L'impacte emocional per als maquinistes dels suïcidis a les vies: "La por et queda al cos"

Els usuaris habituals de tren s'hi han acostumat. Entre les diverses causes de retards n'hi ha una que en provoca de fins a dues hores, però que accepten amb resignació i tristesa. Ens referim als suïcidis.

Cada any, una setantena de persones decideixen treure's la vida tirant-se a les vies. Un fenomen que és especialment present a Catalunya: l'any 2021, de les 105 persones que es van suïcidar fent servir aquest mètode a tot Espanya, 71 ho van fer en vies catalanes. És una proporció que es repeteix any rere any i que té una possible explicació --segurament no l'única--: que hi ha més trams de vies pròxims a pobles i ciutats.

Els maquinistes

Aquesta xacra té, a més de les mateixes persones i les seves famílies, altres víctimes col·laterals. Els usuaris de tren --que suporten retards molt llargs-- i, en l'àmbit psicològic, els maquinistes de tren. La majoria saben que tenen moltes probabilitats de trobar-se en aquesta situació. N'hi ha que s'hi han trobat fins a una desena de vegades. Renfe disposa d'un servei d'assistència psicològica, tant presencial com telefònica, per ajudar-los a superar el trauma.

En Francisco Sanz ho ha viscut tres vegades, una situació per la qual mai s'està prou preparat. A la mateixa cabina del tren recorda el lloc on va passar:

"Aquí al davant és on vaig tenir l'últim atropellament, en direcció contrària. Va sortir una senyora, més o menys on hi ha aquelles canyes, i jo ja estava a prop i no vaig poder evitar-ho."

El tren té un fre d'emergència, però a 100 km/h tarda entre 400 i 500 metres a aturar-se, i les persones que volen treure's la vida se situen molt més a prop.

"És un moment d'angoixa. Quan t'hi trobes fas tot el possible per aturar el tren. No es pot, és molt difícil aturar el tren a temps. La primera vegada que em va passar vaig estar tres dies sense conduir perquè, la veritat, estava angoixat."

En Rubén Crego només fa tres anys que condueix un tren, però ja s'hi ha trobat. Des de llavors, cada vegada que veu gent que s'acosta a les vies o les travessa, cosa que passa molt sovint a la línia del Maresme per les platges, pateix.

"Tens la sensació que tornarà passar. I aquest por et queda al cos."

Els suïcidis a les vies del tren han augmentat lleugerament, igual que el total de suïcidis, que han passat de 510 al 2016 a 556 el 2020. Però el que s'ha disparat en els últims dos anys han estat les temptatives de suïcidi: si el 2016 n'hi va haver 2.837, l'any passat van arribar a les 6.527. I la tendència és que aquest any se superin de molt les 7.000 temptatives.

Prevenció: amb suport, molts suïcidis es podrien evitar

Des de la unitat de prevenció del suïcidi de l'Hospital de Sant Pau, pionera a Catalunya, viuen aquesta situació amb preocupació. Víctor Serrano, psiquiatre de la unitat, ens explica com ha canviat el panorama a urgències de salut mental:

"En l'últim any, any i escaig, estan augmentant exponencialment els casos que venen, sobretot perquè són pacients que han perdut coses a la vida, des de familiars fins a feines, fins a tota una inestabilitat a la seva vida, i ara estan venint molt, molt, molt a urgències, estem veient gairebé el doble de pacients amb ideació autolítica (d'autolesionar-se o treure's la vida) que fa 5 anys."

Si bé és cert que la literatura mèdica avala el fet que entre un 70 i un 90% dels casos de persones que decideixen treure's la vida tenen un trastorn mental, Serrano adverteix que cal tenir en compte que hi ha molts factors "externs" que poden portar cap a aquest trastorn. De fet, hi ha determinats factors que poden protegir-nos contra les depressions, per exemple.

"El fet de poder tenir una feina estable, tenir una estructura familiar estable, una comunitat al teu entorn que et doni suport, una esperança de tirar cap endavant... tots aquests factors s'ha demostrat àmpliament que hi intervenen."

Un altre element bàsic per evitar que una persona arribi a suïcidar-se és escoltar-la i parlar-n'hi, i buscar el suport d'un professional. La majoria de casos, milloren o remeten.

"Aquesta ideació autolítica disminueix i mai és permanent. Per tant, buscant ajuda, amb un psiquiatre, amb un psicòleg, en la majoria dels casos, per no dir gairebé tots, remet aquesta ideació autolítica."

Però encara queda molt camí per recórrer pel que fa a recursos en la sanitat pública. No hi ha prou psiquiatres ni psicòlegs per donar l'atenció que caldria. "Seria ideal que alguns pacients que tenen ganes de fer-se mal poguessin rebre una atenció urgent, el mateix dia o el següent, en un dispositiu on ingressar o no, però que fos un seguiment diari... i això ara mateix és molt difícil", diu Serrano.

De fet, la Unitat de Prevenció del Suïcidi de l'Hospital de Sant Pau, pionera a l'estat, compta només amb dos professionals que, a més, no hi treballen a jornada completa.