L'impacte de la tragèdia de Germanwings als Alps, 10 anys després: "Mantenim viva la memòria"
Des del dia del sinistre, s'ha establert un vincle entre els veïns dels pobles de Lo Vernet i Prats de Blèuna amb els familiars de les víctimes
La tragèdia de Germanwings del 24 de març del 2015 va canviar la vida dels familiars de les víctimes i també la de dos petits pobles propers al lloc de la tragèdia: les viles de Lo Vernet i Prats de Blèuna, al departament francès dels Alps de l'Alta Provença.
Els seus habitants s'han convertit volgudament, des d'aleshores, en els guardians de la memòria de les 149 víctimes que viatjaven en el vol 9525 que feia el trajecte de Barcelona a Düsseldorf.
Alguns familiars acudeixen sovint a la zona i agraeixen el respecte que els tenen els veïns. En les seves estades aprofiten per visitar els diferents punts de memòria que hi ha.
Més de 300 assistents a l'acte dels 10 anys
Més de 300 familiars i amics de les víctimes han participat aquest dilluns a l'acte de commemoració dels 10 anys de la tragèdia a Lo Vernet, França, on es va estavellar l'avió.
Una ofrena floral al cementiri ha marcat l'inici de la cerimònia privada, que ha continuat amb un simbòlic minut de silenci a les 10.40 hores, i la lectura, després, un per un, del nom de les 149 víctimes.
Hi ha un nom exclòs, el del copilot que va estavellar l'avió. Segons l'informe de l'Autoritat d'Investigació Civil de França per la Seguretat Aèria (BEA), el copilot Andreas Lubitz ho va fer de manera "deliberada" i "planejada" quan es va quedar sol a la cabina, aprofitant la sortida del pilot.
Tenia un llarg historial de diagnòstics per depressió i nombroses baixes mèdiques que no havia comunicat a la companyia. El mateix mes de març del 2015, un metge li va donar la baixa i li va prescriure tractament psiquiàtric hospitalari per una possible psicosi, però Germanwings ho desconeixia.
Entre les autoritats presents a l'acte, hi era el conseller delegat de Lufthansa (Germanwings era la filial de baix cost).
Aquest diumenge s'ha fet un acte de record a l'aeroport del Prat, amb la presència dels presidents Salvador Illa i Artur Mas, i el president del Parlament, Josep Rull.
El retorn de les famílies
La família Motjé ve fins a tres vegades cada any. Narcís Motjé i Montserrat Terris van perdre el seu fill Jordi. Viuen a Girona i en unes sis hores amb cotxe poden arribar a Lo Vernet. És on hi ha un dels "In memoriam", just davant de les muntanyes, i on els familiars tenen una sala de la memòria privada amb records de les víctimes. Com comenta Montserrat Terris:
"En el memorial em trobo com si estigués enmig de tots ells amb una fredor i un silenci eixordador perquè realment impressiona."
El dolor de la pèrdua els acompanya cada dia, lamenta el pare.
"Cada vegada que venim tenim la sensació estranya que sembla que venim a veure el Jordi. Ja sé que alguns pensaran que és una bestiesa, és cert. Però tenim la sensació que el venim a veure. (Dins de l'avió) van patir uns moments desesperants i allò no ho podem oblidar."
En les seves estades a Lo Vernet també procuren visitar el lloc de l'impacte, si la neu ho permet. Allà s'hi ha col·locat una escultura en forma d'esfera daurada anomenada The Solar Orb, de l'artista alemany Jürgen Batsheide, que està feta per 149 peces, una per cada víctima.
El record d'un dia fatídic
Pels carrers d'aquestes viles costa veure-hi veïns. Lo Vernet i Prats no arriben als 150 habitants cadascun. Al cel, però, hi ha moviment. És una zona de trànsit d'avions i el silenci que hi ha permet sentir com passen.
Fa 10 anys, els vilatans, però, no van sentir el xoc de l'avió. Les muntanyes del massís de Tres Bisbes van engolir-ne el soroll. Després d'haver sortit de Barcelona, el vol 9525 va deixar de donar senyals a les 10.30. A les 10.41 va impactar contra la muntanya. Des d'aleshores la vida tranquil·la de la zona es va trastocar per sempre.
Qui era alcalde de Prats, Bernard Bartolini, explica que se senten els guardians de la memòria perquè no volen que ningú oblidi què va passar:
"Em faig meu el deure de mantenir viva la memòria. És important per a la gent que no ha viscut l'accident, per als que no saben per què hi ha un memorial."
Les persones i el paisatge han canviat
Entre els dos pobles hi ha diversos monuments --més un espai per a la memòria només accessible als familiars de les víctimes-- i són nombrosos els cartells que indiquen la direcció per trobar-los.
Han suposat un canvi en el paisatge, però també han transformat les seves vides, com ens explica l'alcalde de Prats:
"Sobre l'accident, hi ha un abans on la vida era tranquil·la i pacífica... i després de l'accident la situació va canviar perquè la mirada que vam veure en els familiars va tenir un impacte profund a la zona."
Des del primer dia els veïns dels pobles van acollir els familiars que arribaven i des d'aleshores han establert uns vincles que fa anys que duren, segons l'alcalde de Lo Vernet, François Balique. En el seu poble, en el moment dels fets, hi havia tants habitants com víctimes.
"Som gent modesta. Estem en una regió dels Alps que és bonica, però modesta, i donem el que tenim. Obrim les portes de casa i obrim els nostres cors i no s'han tancat per als familiars de les víctimes de l'accident."
L'instint d'acollir
Alguns habitants de la zona fins i tot han canviat de vida. Regis Chaussegros era bomber voluntari i va treballar en les tasques de rescat durant 10 dies.
Un temps després va deixar la seva feina a Niça i amb la seva dona Gloria han obert un petit hotel a Le Javier.
"Potser inconscientment vam crear aquest hotel per acollir gent. Vam comprar la granja, la vam refer per acollir francesos i gent de tot el món, i potser vam fer aquest canvi de manera inconscient."
Què ha canviat en l'aviació?
L'Agència Europea de Seguretat Aèria recomana la presència obligatòria de dues persones a la cabina, ja que des dels atemptats de l'11-S la porta queda tancada i no s'hi pot accedir des de fora.
També s'ha establert que es facin controls aleatoris de drogues i alcohol als pilots i es fan proves psicològiques més exhaustives a l'hora de donar llicències de vol o quan es contracta un pilot.
L'Associació d'Afectats del Vol Germanwings 9525 als Alps representa la majoria de les 50 víctimes de nacionalitat espanyola que hi va haver, la majoria catalanes.
Gràcies a la seva tasca s'ha aconseguit que, a tot l'estat, les baixes mèdiques arribin directament a les empreses i que no sigui el treballador qui les ha de notificar. Una mesura que volen que arribi a tota la Unió Europea.
Continuen lluitant i treballant, però, perquè no es repeteixi mai més el que va passar el 24 de març del 2015 i perquè els avions siguin cada cop més segurs.
