L'independentisme, més fragmentat que mai, busca superar el 50% dels vots

En les eleccions al Parlament d'aquest diumenge, els partits independentistes busquen arribar per primera vegada al llindar del 50% dels vots. En uns comicis enmig d'una pandèmia, en què previsiblement la participació baixarà, l'independentisme pot tenir a l'abast arribar a aquesta xifra, si aconsegueix mobilitzar bona part dels votants dels últims comicis al Parlament.

El fet de no haver obtingut mai la meitat dels vots ha estat una de les crítiques recurrents que s'ha fet a les formacions sobiranistes durant el procés. En les últimes eleccions al Parlament, el desembre de 2017, l'independentisme va conservar la majoria absoluta al Parlament però es va quedar en un 47,5% dels sufragis. La xifra és tres dècimes inferior a la dels anteriors comicis: el 27 de setembre de 2015, en les eleccions anomenades plebiscitàries, la suma de Junts pel Sí i la CUP va ser del 47,8% dels vots.

La vegada que més a prop han estat les formacions independentistes d'aquest 50% va ser a les últimes eleccions al Parlament Europeu, el maig de 2019. Amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras de caps de llista, l'independentisme va aconseguir el 49,71% dels vots, sumant JxCat (28,52%) i ERC (21,19%).

Dos milions de vots en les últimes eleccions

Tot i baixar en percentatge de vot, les del 21D, però, van ser les primeres eleccions en què l'independentisme va superar els dos milions de sufragis. La suma de JxCat (948.233), ERC (935.861) i la CUP (195.246) van arribar als 2.079.340 vots.

En tots els anys de procés independentista, només s'ha arribat als dos milions de vots favorables a la independènicia en una altra ocasió: el referèndum no autoritzat de l'1-O, amb 2.044.038 paperetes del Sí.

Des de les últimes eleccions al Parlament, en els quatre comicis que hi va haver l'any 2019 (dues eleccions generals, unes municipals i unes europees) el total de vots independentistes es va moure entre l'1,4 i l'1,7 milions.

Pugna ERC-Junts durant tot el mandat

Aquestes eleccions arriben després d'una legislatura marcada per les desavinences entre els dos socis al govern de la Generalitat. Les diferències entre els dos socis van començar en els primers passos del mandat, quan el president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar el ple d'investidura de Carles Puigdemont, el 30 de gener de 2018.

Al Parlament, l'independentisme no va ser capaç de consensuar una resposta conjunta a la sentència del procés. L'únic acord va ser una proposta de resolució que reivindicava poder debatre i votar sobre l'autodeterminació, intentant esquivar una hipotètica actuació del Constitucional. La proposta del president de la Generalitat de "tornar a exercir el dret a l'autodeterminació" en aquesta mateixa legislatura va rebre el rebuig immediat d'Esquerra, que creia que no era el moment de "posar dates", sinó d'"acumular forces". 

El 29 de gener de 2020, Quim Torra va comparèixer al Palau de la Generalitat per dir que anunciaria la data de les eleccions després de l'aprovació dels pressupostos. L'aleshores president de la Generalitat va afirmar que el "deteriorament de la confiança mútua" entre els socis de govern deixava la legislatura sense "recorregut polític". Feia dos dies que la mesa del Parlament havia acceptat la retirada de l'escó a Torra, amb l'oposició de Junts x Catalunya, després que la JEC hagués decidit retirar-li.

Tampoc va haver-hi acord en la resposta a la inhabilitació de Torra, amb desavinences sobre si calia convocar les eleccions abans que el Suprem inhabilités el 131è president de la Generalitat. En els mesos següents, marcats per la pandèmia del coronavirus, també han estat constants els desacords entre JxCat i ERC, arribant a acusar-se els uns als altres de filtrar el pla de desescalada.

Un espai més fragmentat

En aquestes eleccions al Parlament, als col·legis electorals hi haurà més paperetes independentistes que mai. Al 14F hi concorren un total de set formacions partidàries de separar-se d'Espanya.

La principal novetat és la fragmentació de l'espai post-convergent que fa que, on fa tres anys només hi havia Junts per Catalunya, ara hi hagi tres opcions: el PDeCAT, amb Àngels Chacón de cap de llista; Junts, encapçalada per Laura Borràs; i el Partit Nacionalista de Catalunya, liderat per Marta Pascal.

Respecte al 2017, continuen pràcticament igual Esquerra Republicana, tot i que Demòcrates, que aleshores es presentava amb els republicans, ara va amb Junts; i la CUP, que suma les sigles de Guanyem.

Primàries, que es va presentar a l'Ajuntament de Barcelona i té 26 regidors a tot Catalunya, també es presenta a aquestes eleccions, amb Laura Ormella com a cap de llista.

Per últim, també es presenta el Front Nacional de Catalunya, un partit amb alguns plantejaments xenòfobs i que, en el seu programa electoral, assenyala el flux de persones migrants com a insostenible.