L'independentisme dona imatge d'unitat i es conjura per vetllar perquè s'apliqui l'amnistia

Fotografia de família de l'independentisme en ple a la presó Model per escenificar la satisfacció per l'aprovació aquest dijous de la llei d'amnistia.

A l'acte, organitzat per Òmnium Cultural, hi han assistit representants de tots els partits independentistes, entre ells Jordi Turull, de Junts; Oriol Junqueras, d'ERC; Laia Estada, de la CUP, a més dels Comuns, la presidenta del Parlament, Anna Erra, i diverses entitats independentistes. 

L'acte unitari ha escenificat l'esforç col·lectiu que s'ha fet perquè s'aprovi la llei d'amnistia, una llei que el president d'Òmnium, Xavier Antich, en una entrevista a "Els matins" ha dit que espera que serveixi per arxivar les causes independentistes que ara són als jutjats.

"El que va passar ahir és la victòria política del moviment més important que ha tingut lloc des de l'octubre del 2017. Suposa una esmena que el poder legislatiu li fa al poder judicial", ha assegurat. I ha continuat:

"És una manera de dir: 'Ttot això que heu fet amb totes les causes obertes, les penes, la gent castigada, tot l'empresonament, tots els inhabilitats, totes les multes, doncs això no era delicte. I, per tant, tot això queda esborrat'."

Després de la fotografia, l'activista mallorquina Antònia Maria Dols, portaveu del col·lectiu Batec, ha llegit un manifest en què han qualificat l'aprovació de la llei al Congrés dels Diputats de "conquesta col·lectiva".

Per Òmnium, es tracta d'"una fita històrica" per a tots aquells que han treballat incansablement per fer realitat aquesta llei i per a la societat catalana en conjunt.

L'entitat assegura que "és una victòria arrencada a l'Estat, que ha situat de nou el conflicte allà d'on no hauria d'haver sortit mai: el terreny polític", i una "resposta a la repressió que l'independentisme català continua patint", així com "un pas més en la resolució democràtica del conflicte".

Per Òmnium, l'aplicació immediata de l'amnistia és un "acte de reparació als milers de catalans i catalanes que han estat perseguits, investigats, encausats, inhabilitats, multats, empresonats i obligats a exiliar-se", i no hauria estat possible sense els milers de signatures ciutadanes i el suport dels centenars d'entitats que formen part de l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació.

Següent fita: dret a l'autodeterminació

En l'acte s'ha recordat que, durant la darrera dècada, la societat catalana ha protagonitzat "un procés democràtic exemplar, caracteritzat per una mobilització persistent i pacífica per decidir lliurement el seu present i futur".

Ara, més enllà de la fita de l'amnistia, el manifest ha defensat que "la necessària pluralitat i diversitat internes del moviment no han de ser impediments per a la defensa i consecució d'objectius compartits".

Segons el manifest, "les multes, empresonaments, exilis, l'espionatge o investigacions policials només han aconseguit reforçar els centenars d'arguments que justifiquen l'aposta perquè Catalunya disposi d'un estat propi" i s'han mostrat disposats a treballar per als grans consensos de país i per garantir el dret a l'autodeterminació.