L'Índia aconsegueix conquerir el pol sud de la Lluna i supera Rússia en la cursa espacial

L'Índia s'ha convertit aquest dimecres en el primer país a arribar al pol sud de la Lluna, superant Rússia en la cursa, després del fracàs de la missió russa Luna-25, que es va estavellar quan intentava allunar en aquesta mateixa àrea la setmana passada.

L'allunatge de la sonda Chandrayaan-3 ha estat un èxit i, amb això, l'Índia també és ara el quart país que duu a terme un allunatge. Els EUA, l'antiga Unió Soviètica i la Xina han allunat a prop de l'equador del satèl·lit.

El coet es va enlairar el 14 de juliol del centre espacial de Sriharikota, al sud de l'Índia. L'allunatge s'ha fet amb el mòdul Vikram, que vol dir "valent". La part més crítica és el procés ha estat de reduir la velocitat del mòdul quan ha començat el descens, des d'una altura de 30 quilòmetres de la superfície lunar. L'ISRO ho ha anomenat els​ "15 minuts de terror".

Ara, un robot prendrà imatges i mostres durant dues setmanes. El seu objectiu, entre d'altres, és veure si l'aigua gelada dels cràters es pot utilitzar per obtenir aigua, oxigen i combustible per a futures missions tripulades a la Lluna i a Mart i, fins i tot, per a un eventual assentament permanent a la Lluna.
 

El primer passeig per la Lluna

De fet, ja n'ha enviat les primeres fotografies, poc abans que l'explorador ha sortit de la nau, aquest dijous, per començar a recórrer el pol sud.

Transportar equipaments al satèl·lit no és gens barat. Es calcula que cada quilogram de pes en el carregament d'un coet implica un cost d'un milió de dòlars en combustible. Per tant, aconseguir aigua a la Lluna sense haver-la de transportar seria un estalvi important. A més, l'estudi de l'aigua gelada lunar també podria permetre als científics investigar els orígens de l'aigua al sistema solar. Al nostre satèl·lit també s'hi poden trobar metalls com el titani i l'alumini, d'alt interès científic.
 

Il·lusió entre els indis

La missió ha generat una gran expectació al país. Omple titulars als diaris i canals de notícies, que han incorporat temporitzadors amb el compte enrere de l'operació; i és en les oracions dels indis, que ara podran celebrar l'èxit de l'operació.

 "L'Índia és ara a la Lluna"

"L'Índia és ara a la Lluna", ha dit el primer ministre, Narendra Modi, dirigint-se a la sala de control d'ISRO. Ho ha fet a través d'una pantalla, connectat en directe des de Sud-àfrica, on assisteix a la cimera dels BRICS que s'hi celebra.

Amb aquesta missió, el govern indi reclama la seva veu, no només com a potència nuclear, econòmica i tecnològica, sinó també en la geopolítica mundial. Vol mostrar-se com un actor clau en l'exploració espacial, sumant-se a una cursa encapçalada pels Estats Units, Rússia i la Xina. Enviar un mòdul autotripulat al pol sud de la Lluna vol dir obrir-se a un món de possibilitats.

Però, més enllà del prestigi i la influència, per a l'Índia, la Lluna també s'ha convertit en un sucós formatge. Si aquest viatge espacial ha tingut un pressupost de 74 milions de dòlars, molt lluny dels 93.000 milions de la missió Artemis nord-americana, el govern indi espera que arribar a la Lluna impulsi també la participació de l'empresa privada i la inversió estrangera en el sector aeroespacial, que vol que es multipliqui per cinc la pròxima dècada.

De fet, les start-ups índies relacionades amb l'espai s'han més que duplicat en els últims 3 anys. Però les ambicions índies no s'acaben aquí: en l'horitzó ja preparen una missió conjunta d'exploració lunar amb el Japó, el 2026. Una nova cursa on tampoc li faltaran competidors.

I és que en els últims anys explorar la Lluna s'ha convertit en un objectiu de les grans potències mundials. Rússia i la Xina planegen construir una estació espacial per a la investigació científica, que podria estar situada tant a l'òrbita com a la superfície de la Lluna.  La NASA treballa en el programa Artemis, per fer tornar l'home a la Lluna. Altres països, com Israel i el Japó, també tenen programes en marxa després que intentessin allunar al pol sud, sense èxit.

Al marge de la investigació científica i l'explotació de recursos, la Lluna podria convertir-se en un futur destí turístic espacial. Per això la seva conquesta interessa cada cop més empreses, com ho demostren els projectes dels multimilionaris Jeff Bezos i Elon Musk. El mercat aeroespacial és més que temptador: actualment mou 320.000 milions d'euros, una xifra que s'espera que es dobli el 2030.