L'informe de la Copa Amèrica rebaixa les previsions, però xifra l'impacte en 1.034 milions
L'estudi encarregat per les administracions i institucions implicades calcula que van venir 460.000 visitants expressament per seguir la competició
La Copa Amèrica va deixar un impacte econòmic positiu de 1.034 milions d'euros a la ciutat de Barcelona i a Catalunya, segons un estudi conjunt realitzat per la Universitat de Barcelona i la Fundació Barcelona Capital Nàutica (FBCN), l'entitat pública que aglutinava les institucions implicades en l'esdeveniment esportiu.
Tot i superar els 1.000 milions d'euros, queda per sota de la previsió que el 2023 indicava un estudi de la Universitat Pompeu Fabra.
Les xifres d'aquest informe d'impacte econòmic calculaven que l'esdeveniment internacional suposaria un impacte econòmic net de 1.238,8 milions d'euros a Catalunya, l'equivalent al 0,5 % del PIB català del 2022.
El CEO de la Copa Amèrica, Grant Dalton, ha destacat com ha estat de significatiu el benefici econòmic per al territori i la competició:
"És enormement satisfactori veure que l'America's Cup ha fet una contribució econòmica tan significativament positiva al PIB de Barcelona i Catalunya."
Pel que fa al nombre de visites, l'informe presentat aquest dimarts situa en 1,8 milions la xifra de visites que van rebre els espais de la competició durant els 59 dies que va durar. Per tant, ha quedat gairebé un 30% per sota dels 2,5 milions que preveia l'estudi de la UPF.
En acabar la Copa Amèrica, Dalton assegurava que havien atret 2,56 milions d'espectadors.
La metodologia
Tant en l'informe de la UPF com en el que ha presentat ara la UB, aquest càlcul ha aixecat polèmica pel que fa a la metodologia, ja que persones que transitaven per l'espai sense tenir l'objectiu explícit d'assistir a la competició també s'han tingut en compte a l'hora d'elaborar els números.
En aquest cas, l'informe admet que s'han comptabilitzat 2.717.150 assistències als punts de seguiment de la competició, malgrat que la xifra "dista molt d'aproximar el nombre d'assistents, atès que una mateixa persona podria haver estat comptabilitzada diverses vegades si va anar a diferents punts de visualització de les regates al llarg d'un mateix dia i va repetir la visita més d'un dia".
En aquest sentit, els autors remarquen que l'esdeveniment és diferent d'altres com el Mobile World Congress, que es fa en un recinte tancat i amb entrada restringida.
"Tant la durada de dos mesos com la possibilitat de seguir-la de manera gratuïta des d'un nombre molt elevat de punts de visualització impedeixen disposar d'una xifra d'assistents concreta", expliquen.
Les dades de registres d'assistència les han proporcionat l'organització de l'esdeveniment (ACE), així com el Port de Barcelona i el Port Olímpic.
Anar a Barcelona per veure la Copa
L'estudi de la Universitat de Barcelona i la Fundació Barcelona Capital Nàutica també xifra en 460.819 els assistents que van anar a Barcelona específicament per presenciar l'esdeveniment de la 37a edició de la Copa Amèrica.
L'estimació contrasta amb les dades hoteleres, que durant la Copa Amèrica no van reflectir un augment significatiu de les pernoctacions.
Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, el nombre de clients als hotels de la capital catalana durant l'octubre del 2024 va ser de 767.773, un 1,8% més que l'octubre del 2023, tot i que les pernoctacions, les nits passades a l'hotel, van baixar un 2,1%.
La competició va començar a mig agost. Al setembre, les xifres d'ocupació hotelera van registrar una baixada del nombre de visitants, en comparació amb el 2023.
Pel que fa a l'ocupació, l'informe indica que es van crear l'equivalent a 12.872 llocs de treball i es van generar 208,5 milions d'euros en ingressos fiscals.
Les previsions a l'estudi de la UPF eren de 18.876 llocs de treball i d'un impacte sobre la fiscalitat de 344,2 milions d'euros, és a dir, unes estimacions inicials que s'han rebaixat un 31,8% en relació amb l'expectativa ocupacional i un 39,5% en l'impacte fiscal.
Dades d'audiència i d'impacte mediàtic
A nivell d'audiència, d'impacte mediàtic i de notorietat, l'estudi assenyala que hi va haver 11.182 hores de cobertura mundial i un valor brut total d'exposició de marca de 1.367 milions d'euros per a totes les marques, patrocinadors i seus associades a la Copa Amèrica.
L'audiència total d'espectadors a la televisió va ser de 954 milions, i les hores visualitzades a YouTube van arribar a 9,6 milions.
Segons l'informe, l'audiència a les xarxes socials va augmentar un 235%, els mitjans de comunicació van escriure 1.512 articles, amb un total de 1.886 milions de paraules, i van descarregar més de 250.000 imatges de la fototeca del web de l'organització.
A l'espera d'una auditoria pública
El tinent d'alcaldia d'Economia i Turisme, Jordi Valls, ha remarcat que --segons l'informe-- de cada euro públic invertit en l'esdeveniment s'han facturat 17 euros i l'administració n'ha recuperat 3,3. "En termes econòmics, ha tingut un resultat positiu", considera.
El mateix Valls va ser el responsable, el 23 d'octubre passat, d'anunciar que l'Ajuntament havia arribat a una "desconnexió amistosa" amb els responsables de la Copa Amèrica perquè la competició de vela no repetís edició a la ciutat, i va justificar que des del primer moment es va dir que seria "un únic esdeveniment" per al 2024.
Valls també va assegurar que, "com amb qualsevol esdeveniment", l'Ajuntament de Barcelona realitzaria una auditoria de la Copa Amèrica.
Després de veure l'informe que s'ha fet públic aquest dimarts, l'extinent d'alcaldia Janet Sanz, dels Comuns, ha insistit a reclamar que l'Ajuntament faci autocrítica davant l'evidència "que l'impacte econòmic és molt més petit del que s'havia dit". Sanz també ha lamentat que la inversió pública hagi estat "de gairebé 100 milions d'euros per a un esdeveniment de pocs dies que ha costat gairebé com les olimpíades i que no ha tingut un impacte positiu per a la ciutadania".
A més, Sanz ha insistit que l'Ajuntament aclareixi quants diners ha costat la Copa i, si cal, reclami part d'aquesta despesa a l'organització.
En aquest sentit, el 22 de novembre passat, la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament de Catalunya va rebutjar que aquest organisme fiscalitzés el finançament públic de la Copa Amèrica. La proposta presentada per la CUP es va desestimar pels vots en contra del PSC, Junts i el PP, l'abstenció de Vox i els vots a favor d'ERC i els Comuns.
La proposta implicava auditar la gestió de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, l'entitat privada que va promoure la celebració de la Copa Amèrica, i saber què s'havia fet amb els 54 milions d'euros amb els quals les diferents administracions públiques han admès que van finançar aquesta competició. Una xifra de despesa pública que la Plataforma No a la Copa Amèrica elevava als 80 milions d'euros, i ara els Comuns incrementen fins a 100.
Pèrdues de 3,5 milions al Port de Barcelona
El Port de Barcelona va reconèixer el 18 de febrer passat, quatre mesos després que s'acabés la Copa Amèrica, que l'esdeveniment esportiu havia deixat unes pèrdues econòmiques de 3,5 milions d'euros a les instal·lacions portuàries.
El president de Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, va detallar que la despesa operativa va ser de 4,5 milions d'euros entre el 2022 i el 2024, destinats a adequar l'espai, mentre que els ingressos derivats de l'esdeveniment van ser d'un milió d'euros.
Tot i el balanç econòmic negatiu, Carbonell va destacar que, des del punt de vista "reputacional i de projecció internacional", l'esdeveniment havia estat un "fita enriquidora", alhora que una "gran excusa" per accelerar inversions, tant privades com públiques, i posar en marxa iniciatives com el bus nàutic.
- ARXIVAT A:
- Copa AmèricaVela - Copa Amèrica