L'imam de Ripoll es va reunir quatre vegades a la presó amb policies
Després dels atemptats del 17A, es va vincular l'imam, ideòleg dels atacs, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència
El sumari dels atemptats de Barcelona i Cambrils estudia els vincles de l'imam de Ripoll amb la Guàrdia Civil i el Centre Nacional d'Intel·ligència. Segons un informe elaborat per Institucions Penitenciàries, l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, va rebre entre el 2012 i el 2014 quatre entrevistes policials a la presó de Castelló, on complia condemna per tràfic de drogues.
En l'informe, fet a petició del jutge que investiga els atemptats, Fernando Andreu, s'inclouen els números d'identificació dels policies. Després dels atemptats, es va vincular l'imam de Ripoll, l'ideòleg dels atacs, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència.
Fins i tot, el director del CNI va comparèixer al Congrés a porta tancada per donar explicacions.
Alhora, l'Audiència Nacional està sabent detalls de com es van preparar els atacs. L'objectiu era matar. Però ara s'està veient com pretenien fer una massacre encara molt més gran.
Cercle terrorista ampli i radicalitzat
El sumari del cas situa els implicats Driss Oukabir i Mohamed Hichamy a Cambrils dies abans de l'atemptat. Dos testimonis protegits, el cambrer i el client d'un bar proper al passeig marítim on es va cometre l'atac, identifiquen els implicats en dues trobades que van tenir per separat amb altres persones no identificades.
Més indicis de la investigació contra Oukabir, que sempre ha negat tenir relació amb els fets, i a qui un altre testimoni va situar a la casa d'Alcanar.
És aquí on, entre tota la documentació trobada pels Mossos, es localitza més d'un centenar de targetes de prepagament de mòbil. Segons els Mossos, les cèl·lules terroristes les utilitzen habitualment per poder dotar-se d'identitats fictícies.
Aquests números de mòbil haurien servit per demanar petits crèdits ràpids a empreses especialitzades i poder finançar-se. D'entrada volien fer sevir furgonetes, però també van buscar altres vehicles.
Productes explosius i documentació
El 16 d'agost, poc abans de l'explosió d'Alcanar, un d'ells, Youssef Aalla, va intentar llogar un totterreny, un vehicle més robust. Del sumari del cas, però, es desprèn una part d'improvisació, i també que no sabien la documentació que se'ls demanaria per llogar vehicles o per aconseguir els productes industrials amb què van fer els explosius.
A principis de juliol van provar de comprar 100 litres de peròxid d'hidrogen. Van intentar enganyar el venedor amb l'excusa que tenien una bugaderia al Marroc. Però no ho van aconseguir fins l'endemà perquè no portaven la documentació necessària. A finals de juliol hi van tornar i en van comprar 240 litres més. Sempre pagaven en efectiu.
Dins la furgoneta, un testimoni recorda que hi portaven congeladors, per transportar l'explosiu TATP, conegut com la "mare de Satan", habitual de Daesh, i que necessita fredor.
Els implicats no només eren fidels en les formes d'actuar, habituals de terroristes islàmics, sinó també en les seves creences. En el sumari es relaten diversos símbols que van fer servir, com portar un mocador vermell al coll, en referència a un dels primers seguidors del profeta Mahoma, i també que van fer un ritual de comiat anomenat "camí sense retorn" en un restaurant abandonat a Riudecanyes.
