L'Índia prohibeix Tik Tok i altres apps xineses en plena batalla geopolítica al Caixmir

L'Azeez Ahmed, indi, vint anys, fa temps que va deixar els estudis. Però té clara una aspiració: vol ser una celebritat. I el seu mètode per arribar-hi el comparteix amb milions de joves del seu país. No vol ser una estrella de Bollywood sinó de Tik Tok.

"Em passo gairebé cinc hores al dia produint vídeos de Tik Tok, després un parell d'hores més per pujar-los. I la resta del temps el passo mirant vídeos. Quan me n'adono ja ha passat el dia."

L'app xinesa perd el seu principal mercat

La setmana passada aquesta app de vídeos curts va superar Instagram en nombre de descàrregues mundials. El seu principal mercat: l'Índia. Instal·lada més de 610 milions de vegades, 200 milions d'usuaris actius, segons la consultora Sensor Towe. Representa el 30% del mercat.

Però l'Azzez, com altres milions de joves de l'Índia, haurà de buscar-se ara una altra diversió, almenys per un temps. Perquè Tik Tok ha passat a ser un problema per a l'Índia. I no per la seva addicció entre els més joves. Tampoc pels seus continguts. Com qualsevol de les grans xarxes socials, en prohibeix alguns, com els pornogràfics o amb comportaments perillosos.

Aquí el veritable malson ara per a l'Índia és el seu origen: és propietat de ByteDance, xinesa. I d'aquí el boicot que ha entrat en vigor aquesta setmana. Els motius? Els tenen ben presents als carrers de les principals ciutats índies:

"Van morir 20 dels nostres soldats. La gent està molt enfadada. S'han de boicotejar els productes xinesos."

Represàlia índia per la disputa fronterera

Rajesh és executiu de màrqueting i parla de l'enfrontament mortal que hi va haver fa dues setmanes entre soldats de l'Índia i la Xina en una zona fronterera en disputa a la regió del Caixmir. Hi van morir almenys 20 soldats indis. La Xina no n'ha confirmat mai cap. Són els primers morts des de fa més de 40 anys de conflicte.

Els fets van passar a la frontera "de facto", a l'anomenada línia de control actual (LAC), a la vall de Galwan, a Ladakh, marcada després de la guerra entre els dos països el 1962.

No es va disparar ni un sol tret. Va ser un xoc molt violent entre soldats armats amb pals i pedres. Tant l'Índia com la Xina s'acusen mútuament d'haver provocat el xoc en haver violat la zona delimitada.

Però el cert és que la tensió en aquest punt de l'Himàlaia ja feia mesos que anava "in crescendo". I la prova és que les dues potències asiàtiques havien anat augmentat el seu desplegament militar en aquesta zona inhòspita amb soldats, artilleria i vehicles.

I això alimentava cada cop més la tensió, les denúncies d'intrusió i els xocs entre forces dels dos països, cada cop més freqüents des de l'abril passat.

L'enfrontament mortal, de fet, va passar poc després que la Xina construís una carretera per arribar a una base aèria. Massa provocacions entre dos països amb els exèrcits més grans del món i els mateixos interessos estratègics.

Obertament, i davant la preocupació internacional, tant la Xina com l'Índia diuen voler-ho resoldre diplomàticament. Però, sobre el terreny, a banda i banda d'aquesta disputada frontera, estan en alerta màxima.

"Una amenaça a la seguretat i la sobirania índia"

I en aquest context, el fort revés de l'Índia marca un nou punt d'inflexió en el conflicte. Una represàlia allà on podia fer-li més mal a la Xina. En les seves aspiracions de potència tecnològica mundial.

A més de Tik Tok, s'han prohibit, en total, una seixantena d'aplicacions xineses, com WeChat o UC Browser. La justificació? Que Tik Tok representa una amenaça a "la sobirania i la integritat de l'Índia, la seva defensa, la seguretat de l'Estat i l'ordre públic. I encara afegeix que aquestes apps violen la privacitat dels seus usuaris, cosa que des de Tik Tok s'han afanyat a desmentir.

La Xina encara avalua el cop. Des del seu Ministeri d'Afers Estrangers, a més de mostrar la preocupació, es recorda a l'Índia que ha de respectar els drets de les empreses xineses.

Zhao Lijian és el portaveu del ministeri d'Afers Exteriors xinès:

"L'Índia té la responsabilitat de respectar els drets i els interessos dels inversors estrangers, incloses les companyies xineses, d'acord amb les lleis de mercat."

#ByeTikTok

Curiós, si més no tenint en compte la fèrria censura de la Xina quan es tracta del seu ciberespai. De moment, segons les previsions, Tik Tok, sense el mercat indi, tindria unes pèrdues de gairebé 500.000 euros diaris.

I si tornem als milions de joves indis orfes de Tik Tok, ja s'han afanyat a buscar una alternativa ràpida. Els "influencers" més populars del país han demanat als fans que s'uneixin als seus perfils d'Instagram o Facebook i que continuïn mirant els seus vídeos a través dels canals de YouTube.

De moment, els llunyans tambors de guerra a la frontera no silenciaran les cançons, els balls, els somriures i els somnis de milions de joves indis, ansiosos de convertir-se en estrelles del ciberespai.