L'infern burocràtic dels ajuts a la pobresa, que arriben a una ínfima part dels necessitats

Entitats socials d'atenció a la pobresa com Càritas denuncien que hi ha dificultats de tota mena per obtenir la renda garantida de ciutadania. El resultat és que sis de cada deu persones en situació de pobresa severa en queda fora.

A Catalunya hi ha 163.000 beneficiaris de la renda garantida de ciutadania, segons les últimes dades publicades pel govern, del març passat. Una xifra que queda molt lluny de la població total amb risc de pobresa que hi ha a Catalunya, que és del 24%. Això vol que 1,8 milions de residents a Catalunya viuen en situació de pobresa.

El govern reconeix que, si bé la renda garantida arriba al 70% de les persones que compleixen els requisits, en realitat només la reben el 40% dels que estan en situació de pobresa severa.

De fet, el 66% de les sol·licituds presentades no compleixen els requisits, en la majoria dels casos perquè se superen els ingressos, no s'acrediten o perquè es podria demanar una altra ajuda pública.

No rebre l'ajut tot i ser pobre

Ara bé, hi ha moltes persones vulnerables que superen els ingressos establerts, que van des de 717 euros al mes per a una sola persona fins a 1.305 per a famílies de cinc membres o més. Ho explica amb un exemple Mercè Darnell, de la comissió de necessitats bàsiques de Càritas Catalunya.

"Si una persona cobra 1.000 euros no li donaran la renda garantida, però és evident que si paga 900 euros de lloguer, més aigua, llum i gas, no arriba ni a pagar els subministraments ni a alimentar-se".

Tampoc tenen accés a la renda garantida les persones sense permís de residència, fet que "deixa fora molta gent amb fills que fa molts anys que viu aquí", alerta Darnell.

En queden fora, també, la majoria de persones que treballen a jornada completa, encara que tinguin molt pocs ingressos.

Reclamen una finestreta única per acabar amb l'"infern" burocràtic

Un dels principals problemes associats als ajuts a la pobresa és que són molt complicats de tramitar. És un "infern burocràtic que pateixen les persones més vulnerables", en paraules del mateix conseller de Drets Socials, Carles Campuzano.

Per poder obtenir la renda garantida de ciutadania, un ajut de la Generalitat, cal demanar també l'ingrés mínim vital, un ajut del govern espanyol.

A dia d'avui, cada ajut s'ha de sol·licitar a l'administració corresponent. En aquest sentit, les entitats fa temps que reclamen una finestreta única per facilitar els tràmits, com ja existeix al País Basc i Navarra. El govern català, per la seva part, està en negociacions amb l'estat espanyol per mirar d'unificar la tramitació.

Un cop feta la tramitació, la renda garantida triguen entre 2 i 4 mesos a donar-la, però els tràmits de l'ingrés mínim vital triguen entre 8 mesos i un any.

Quant es cobra?

Segons càlculs de Càritas, aquests ajuts a la pobresa poden arribar a suposar més de 600 euros, mentre una família pot arribar a cobrar-ne més de 1.000 en funció del número de fills.

Una quantitat, subratllen des de Càritas, que tampoc treu de la pobresa les persones afectades, que alhora necessiten ajuda de les entitats socials.

Càritas alerta que la dificultat burocràtica també fa que hi hagi persones beneficiàries dels ajuts que, tot i tenir opció de treballar per poc temps, ho descartin. Ho explica Mercè Darnell:

"Quan una persona deixa de cobrar la renda garantida, després està mesos per tornar-la a cobrar i això no ajuda que s'incorpori al mercat de treball"

Una nova llei catalana per ampliar la cobertura

La Generalitat treballa en una reforma legal per ampliar la cobertura de la renda garantida de ciutadania. Una modificació que ja s'està discutint al Parlament i que el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, proposa que faci compatible la renda amb una feina per fomentar la reincorporació al mercat de treball.

A més, el conseller aposta per reforçar les unitats familiars amb nens petits per combatre la pobresa infantil i que s'inclogui un complement d'ajut per habitatge, ja que "sovint la renda garantida només serveix per pagar un lloguer i tampoc no aconsegueix l'objectiu de treure de la pobresa severa la persona que la rep".