka Ubera (Aralar) i els representants de l'esquerra abertzale Rufi Etxeberría i Juan José Petrikorena.
Pel que fa als agents econòmics, hi han assistit els sindicalistes Txiki Muñoz (ELA), Ainhoa Etxaide (LAB) i Unai Sordo (CCOO) i la vicepresidenta de Confebask, Ana Belén Juaristi.
La Conferència de Pau està impulsada per l'organització pacifista Lokarri, successora del moviment Elkarri, i el Grup Internacional de Contacte (GIC) liderat per Brian Currin. A més, en l'organització també hi han participat quatre entitats especialitzades en la resolució de conflictes: l'alemanya Berghof Foundation, l'organització de beneficència Conciliation Resources, The Desmond and Leah Tutu Legacy Foundation auspiciada per l'arquebisbe sud-africà i el centre de cultura de pau noruec Noref.
Els líders internacionals
Dins de la sala Gandhi, a la taula presidencial hi havia els dirigents internacionals que després han encapçalat la lectura del comunicat:
Kofi Annan. Secretari general de les Nacions Unides entre 1997 i 2006. Nascut a Ghana el 1938, ha treballat a l'Organització Mundial de la Salut però gran part de la seva trajectòria l'ha fet a l'ONU. Va ser enviat com a representant especial del secretari general a l'antiga Iugoslàvia els anys 1995 i 1996. L'any 2001 va ser guardonat amb el premi Nobel de la Pau.
Gerry Adams. Líder del partit nacionalista irlandès Sinn Féin. Va ser una figura clau en el procés de pau d'Irlanda del Nord, negociant els Acords de Divendres Sant. Juntament amb Martin McGuinness, va aconseguir que l'IRA abandonés les armes.
Bertie Ahern. Primer ministre de la República d'Irlanda entre 1997 i 2008. Líder del partit democrataprogressista Fianna Fáil des del 1994, va ser un dels padrins dels Acords de Divendres Sant del 1998, juntament amb Tony Blair. Va dimitir en veure's involucrat en un cas de corrupció.
Gro Harlem Bruntland. Primera ministra de Noruega en tres ocasions. Política laborista, ha ocupat diversos ministeris i, fins ara, és l'única dona que ha encapçalat l'executiu del seu país. Va ser directora de l'Organització Mundial de la Salut entre 1998 i 2003 i, des de 2007, és enviada especial de l'ONU per al canvi climàtic.
Pierre Joxe. Ministre d'Interior i de Defensa francès en governs de François Mitterrand. Des de l'any 2001 és membre del Consell Constitucional de França. Durant la seva època com a ministre d'Interior va ser responsable de la detenció de desenes de membres d'ETA.
Jonathan Powell. Diplomàtic britànic. Va ser cap de gabinet de Tony Blair durant els deu anys que va ser a Downing Street i, com a tal, va viure de ben a prop les negociacions per la pau a Irlanda del Nord. Va escriure el llibre "Great Hatred, Little Room: Making Peace in Northern Ireland" sobre les interioritats de les converses.
Els mediadors
En una altra taula, davant dels representants internacionals, s'hi asseien els cinc membres del GIC, a més dels representants de les entitats organitzadores:
Brian Currin. Advocat sud-africà. Va participar en la Comissió de la Veritat i la Reconciliació després del final del règim de l'apartheid. Ha participat com a mediador en els conflictes d'Irlanda del Nord, Sri Lanka, Ruanda i el Pròxim Orient i assessora l'esquerra abertzale des del procés de pau frustrat de l'any 2006. Va impulsar la Declaració de Brussel·les, signada per quatre premis Nobel i que demanava a ETA una treva "permanent i verificable internacionalment".
Silvia Casale. Representant de l'ONU contra la tortura entre 2007 i 2009. Criminòloga de professió, ha treballat de consultora independent de Presons d'Anglaterra i Gal·les i, des del 1998, forma part de la Comissió de Revisió de Sentències d'Irlanda del Nord. Des de l'any 2010 assessora el Consell d'Europa per posar en marxa mecanismes preventius dels tractes degradants o inhumans.
Pierre Hazan. Professor universitari suís expert en conflictes. Autor de diversos llibres sobre Justícia Criminal Internacional i Comissions de la Veritat, fa classes a la universitat de Ginebra i a la Sciences-Po de París. Abans de fer carrera acadèmica va treballar de periodista i va cobrir conflictes com la Guerra dels Balcans o l'onada de violència a la regió dels Grans Llacs. Col·labora amb l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans.
Raymond Kendall. Secretari general de la Interpol entre 1985 i 2000. Després de retirar-se, va ser nomenat secretari general honorari d'aquesta organització. Al llarg de tota la seva vida ha desenvolupat tasques en qüestions de seguretat, des de la policia colonial d'Uganda a Scotland Yard. Ha rebut, entre altres condecoracions, la Legió d'Honor.
Nuala O'Loan. Defensora del Poble d'Irlanda del Nord entre 1999 i 2007. És ambaixadora irlandesa per a la resolució de conflictes i enviada especial per a Timor oriental. Ha assessorat agències governamentals responsables de la vigilància en països d'arreu del món. Actualment forma part de la Cambra dels Lords britànica.
Alberto Spektorowski. Professor de Ciència Política a la Universitat de Tel Aviv. Va ser assessor del que va ser ministre d'Afers Estrangers israelià, Shlomo Ben-Ami, durant les negociacions de pau de Camp David, l'any 2000. Ha treballat a les universitats nord-americanes de Colúmbia i Wisconsin i a la Universitat Hebrea de Jerusalem.
Els representants polítics i socials
La resta de participants eren al voltant d'aquestes dues taules. Entre els representants polítics bascos hi havia Iñigo Urkullu (PNB), Jesús Eguiguren i Carlos Totorika (PSE-EE), Pello Urizar (EA), Oskar Matute (Alternatiba), Uxue Barkos (Geroa Bai), Rebeka Ubera (Aralar) i els representants de l'esquerra abertzale Rufi Etxeberría i Juan José Petrikorena.
Pel que fa als agents econòmics, hi han assistit els sindicalistes Txiki Muñoz (ELA), Ainhoa Etxaide (LAB) i Unai Sordo (CCOO) i la vicepresidenta de Confebask, Ana Belén Juaristi.
